Tres melodies medievals

			Tres melodies medievals
			Bibliografia bàsica
			Què hi ha a la Biblioteca de Catalunya
			Què hi ha a les biblioteques universitàries catalanes (CCUC)
			Què hi ha a les biblioteques públiques
			Per comprar-ne llibres
			Articles sobre el tema (Traces)
			A la Hiperenciclopèdia
			L'amor cortès i les trobairitz
			"Eu l’am mais que nula ren que sia..."
			"Voldria tenir el meu cavaller..."
		Els trobadors Pàgina a LLETRA sobre aquesta temàtica.
		Beatriu, comtessa de Dia La comtessa de Dia és, potser, la més coneguda trobairitz. Llegiu una de les seves cançons.
		"A chantar m'er" Llegiu aquesta cançó de la Comtessa de Dia, en provençal i en anglès.
		Les femmes troubadours Pàgina en francès sobre les trobairitz amb enllaços a pàgines d'autores.
		"Estat ai en greu cossirier" Una cançó més de la Comtessa de Dia, en occità i en anglès.
		"Tinc un desfici, ai, inclement" Una darrera cançó de Beatriu de Dia, en català.
		La Comtessa en rus Pàgina sobre aquesta famosa trobairitz en rus.
		Dones compositores Article sobre el paper de les dones en la història de la música culta occidental.
	Cansós de Trobairitz Hesperion XX dirigits per Jordi Savall interpreten cançons medievals escrites per dones.
	Seasons of Song and Love Pàgina en anglès sobre el disc "Trobairitz", de música provençal de l'Edat Mitjana.
	Trobairitz d'ier e d'uèi Pàgina en occità sobre lectures públiques de literatura medieval, en concret sobre les dones trobadores.

N'han dit...

A l'edat mitjana es desenvolupa a l'interior dels castells una cultura de música, poesia i joc que esdevé especialment rica a Occitània. Si tenim en compte els testimonis que s'han pogut recuperar, aquell territori destacà, al segle XII, per un bon nombre de trobadors que, com en altres indrets, feien composicions poeticomusicals en què l'amor era, gairebé sempre, el tema central. La història, però, ha oblidat un bon nombre de poetesses occitanes d'aquell segle, que eren conegudes com a trobairitz, i que han deixat poesies amoroses —sovint dedicades als seus amants— que sorprenen pel seu realisme i les referències directes a l'amor carnal.

L'amor cortès i les trobairitz

Al segle XII s'escrivien tractats d'amor i els trobadors i les trobairitz cantaven l'amor cortès. L'amor cortès, nascut als castells occitans al segle XII, expressa una relació totalment nova entre l'home i la dona. En contrast amb l'ambient brutal de les guerres feudals neix un entorn cultural de música, poesia i jocs que s'havia anat forjant a l'interior dels castells per influència de les dones.

Es van suavitzar els costums sexuals de manera que l'home va admetre la possibilitat d'un interval entre el desig i la satisfacció, interval en què s'inclou el plaer dels sentiments, és a dir, l'amor cortès. L'amor cortès neix en un ambient aristocràtic i va lligat a una mentalitat de classe. La majoria de trobadors eren membres de la noblesa, així com les dames i cavallers a qui canten. De totes maneres, per mimetisme, altres grups socials van tendir a imitar els costums de la classe dominant. La dona cantada i estimada pel poeta cortès és una dona noble, casada amb un senyor noble. El fet, però, que sigui casada no atura l'amant i per això l'amor cortès és normalment un amor adúlter sota aparença d'amor platònic.

Les trobairitz, per la seva banda, també canten als cavallers i trobadors, no pas als seus marits. L'amor no era molt freqüent entre els matrimonis nobles ja que els casaments es feien per interessos polítics o militars de les dues famílies. Els sentiments no comptaven en les unions feudals, de manera que sovint l'amor s'expressava fora del matrimoni. L'amor cortès ha de ser gratuït i lliure, i aquestes condicions no es donaven normalment en el matrimoni noble, per tant l'amor veritable no podia existir sinó fora de les normes socials. Si la parella accepta aquest amor neix entre ells una complicitat perfecta. L'amor cortès és secret, ja que la dama ha de guardar el seu honor de calúmnies i gelosies que podrien arribar al seu marit.
L'amor, doncs, és perillós.
Es creen entre els amants uns vincles semblants als feudals. Ella és la senyora i l'amant es declara el seu vassall. El joc de l'amor cortès entra en l'ideal cavalleresc de manera que el cavaller tria la seva dama, que no és la seva dona, porta un objecte que ella li ha donat i lluita per ella per tal d'obtenir una paraula o un gest de reconeixement. Les trobairitz, que eren mullers i filles de nobles, escrivien poemes directes i sensuals, que valoraven de l'amic sobretot la fidelitat.

Eloi Biosca, Marta Sancho i Teresa Vinyoles, Viure en un castell de la frontera: passeig virtual pels segles XI i XII (Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2000)

Eu l’am mais que nula ren que sia...

Eu l’am mais que nula ren que sia
mas lui no-m val merces ni cortezia
ni ma beltatz ni mos pretz ni mos sens
qu’atressi –m sui enganada e traia
com degr’esser s’eu fos dezavinens

Voldria tenir el meu cavaller...

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.