Com es pot fer compatible la demanda creixent de seguretat amb els drets de l’individu? Sembla evident que la seguretat ha de deixar de ser reactiva per a passar a ser preventiva i que, així mateix, ha de rebre el suport de polítiques públiques que no es limitin únicament a una gestió policial o judicial, sinó que s’avancin als conflictes reforçant les capacitats de prevenció des d’un enfocament interdisciplinari.

Les estructures de seguretat actuals van ser creades per a enfrontar-se als reptes de la societat industrial, no als de la nova societat digital i multicultural. El nou context requereix una seguretat que no sigui tasca exclusiva dels cossos uniformats, sinó també de molts altres agents socials, com els educadors i els intermediaris, els mitjans de comunicació i, en darrer terme, de tots els ciutadans. En aquest nou entorn desitjat, la seguretat no haurà d’anar només de dalt a baix, sinó també de baix cap a dalt i, per tant, la cultura i la convivència resultaran determinants com a vectors de seguretat. Sense convivència mai no hi haurà seguretat.

Convé, doncs, plantejar-se la seguretat com un dret bàsic, essencial per al desenvolupament humà sostenible. Això ens impel·leix a posar en funcionament noves formes de pensar i noves pràctiques que ens permetin trobar respostes proactives en els assumptes de seguretat, i fer-hi partícips tots els membres de la comunitat.

Aplicació professional

Aquest màster permet que professionals, funcionaris o gestors polítics o socials adquireixin –en la seva activitat professional i acadèmica, de manera eficient, autònoma i flexible– els coneixements (sabers) i les habilitats (sabers fer) específics per a la gestió de la seguretat ciutadana.

Temari

 

Veure programa acadèmic complet