Salvador Dalí

Figueres, 1904-1989. Pintor, escultor, decorador i escriptor. Fill d’un notari, estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i s’allotjà a la Residencia de Estudiantes, on tingué relació amb el grup de poetes i artistes de la Generació del 27 com Lorca, amb qui sostingué una peculiar amistat, o Buñuel, amb qui realitzà dos films: Un Chien Andalou (1929) i L’Âge d’Or (1930).

Fou el capdavanter de l’autèntica aventura surrealista a Catalunya difosa mitjançant articles a les revistes La Publicitat, Hèlix, Mirador, La Revista o L’Amic de les Arts —on publicà textos creatius i teòrics, el punt culminant dels quals és el Manifest groc (1928), signat amb Lluís Montanyà i Sebastià Gasch, on ataquen la literatura del moment i proposen una sèrie de premisses futuristes com el maquinisme o l’esport...—, i en especial gràcies a la conferència pronunciada a l’Ateneu Barcelonès el 1930, en què sintetitza les idees de Breton i exposa el seu mètode paranoicocrític.

A partir d’aquest moment es trasllada a París, on participa de ple en el surrealisme francès, que a poc a poc anirà abandonant fins que definitivament clou l’etapa el 1950, moment en què pronuncia a l’Ateneu Barcelonès una altra conferència, resposta a la de 1930, on anuncia la seva nova afecció a la tradició espiritual dels grans místics de la literatura castellana.

Pel que fa a l’obra creativa en català, recollida el 1995 sota el títol L’alliberament dels dits, es caracteritza per l’objectivitat, que consisteix a descriure minuciosament els mínims elements, com fa en la pintura, que són sotmesos a metamorfosis contínues i a una acció absurda, matisada alhora amb una lírica descarnada i arbitrària, però densa i punyent.

L’etapa catalana, que es correspon a la surrealista, és homogènia amb la francesa, amb llibres com La femme visible (1930), L’amour et la mémoire (1931), La conquête de l’irrationnel (1935) o La Métamorphose de Narcisse. Publicà també en francès obres on aprofundeix en troballes metodològiques: Le Surréalisme au service de la révolution (1930), Le mithe tragique de l’Angelus de Millet (escrita, 1932-35; publicada, 1963).

També escriví, en castellà, una sèrie d’articles i proses poètiques, alguns d’ells a la Gaceta literaria, i en anglès, durant les seves estades als Estats Units, una novel·la cosmopolita i ambiciosa ambientada en la segona guerra mundial, Hidden faces (1944), i l’autobiografia programàtica The secret life of Salvador Dalí (1942), veritable aiguabarreig entre el document objectiu propi del gènere, la fabulació literària i el balanç de tot un ideari artístic.