Radiacions i poemes, de Carles Sindreu

Radiacions i poemes, publicat l'any 1928 per la Llibreria Catalònia, conté dues parts ben diferenciades, tal com s'esmenta en el títol: la de les radiacions i la dels poemes.

Al costat del material versificat, hi ha concentrades en aquest recull unitats en prosa, gens alienes a les greguerías de Ramón Gómez de la Serna. Es tracta de creacions breus on destaca l'associació lèxica i icònica, l'espontaneisme i, en darrer terme, l'automàtic culte a un imaginari modern, dominat per l'humor, substitutori d'allò que és ortodoxament consagrat, i marcadament reverencial amb objectes quotidians, éssers minúsculs i reaccions innates. En algunes d'aquestes proses traspua, a més, una narrativa condensada i suggeridora, que rebutja el descriptivisme, la causalitat d'arrel realista i el seu enquadrament còsmic, i consagra, en canvi, el fragment i el fragmentarisme com a subjecte i perspectiva de la seva retòrica.

La segona part del llibre la constitueixen els poemes, repartits en tres llibres: El Gira-sol (1922), que consta de dotze poemes, un per a cada mes de l'any; Bertí (1924), un recull d'onze poemes que fan referència a aspectes del paisatge del Vallès; Laques (1926), que consta de vuit poemes i un darrer apartat que, amb l'epígraf d'Altres poemes, conté trenta-vuit poemes de temes diversos, alguns d'ells en forma de cal·ligrama.

Malgrat aquesta estructura el llibre té una unitat en el to. Potser l'única diferència rau en la forma i també en els temes ja que, mentre les radiacions manifesten més el pols de la vida moderna i el seu dinamisme, els poemes són més l'evocació d'una natura idíl·lica i tendra, tot ple d'imatges noves servides amb una gran sensibilitat.