Paraula de poeta

1. Viatge

El mar. Sempre el mar... Hi ha, a la cambra vora els ulls, una nuesa sobre el jaç, un cos estès sobre les ones, un abisme en el ventre. Hi ha, en algun lloc de les fondàries, enllà dels crits i de les pluges, una sirena enamorada d'un vell tritó, d'un rei bell i impossible. Hi ha dos estranys, dos nòmades que temptegen possessions, dos estrangers dins d'una piscina que se cerquen els cossos, irats i nus i desficiosos per la pell. Hi ha orgasmes i mirades com embranzides del cant. Hi ha les ales d'un àngel que usurpa el ventre d'una sirena. Hi ha sempre una coa, unes cames, una flagel·lació d'escates i una àcida absència. Hi ha també un despertar, una convulsió sobre el jaç envaït per cadàvers d'estrangers. Hi ha viatges i accidents i moixos que ensumen cossos d'escates i flors de sal. Hi ha deliris i agonies i tantes coses que lentes i clares ofeguen els alens i la respiració de les tremoloses mans i de la llarga llarguíssima coa mesella de la reialesa marina corre corre que ni tan sols el desig és nostre hi ha tants moments i tantes nits i tants dies sense pauses i tan poques pauses tan poca pau tanta tranquil·litat i tant de desfici i tanta inquietud. Hi ha, final-ment, la mort. La mort sempre...

2. Els nombres i les metamorfosis

Del meu son dòcil a la glòria de desitjar-te:
de la meva mort callada al teu esclat de sal
hi hagué un sol nombre: una lenta ferida
de la carn en la meva còrpora tancada. Del mar
al jaç, de les places argentades pels vels de dones
cansades al desert d'ossos i de murmuris solars,
una sola tempesta d'ullals, una sola derrota.
De la meva veu oscada al crit guerrer del nòmada,
de la llenya al foc, una sola flama, un sol cant.
Una sola paraula et portà un nou nombre, et robà
a la ignorància de la pell clara i rebentà
l'instant present a la memòria llatzerada.
Un sol bes m'acostà al teu tors canviant, enviada
de l'obscuritat, xifra inexistent, perquè
abans que fugissis pogués sentir en els meus dits
la rara metamorfosi de la closca apagada, el teu
ajupir-te en la pedra closa: la teva corrupció
de nombre i de cargol, d'amant i d'espiral; i entrar,
de bell nou, crivellant l'aigua oculta del desig
i del teu cos, en la gloria dòcil del meu son.

Miquel Bezares

Algunes notes per a la lectura dels poemes

1. Viatge

Reconec la dificultat de qui parla per dir què parla i per què parla. L'acció amb què pretenc, amb presumpció, és clar, arribar al lector, és la tria d'alguns dels meus textos. Els versos en prosa, d'aquest poema obrien el llibre Carnaval. Aquí, a la manera d'introducció, els propòs perquè diguin per mi els motius i els temes de la poesia dels meus inicis (i potser també, encara, de les acaballes).