Carolina Fernández
Prova
06/09/2017
Marian Antón
Alumni

Graduada en Psicopedagogia
«El millor de Tanzània és la seva gent, que comparteix el poc que té»

Alguns estudiants de la UOC aprofiten les seves vacances o el seu temps lliure per a fer voluntariat. Carolina Fernández n’és un bon exemple. Acaba de tornar del seu viatge de nuvis a Tanzània, on també ha aprofitat per a ajudar alguna ONG local que treballa amb infants.

Per què vas triar aquestes organitzacions per a posar el teu granet de sorra durant aquest viatge?

Una, Rhotia Valley, la vam triar perquè, en allotjar-nos al seu hotel, un percentatge dels diners pagats anava destinat a l’orfenat. Tenen molts projectes que volíem conèixer, sobretot perquè són per a poder viure de les energies i els aliments que proporcionen la terra i els animals que tenen. L’altre cas va ser una sorpresa del guia i el xofer, que, sabent que treballava en un centre de discapacitats, ens van voler portar a un centre de persones amb discapacitat de la seva localitat: Pamba Zuca. Es tracta d’un centre petit amb pocs recursos, al qual anàvem per ajudar en les tasques domèstiques, etc. Va ser tanta l’alegria que ens van mostrar els nens; només volien jugar.

Què pots explicar-nos dels projectes de voluntariat que hi duen a terme?

Persones humils i amb un gran cor intenten, amb els mitjans que tenen, poder ajudar la gent del lloc i els nens sense llar. Els projectes són realment interessants, com ara fer mel, potabilitzar l’aigua, fer formatge amb la llet, estudiar amb professors nadius fent servir les noves tecnologies, aprendre idiomes per a créixer i obtenir més oportunitats laborals...

Com ha estat la teva experiència amb ells?

Molt positiva. Una gran experiència, però curta. Ens hauria agradat poder aportar-hi més, quedar-nos-hi més temps i participar en algun dels projectes.

Què és el que més necessiten en aquests moments?   

Coses tan essencials com menjar, roba, utensilis bàsics d’higiene i personals per a dur a terme tots els projectes que volen desenvolupar, que no són pocs.

«T’ensenyen coses bàsiques de la vida que a la nostra societat s’han perdut o simplement no es tenen en compte»

Si algun estudiant s’està plantejant col·laborar-hi, com ho pot fer?

Posant-s’hi en contacte. Els estudiants interessats poden fer les aportacions des d’aquí mateix, o bé unir-s’hi com a voluntaris, i per a això només necessiten parlar anglès. Pel que fa a estudis, tots poden aportar-hi alguna cosa, tant és la branca a la qual pertanyin; segur que podran ajudar. Però sobretot vull destacar que podran aprendre molt. Ells t’ensenyen coses bàsiques de la vida que a la nostra societat s’han perdut o simplement no es tenen en compte.

Com ha anat la resta del teu viatge?

Molt bé. A part que sembla que estiguis dins d’un documental de la National Geographic per la gran varietat d’animals i paisatges preciosos, el que més destacaria és la gent tanzana, amable i hospitalària. És admirable que el poc que tenen ho comparteixen.

«La meva experiència allà ha estat molt positiva, però curta. Ens hauria agradat poder aportar-hi més, quedar-nos-hi més temps i participar en algun dels projectes»

És la primera vegada que has aprofitat les vacances per a fer voluntariat?

 

No. Ho vaig fer a l’Índia amb la Fundació Vicente Ferrer i també va ser una gran experiència; a més, els seus projectes són molt interessants.

Aquí treballes amb persones amb discapacitat intel·lectual. Què és el que t’agrada més de la teva feina?

El que m’agrada més és que cada dia aprenc alguna cosa nova amb ells: no deixen de sorprendre’ns.

I el més dur?

El més dur és veure que la societat encara no està preparada per a entendre’ls i acceptar-los... M’entristeix quan pateixen rebuig, sobretot perquè són molt conscients del que passa al seu voltant i amb ells.

Has acabat Psicopedagogia a la UOC. Com ha estat la teva experiència?

Bona, m’agrada el sistema tot i que és en línia. Els treballs que cal lliurar ajuden a interioritzar els continguts.

I ara, en els teus plans entra continuar formant-te? Què t’agradaria fer?

Sí. M’agraden diverses variables per a aprendre més. De moment, estic acabant el màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge. Després m’agradaria tocar la neuropsicologia i potser també l’àmbit de la cooperació internacional. Així que crec que encara em queden molts anys de ser estudiant.

Més de 7.060 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part