Quina podria ser la utilitat d'una anàlisi de la inseguretat que no fos orientada a obtenir seguretat? Què es pot esperar d'una política pública de seguretat que no sigui el resultat d'una comprensió adequada del problema d'inseguretat que vol solucionar?

Comprendre és actuar. Els riscos -que deriven en accidents i desastres- i els conflictes -que es materialitzen en violències- únicament poden ser controlats de manera efectiva quan s'actua preventivament, mitjançant la conjunció fèrtil i sostinguda d'una reflexió orientada a l'acció (anàlisi) i una acció reflexiva (gestió). Així, quan s'intervé per a minimitzar els danys causats per accidents, desastres i violències, també s'aconsegueix que la solució no acabi agreujant el problema.

Una anàlisi adequada permet veure amb nitidesa, en una mirada integradora, les diferents perspectives que ofereix qualsevol problema d'inseguretat que hàgim d'afrontar: els actors, els factors de risc, les vulnerabilitats, els processos, les causes, les conseqüències; però també les polítiques de seguretat que pretenen solucionar els problemes, i els efectes reals d'aquestes polítiques. Això planteja, als actors institucionals i socials de les polítiques públiques de seguretat, el repte de desplegar la capacitat per a indagar la presència de riscos i conflictes nous en el curs de la solució dels antics o per a explicar la intuïció, sorgida de l'experiència, que un risc o un conflicte són a punt d'entrar a l'atzucac del desastre o la violència.