Literatura digital

Literatura digital o electrònica (de seguida entrem en el dilema d'haver d'escollir entre una o altra denominació) versus literatura impresa: una primera i ben general distinció estaria en el que considerem la literatura "tradicional", en paper, és a dir, on el text imprès és estàtic, acarat a un text que trobem a la pantalla de l'ordinador, el text digital, que és dinàmic (de vegades fins i tot tan dinàmic que se'ns esborra sense que nosaltres haguéssim previst aquesta possibilitat). Un text que passa, que s'amaga, que desapareix davant dels nostres ulls responent, o no, a una decisió nostra com a lectors. Un tipus de text que és capaç d'integrar la imatge, el moviment i, sobretot, que permet que el lector esculli -amb més o menys limitacions- el seu itinerari de lectura.

En l'àmbit anglosaxó dues denominacions triomfen a l'hora de referir-se a la globalitat del fenomen: literatura electrònica (e-literature) i literatura digital (digital literature), això és, una forma de literatura nascuda de i per a l'espai digital, l'ordinador (és a dir, que no pot ser impresa, ni llegida fora d'aquest mitjà). La diversificació terminològica sorgeix, en realitat, de la tria d'un dels adjectius d'un mateix origen: l'electronic digital computer, un invent desenvolupat per John Vincent Atanasoff i Clifford Berry a la Iowa State University entre 1937 i 1942. La màquina en qüestió incorporava diverses innovacions computacionals que incloïen l'ús de l'aritmètica binària, la memòria regenerativa, el processament en paral·lel i la separació de memòria, així com altres funcions computacionals.

Amb tot, Raine Koskimaa ha parlat de web texts per a obres que podrien ser incloses dins de la categoria de "textos digitalment programats", és a dir, un cert tipus de cibertextos en format digital. La seva particularitat rauria en el fet que són textos publicats a Internet i que aprofiten tots els avantatges d'aquesta plataforma on existeixen, això és, la possibilitat d'enllaç global i infinit a qualsevol document de la xarxa, a més de la possibilitat de publicació constant i oberta.

En el món francòfon, tot i que també es troba amb freqüència el concepte e-critures, els termes utilitzats majoritàriament són: literatura numèrica o combinatòria (littérature numérique o combinatoire, tot i que en alguns casos també es formula com a littérature algorique) o bé literatura informàtica (littérature informatique). En el món hispànic, Juan B. Gutiérrez ha fet la proposta de "literatrónica" per a referir-se a la "lletra que no pot existir sense el mitjà electrònic".

A partir d'aquí entrem en l'esmunyedissa qüestió dels gèneres, si és que podem parlar de gèneres en aquest nou entorn. D'alguna manera, és lògic que tractem d'emparar-nos en el que coneixem que, a grans trets i amb nombroses mistificacions, mixtificacions i contaminacions diverses —estant com estem a l'època del mestissatge cultural i, per què no també literari— són: el gènere narratiu de ficció (en format llarg: novel·la, o breu: conte), la poesia i el drama i que anirem desenvolupant en entrades específiques.

Copyright text © 2003 Hermeneia. Amb el suport de la Generalitat de Catalunya, l'IN3 i la UOC