El senyor Joanet del Guinardó,
de Carles Sindreu

El senyor Joanet del Guinardó és l'exercici narratiu més extens de Carles Sindreu. Malgrat que l'etiqueta de novel·la costumista i intranscendentment còmica que pesà sobre El senyor Joanet del Guinardó pugui haver condicionat la seva lectura, sense deixar de reconèixer que humor i costumisme són els seus principals components cal, no obstant això, entendre'ls com a estratègies literàries de postguerra per a poder publicar en català i, a més, novel·la.

Per damunt dels moments còmics, planeja l'humor sindreuà entre les situacions d'enquadrament costumista sorprèn la presència de l'irracional surrealista o el gruixut traç expressionista, i entre les línies menys sospitoses per al censor dels anys cinquanta irrompen els encerts lúdics i lèxics i els jocs gràfics i onomatopeics. Un seguit de reminiscències dels temps de l'avantguarda, amarades sobre el substrat de la bonhomia sindreuana present des d'alguns dels primers contes, per a lluitar contra la grisor de l'època, i, d'alguna manera diguem-ho així, per a fer parlar una forma de vida catalana.