 | Ciberliteratura |  |
Noms propis | | Obres | | Períodes | | Gèneres | | Edició | | Revistes | | Premis | | Temàtica | | Especials | | Vària | |
|
|||||||||||||||||||
|
Presentació Una considerable dispersió terminològica sacseja l'àmbit de la "nova literatura": la literatura generada des de l'ordinador. Ara bé, com denominar-la? Si és difícil entendre-la i analitzar-la, encara ho és més referir-s'hi amb la terminologia de què disposàvem fins ara, si més no a l'hora de definir-la, d'anomenar-la. No tenim constància que s'hagi intentat mai un assaig de classificació sistemàtic de la literatura en format digital i, posats a fer-ho, diversos criteris de classificació poden ser esgrimits. Una classificació possible pot sorgir a partir de l'ús de determinats graus de complexitat tecnològica: de l'hipertext simple (enllaç de nodes de text amb imatges i/o so) fins a les obres multimèdies o hipermèdies, que empren complexes estructures de programació i computació, així com determinat tipus de software). Però altres criteris podrien ser adduïts, com ara el tipus de lectura que requereixen, a partir del comportament en pantalla d'aquestes obres, o bé del tipus de lector que necessiten i quina ha de ser el seu rol a mig camí entre usuari, operador, interactor, gestor, jugador... i la seva "gestió" dels textos; també del tipus de programació amb la qual han estat creats, o bé de les eines o dispositius que es precisen per a ser "llegits", etc. En qualsevol cas, a hores d'ara, la teoria de la literatura té per davant el repte d'identificar, ordenar i descriure aquestes noves formes de textualitat electrònica, perquè encara cal veure si es tracta, en tots els casos, de "literatura". Ciberliteratura Laura Borràs (Hermeneia, Universitat Oberta de Catalunya)
L'ús d'aquest terme —amb l'arrel d'origen grec "ciber" (kibernétés)—, ens situa de manera àmplia en l'àmbit de la literatura generada per ordinadors: una proposta literària en què la màquina pot ser considerada com a co-autora del text. Amb tot, el terme es presta a confusió en la mesura que, com explica un dels primers teòrics que van estudiar la qüestió, Espen Aarseth (Cybertext: Perspectives on Ergodic Literature), la cibertextualitat ha estat definida com a perspective on all texts, això és, una perspectiva que té en consideració i explora la funcionalitat de tot tipus de textos. La qual cosa significa que la cibertextualitat no ha de ser aplicada només als textos digitals, sinó a totes les possibilitats textuals. El que passa és que com que les formes digitals permeten molta més llibertat en la funcionalitat textual, és més necessària una teoria cibertextual en el terreny digital. Tots els textos digitals, al mateix temps, no tenen per què ser cibertextos en la mesura que poden ser únicament traduccions en format paper traduït a la pantalla, és a dir, l'escannejat d'un text o un pdf, la funcionalitat dels quals és més que reduïda. Així doncs, el terme "cibertext" és un gran denominador comú que engloba no només totes les possibles interrelacions de lèxies, sinó les possibles interrelacions de màquines generadores de textos. En aquest sentit, el "cibertext" engloba l'hipertext, tot i que, com a categoria, és molt més àmplia. L'any 1999, en el marc del Digital Arts and Culture d'Atlanta, Markku Eskelinen va pronunciar la famosa declaració de mort de l'hipertext a mans del cibertext: "Hypertext is dead. Cybertext killed it".  Copyright text © 2003 Hermeneia. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'IN3 i la UOC
   |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
