Xaloc (1964-1981)

Noms propis

Obres

Períodes

Gèneres

Edició

Revistes

Premis

Temàtica

Especials

Vària



Bibliografia bàsica
Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
Què hi ha a les biblioteques públiques
Articles sobre la revista (Traces)
A la Hiperenciclopèdia



Números publicats: 116.


Periodicitat: bimestral.


Dates de publicació: del gener-febrer del 1964 al setembre-desembre del 1981.


Direcció: Ramon Fabregat i Arrufat.


Assessoria literària: Vicenç Riera Llorca.


Assessoria artística: Josep Giménez Giménez.


Redacció: Uruguay 40 [Difusora del Libro].


Impressió: Librería Madero (núms. 1 i 2); Daniel Boldó (3 al 28) i Talleres Intertipográficos de Ediciones e Impresiones Rodas (29 al final)


Format: 23'1 x 16'7 cm.




N'han dit...

Continuadora de Pont Blau, aparegué a Mèxic com un petit butlletí bibliogràfic mensual el gener del 1964 i també miraculosament es publicà cada dos mesos [...] Té el mateix format de Pont Blau i n'ha rebut l'herència d'algunes col·laboracions –Riera Llorca, Guansé, Bladé–, bé que s'ha aprimat de planes i no té la qualitat de la presentació d'alguns dels primers números, tan nodrits i interessants de Pont Blau, com el dedicat a la memòria de Rafael Tasis. Nos cal recalcar que s'han eixamplat els canals d'expressió dels Països Catalans i per això publicacions com Xaloc tenen el valor d'un testimoniatge i d'una tribuna on es debaten les idees que la censura encara veta a Barcelona. I també és un dels pocs lligams entre els exiliats d'avui, al cap de trenta-sis anys. No crec que el tiratge sobrepugi els set o vuit-cents exemplars. El fundador-director, Ramon Fabregat, un altre octogenari en actiu, té com a secretària de redacció Hermínia Ramon i fa servir Xaloc per a fer conèixer els llibres catalans al emigrats que s'hi interessen. A part alguns corresponsals amb pseudònim –J. Montseny, Ramon Fuster, etc.–, té col·laboradors com Pere Bosch i Gimpera (que hi publicà capítols d'unes memòries fins ben poc abans de morir), Joan Colomines –que hi donava un agosarat i una mica caòtic "àlbum-diari" sobre l'actualitat política de Catalunya–, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Odó Hurtado, Emilià Vilalta, Fidel Miró, Marian Roca, Mas i Perera, Joan B. Xuriguera i els tres esmentats, que provenen, com alguns dels que cito, de l'herència de Pont Blau.

Albert Manent. La literatura catalana a l'exili (Barcelona, Curial, 1976)



"L'exili de 1939. Les revistes"
http://www.bib.ub.es/www1/temes/1exipp.htm

Pàgina de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona on es llisten totes les revistes de l'exili català a Europa i Amèrica.
"La cultura catalana del destierro mexicano en cuatro tiempos"
http://www.uoc.edu/jocs/3/articles/ferriz3/

Article de Teresa Fèrriz Roure (UOC-UAB) sobre les publicacions de l'exili català a Mèxic.