 |
Números publicats: 75.
Periodicitat: mensual
Dates de publicació: del gener del 1946 al maig-setembre del 1954.
Direcció: Avelí Artís i Balaguer (de l'1 al 63), Avel·lí Artís-Gener (del 64 al 75).
Secretaria: Vicenç Riera Llorca (de l'1 al 63); Joan Rossinyol (del 64 al 75).
Corresponsals literaris: a França, Rafael Tasis; a Anglaterra, Fermín Vergés; a Estats Units, Jaume Miravitlles.
Edició i administració: Nápoles 84 [Edicions Catalònia] i, més endavant, Avda. Insurgentes 70.
Impressió: Gráficas de Ediciones Minerva; més endavant, Impresora Insurgentes, Río de la Plata 17.
Format: 28'5 x 20 cm, imprès a dues columnes, amb quaranta pàgines, il·lustracions i anuncis.
Text programàtic
Amb l'exaltació de la seva primera sortida, La Nostra Revista saluda els germans que romanen als Països de Llengua Catalana, amb l'esperit subjugat; els qui, lluny de casa, editen llibres, revistes i periòdics que espandeixen idees i sentiments de catalanitat; els qui en són lectors; els qui en càtedres, laboratoris i obradors, o amb la ploma als dits, o fendint els aires, o conreant terres o soleant mars, consoliden pel món el nostre crèdit racial. I, finalment, els qui comparteixen amb nosaltres la persuasió –fonamentada en experiments de la nostra Història– de la positivitat del cultiu de les lletres, les arts i les ciències com a element primari de reconquesta nacional.
La Nostra Revista (núm. 1)
N'han dit...
La Nostra Revista, apareguda a Mèxic pel gener del 1946, amb una mitjana de vint-i-quatre planes, fou una creació personalíssima d'Avel·lí Artís i Balaguer, que en fou director, impressor, coordinador, etc. Fins al 1949 mantingué una estable regularitat mensual, la qual es desballestà fins al darrer número, el setanta-cinc, del maig-desembre del 1954.
En un anunci de les tapes per a relligar-la hom qualificava la publicació d'un "arxiu de dades per als curiosos d'avui i els investigadors de demà". I no s'errava, puix que la petita secció de noticiari es convertí en un veritable arxiu d'informació de l'exili i de l'interior: lletra menuda que cal resseguir per a qualsevol estudi de l'època. L'altruisme i l'entusiasme d'Artís, amb l'ajut de dos redactors en cap successius, Vicenç Riera Llorca i Joan Rossinyol, superaren molts entrebancs (als números 59-60 en una llarga justificació de la revista s'acomiadava dels lectors), però els alts i baixos econòmics (cal fixar-se en les repetides crides als subscriptors que no paguen) crearen una discontinuïtat de publicació. Nogensmenys, La Nostra Revista no desparegué fins a la mort del seu fundador. Ramon Peypoch, un altre conscienciosíssim activista de l'exili, que en fou administrador, podria contar-ne totes les vicissituds.
 Podríem definir La Nostra Revista –publicada per Edicions Catalònia– com una plataforma cultural, amb atenció a la política. Els articles eren sovint assaigs, i publicava poemes i crítica de llibres i un gavadal d'informació diversa i cròniques de la vida sota el franquisme escrites amb esperit de notari i de periodista polític. Les arts i la música tenien una secció especial. La lluita per la catalanitat sense partit la féu eclèctica en estètica i, fins on és possible, en ideologia, per bé que hi predominava el pensament de figures lligades a Esquerra Republicana i a Acció Catalana. En foren constants col·laboradors Antoni Rovira i Virgili, Pere Bosch i Gimpera, Tísner, Miquel Ferrer, Manuel Serra i Moret, Tasis(corresponsal a França), Ramon Vinyes, Pere Calders, Agustí Cabruja, Joan Fuster –que trobà a La Nostra Revista un dels primers periòdics catalans on podia escriure lliurement–, Abelard Tona i Nadalmai, Manuel Cruells, Josep Soler i Vidal, Ferran Canyameres, Enric Botey –qui hi donà una sèrie dels seus records de cinquanta anys d'estada a Mèxic–, Vicenç Guarner, Josep Roure i Torent, Marcel Santaló, etc. El tiratge era normalment de mil exemplars.
Dificultats amb la vídua d'Artís, privaren que la revista sobrevisqués al seu fundador. Llavors el fill, Avel·lí Artís-Gener, fundà La Nova Revista.
Albert Manent. La literatura catalana a l'exili (Barcelona, Curial, 1976)
   |
