Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
			Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
			Què hi ha a les biblioteques públiques
			Per comprar-ne llibres
			Articles sobre el tema (Traces)
		Ciberliteratura Pàgina a Lletra sobre aquesta temàtica.
		Hipertext Pàgina a Lletra sobre aquesta temàtica.
		Hermeneia Web del grup de recerca.
		Electronic Literature Organization En anglès.
		Digital literature Pàgina realitzada pel professor Raine Koskimaa. En anglès.
		Digital vs. Traditional? En anglès.
		La littérature informatique... En francès.
		Cultura, política i ciberespai Primer congrés on-line del Observatorio para la CiberSociedad. En castellà (pdf).

Literatura digital

Literatura digital o electrònica (de seguida entrem en el dilema d'haver d'escollir entre una o altra denominació) versus literatura impresa: una primera i ben general distinció estaria en el que considerem la literatura "tradicional", en paper, és a dir, on el text imprès és estàtic, acarat a un text que trobem a la pantalla de l'ordinador, el text digital, que és dinàmic (de vegades fins i tot tan dinàmic que se'ns esborra sense que nosaltres haguéssim previst aquesta possibilitat). Un text que passa, que s'amaga, que desapareix davant dels nostres ulls responent, o no, a una decisió nostra com a lectors. Un tipus de text que és capaç d'integrar la imatge, el moviment i, sobretot, que permet que el lector esculli -amb més o menys limitacions- el seu itinerari de lectura.

En l'àmbit anglosaxó dues denominacions triomfen a l'hora de referir-se a la globalitat del fenomen: literatura electrònica (e-literature) i literatura digital (digital literature), això és, una forma de literatura nascuda de i per a l'espai digital, l'ordinador (és a dir, que no pot ser impresa, ni llegida fora d'aquest mitjà). La diversificació terminològica sorgeix, en realitat, de la tria d'un dels adjectius d'un mateix origen: l'electronic digital computer, un invent desenvolupat per John Vincent Atanasoff i Clifford Berry a la Iowa State University entre 1937 i 1942. La màquina en qüestió incorporava diverses innovacions computacionals que incloïen l'ús de l'aritmètica binària, la memòria regenerativa, el processament en paral·lel i la separació de memòria, així com altres funcions computacionals.

Amb tot, Raine Koskimaa ha parlat de web texts per a obres que podrien ser incloses dins de la categoria de "textos digitalment programats", és a dir, un cert tipus de cibertextos en format digital. La seva particularitat rauria en el fet que són textos publicats a Internet i que aprofiten tots els avantatges d'aquesta plataforma on existeixen, això és, la possibilitat d'enllaç global i infinit a qualsevol document de la xarxa, a més de la possibilitat de publicació constant i oberta.

En el món francòfon, tot i que també es troba amb freqüència el concepte e-critures, els termes utilitzats majoritàriament són: literatura numèrica o combinatòria (littérature numérique o combinatoire, tot i que en alguns casos també es formula com a littérature algorique) o bé literatura informàtica (littérature informatique). En el món hispànic, Juan B. Gutiérrez ha fet la proposta de "literatrónica" per a referir-se a la "lletra que no pot existir sense el mitjà electrònic".

A partir d'aquí entrem en l'esmunyedissa qüestió dels gèneres, si és que podem parlar de gèneres en aquest nou entorn. D'alguna manera, és lògic que tractem d'emparar-nos en el que coneixem que, a grans trets i amb nombroses mistificacions, mixtificacions i contaminacions diverses —estant com estem a l'època del mestissatge cultural i, per què no també literari— són: el gènere narratiu de ficció (en format llarg: novel·la, o breu: conte), la poesia i el drama i que anirem desenvolupant en entrades específiques.

Copyright text © 2003 Hermeneia. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'IN3 i la UOC