Els conflictes armats contemporanis, sorgits en torn als greus atemptats de l'11 de setembre i a la seves conseqüències, el problema dels actes terroristes, l'aparició d'agents o grups armats no estatals, han plantejat, al començament del segle XXI, nous desafiaments a l'acció humanitària, gestionant la validesa de les normes del dret internacional humanitari, d'universal aceptació. Davant d'aquest preocupant panorama global, la comunitat internacional ha pres conciència i elaborat una resposta per mitjà de normes jurídiques protectores de les víctimes més vulnerables de les guerres. El dret internacional humanitari constitueix un possitiu avanç per un aceptable sistema de eficàcia bassat en la seva pròpia racionalitat, en l'acceptació universal per part dels seus estats, en l'impacte de l'opinió pública mundial i en el consens de la comunitat internacional sobre la necessitat de respectar unes regles mínimes d'humanitat com a instrument de pau i de supervivència del gènere humà.

 

La població civil és, malgrat els esforços dels agents humanitaris i el desenvolupament de les normes internacionals, la principal víctima dels conflictes armats actuals. I això, no només pels efectes incidentals de les armes modernes, en molts casos tan eficaces com indiscriminades, sino –en bona part– perquè les persones civils s'han convertit en l'objectiu mateix de l'acció bélica, particularment en els conflictes que tenen lloc a països desestructurats, el objetiu dels quals és la depuració ètnica o que formen part de lluites religioses, tribals, econòmiques o socials.

 

Per altra banda, la freqüent participació dels diferents actors diplomàtics, mediàtics, militars, policials, jurídics, humanitaris y polítics en situacions de preconflicte, conflicte i postconflicte, en operacions de pau de Nacions Unides, i en altre tipus de missions de projecció exterior, portades a terme per diferents organitzacions, tant governamentals com no governamentals, fan èmfasi en la necessitat i oportunitat de conèixer aquesta matèria, que tan directament afecta a les relacions d'aquests actors amb la població civil afectada. La necessitat de què en la societat civil sorgeixin persones interessades en aprofundir en el coneixement del DIH, es deriva de la influència possitiva d'aquelles persones sensibilitzades en la formació d'una conciència pública que dicti i impulsi els governs en la millora del DIH i dels seu sistema de protecció a les víctimes dels conflictes armats.

Aplicació professional

Es pretén dotar els participants de coneixements sòlids sobre dret internacional humanitari, entès com a conjunt de normes que tenen com a objectiu la protecció de les víctimes de la guerra i la limitació de mitjans i mètodes de combatre. Així mateix, s'abordaran els mecanismes d'eficàcia de què disposa aquesta branca del dret internacional públic, posant l'accent especialment en el sistema de justícia penal internacional.

Temari

1. Introducció 2.  Àmbit general de protecció 3. Protecció especial de les persones més vulnerables   4. Protecció de les persones en els conflictes armats no internacionals i en situacions de violència interna

Veure programa acadèmic complet

Preu

1.010 euros

El preu d'aquest programa s'haurà de confirmar en el moment de formalitzar la inscripció.