La gestió pública de la seguretat en la societat del risc constitueix un repte crucial per al desenvolupament humà. Nous riscos vénen a qüestionar la sostenibilitat i noves amenaces la cohesió social d'unes societats que són percebudes, per una part significativa de la seva població, com insegures.

L'existència de sistemes públics de seguretat capaços d'afrontar eficaç i eficientment aquests desafiaments s'ha convertit, per tant, en una exigència crucial. D'això en depèn, en gran mesura, la governabilitat de la seguretat ciutadana, l'atenció d'emergències o la protecció civil, però també està en joc la integració del sector privat en el sistema de seguretat pública i la coordinació efectiva de tots els serveis de seguretat i emergències.

Així mateix, en plena era infoglobal, la revolució tecnològica dels assumptes de seguretat exigeix als professionals i les organitzacions un esforç profund i constant de renovació, no només en la seva capacitat per assimilar i aplicar les noves tecnologies als àmbits tradicionals de la seguretat (la videovigilància, per exemple), sinó també per garantir la seguretat de la informació en xarxa.

Tot això sense oblidar la indispensable atenció a les víctimes dels accidents, els desastres i les violències, tant com la conveniència de desenvolupar i expandir els mètodes de resolució de conflictes com autèntica alternativa a les reaccions punitives generalitzades.

En aquest nou escenari, els actors institucionals (electes) han d'estar capacitats per liderar una nova forma de govern, la governança democràtica de la seguretat pública, capaç d'implicar tant els professionals com els actors socials (mitjans de comunicació, sector privat de la seguretat) en la recerca col.lectiva d'una seguretat socialment inclusiva i ambientalment sostenible.