Antologia poètica

ABRIL D'ENAMORAT

Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!

Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!

Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!

Pere Quart


PROVERBI

Així la rosa enduta pel torrent,
així l'espurna de mimosa al vent
la teva vida, sota el firmament.

Joan Salvat-Papasseit


LES ROSES RECORDADES

Recordes con ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu


LA FIRA DE SANT JORDI (fragment)

A la fira de les roses
a firar-me antany aní,
el roser de què em firí
en fa enguany de tan hermoses
que n'he fet parada aquí.
Hi ha la rosa alexandrina,
la vera i la d'esbarzer,
també les de Palestina,
que floreixen sense espina
de Jericó en lo roser.

Jacint Verdaguer


QUATRE COSES

M'abelleixen quatre coses:
—qui prou les sabrà lloar?—
El sol que bada les roses,
l'aigua que les fa brostar,
la rosada que les mulla
i el vent que les esfulla
per no veure-les secar.

Maria Antònia Salvà


UNA ROSA

Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada,
una rosa a mig obrir!

Maria Antònia Salvà


DIUEN: LA MAR ÉS TRISTA...

Diuen: la mar és trista. Quin trepig
    fa cada onada, quan s'esberla!
I veig un amar trista, però, al mig,
    tu, com una perla.

Diuen: la terra és trista. Quin trepig
    fa cada fulla! Mig no gosa.
I veig la terra trista, però, al mig,
    tu, com una rosa.

Marià Manent


LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires,
i les veus que van pel vent:
"Sant Jordi mata l'aranya".
L'aranya que ell va matar
tenia molt mala bava,
terenyinava les flors
i se'n xuclava la flaire,
i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.
(...)
Quan el Sant hagué passat
tot jardí se retornava:
per'xò cada any per Sant Jordi
és diada assenyalada
per les flors que hi ha al mercat
i l'olor que en fan els aires.

Joan Maragall