Hipertext

La major part dels teòrics més rellevants en aquest àmbit coincidirien en assenyalar que l'eix vertebrador de les noves formes textuals és l'hipertext, la complexitat i alteritat radical del qual són les veritables responsables de l'angoixa que suscita la textualitat electrònica. L'hipertext és un artefacte intel·lectualment seductor, però que comporta un revers —mai millor dit, en el sentit que no ens mostra el que hi ha al seu darrere fins que no hem actuat, hem fet una tria— que pot semblar perillós i que cal tenir present. Vista la diversitat de definicions que podríem aportar, apareix de manera palmària l'evidència de la seva complexitat.

En efecte, hi ha hagut nombrosos intents de definició sobre aquest concepte revolucionari: l'hipertext. Algunes definicions d'hipertext que hem recollit per contrastar-les en ordre cronològic:
Hipertext i hipertextos: L'hipertext és, alhora:

1. Un model teòric: una proposta d'organitzar la informació perquè es pugui llegir seguint relacions associatives i no només seqüencials.
2. Una abstracció: defineix una manera ideal en la qual tota la cultura escrita produïda per la humanitat podria estar a l'abast dels usuaris en un univers telemàtic, el ciberespai.
3. Una classe de programes informàtics: els que serveixen per a crear documents digitals susceptibles de ser llegits per la via de les relacions associatives.
4. Els documents digitals resultants.

Literatura hipertextual

Aquesta va ser una primera denominació que ha servit durant força anys per englobar diverses i ben variades formes textuals digitals —per bé que s'hagin volgut buscar antecedents en paper del concepte d'hipertext i s'hagi parlat de "proto-hipertextos". George Landow, per exemple, va utilitzar durant molt de temps el concepte "computer hypertext" per diferenciar els hipertextos electrònics dels impresos en paper, com ara Rayuela o l'Ulisses de Joyce. Ja hi havia, doncs, hipertextos, el que passa és que el mitjà ho afavoreix i potencia enormement. Així doncs, a partir de la noció d'hipertext, s'entén la literatura hipertextual funciona en base a una estructura d'hipertextos, és a dir, a partir de la interconnexió de fragments, en principi, textuals.

Hiperliteratura

Terme encunyat a partir del seu prefix: hyper, derivat d'hipertext. Per tant, quan es parla d'hiperliteratura hom es refereix a una literatura multilineal sorgida de la lectura dels seus lectors. Aquest concepte també ha permès encunyat el d'hiperteoria. Així, de la mateixa manera que la teoria literària explora la carcassa i els fonaments filosòfics per a la literatura, la hiperteoria s'ocupa de les investigacions especulatives sobre l'hipertext i els hipermèdia.

L'hipertext de ficció, doncs, tot i la seva complexitat, pot ser comprès a partir d'una definició d'un nivell molt elemental: producte textual composat per unitats narratives fragmentades, unitats que poden constar, naturalment, de text, so i imatge. Aquesta fragmentació, però, no és ni totalment estructurada, com en els relats arborescents, ni totalment desorganitzada, com en els textos on es produeix una combinatòria total. Packer i Jordan (2001) ja havien parlat dels cinc processos que tenien lloc simultàniament i que poden donar pas a un nou model de comunicació, a una nova cultura:
1.- Integració: combinació de formes artístiques i tecnologia en una forma híbrida d'expressió.
2.- Interactivitat: capacitat de l'usuari per manipular i influir directament sobre els mitjans de comunicació a partir de la seva activitat.
3.- Hipermèdia: lligam entre diferents elements comunicatius.
4.- Immersió: la capacitat d'entrar en la simulació d'un entorn tridimensional (+/- suspensions of disbelief).
5.- Narrativitat: estratègies formals i estètiques que deriven dels conceptes esmentats i que donen lloc a formes i presentacions no lineals.

Copyright text © 2003 Hermeneia. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'IN3 i la UOC