Anna Torres
Alumni
Màster universitari de Responsabilitat social corporativa
La Roser és d’aquelles persones que parlen de la seva feina amb un entusiasme que s’encomana; una feina que vol fer, i fa, un món millor i més sostenible. Ella i el seu equip tenen l’encàrrec de les Nacions Unides de formar emprenedors «verds» en països de la franja del Mediterrani. Són a l’equador del projecte, que dura quatre anys i s’anomena SwitchMed. Va triar la UOC per a cursar el màster universitari de Responsabilitat social corporativa perquè l’interessa tot el que fa referència a implantar nous models de negoci que contribueixin al creixement sostenible. La Roser és biòloga marina de formació i treballa en la implantació de projectes a cavall entre la sostenibilitat, l’economia circular i la comunicació des de fa quinze anys. També col·labora en diferents mitjans de comunicació i projectes editorials, on escriu articles.
Actualment ets la responsable de comunicació del programa SwitchMed, un projecte de les Nacions Unides amb subvenció de la UE per a formar emprenedors verds als països mediterranis. Com ho feu?
SwitchMed vol facilitar la transició a un consum i una producció més sostenibles, i ho fem donant suport a diferents grups d’interès i connectant-los per a millorar i promocionar innovacions socials i ecològiques a la regió del Mediterrani, amb un èmfasi especial a Algèria, Egipte, Israel, Jordània, el Líban, el Marroc, Palestina i Tunísia.
Identifiquem emprenedors verds d’aquests països, i també iniciatives locals de la societat civil, i els formem per tal d’apoderar-los, ajudar-los a millorar els seus models de negoci sostenibles i preparar-los per a possibles inversors. Aquests emprenedors els hem batejat amb el nom de Switchers i hem creat aquesta plataforma www.theswitchers.eu per a promocionar-los. Actualment n’hi ha un centenar.
Quantes persones espereu formar?
El 2018 haurem format 125 formadors locals, i 2.700 emprenedors hauran format part del curs. D’aquests, s’han seleccionat les 270 millors iniciatives, per a les quals es proporciona assessorament individual. Finalment, un jurat en seleccionarà 45 perquè entrin al programa d’incubació, que durarà vuit mesos.
Anteriorment, vas treballar a la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic. Quina tasca hi feies?
Era la responsable de comunicació. És aquí on em vaig adonar de la importància de la divulgació de la ciència per a un públic no especialitzat i de la utilització del periodisme de marca (brand-journalism) i del relat de marca (storytelling), utilitzant la narrativa com a component fonamental. Així, sense perdre el rigor científic, els conceptes complexos es podien explicar d’una manera més entretinguda i planera.
Quines recomanacions faries a les empreses perquè tinguin en compte l’entorn on treballen i siguin sostenibles econòmicament, ambiental i social?
Les empreses haurien d’integrar la sostenibilitat en el cor de la seva estratègia empresarial. L’adopció d’una política de compres i contractacions públiques més sostenibles, per exemple, com la compra de paper i productes i equipaments d’oficina, és fonamental per a la sostenibilitat ambiental. També es poden implantar mesures per a reduir les emissions de CO2, generar menys residus, promoure l’eficiència energètica, la innovació, incentius per a anar a la feina amb transport públic, auditories als proveïdors per a tenir la certesa que operen dins la legalitat...
La transparència en els processos, la igualtat d’oportunitats, les polítiques actives de conciliació de la vida familiar i professional, la difusió i compartició del coneixement existent en l’empresa, tot fomentant la formació contínua, són alguns aspectes que poden millorar la sostenibilitat social de l’empresa. Les empreses han de tenir clar que la competitivitat sostenible ja és un element estratègic empresarial.
A títol individual, què podem fer cadascun de nosaltres per a tenir cura del planeta?
Podem fer moltíssimes accions en el nostre dia a dia que contribueixin a reduir la nostra petjada de carboni! La manera com consumim té un impacte enorme en la salut ambiental del planeta, de manera que convé que prenguem decisions de compra informades, que llegim les etiquetes per a saber com s’ha fabricat el producte, quins materials s’han utilitzat, d’on ve... Les nostres decisions poden afavorir o perjudicar les empreses, de manera que estils de vida sostenibles i patrons de consum responsable poden millorar la situació actual que hi ha de malbaratament de recursos, contaminació, escalfament global del planeta, etc.
A casa podem aplicar les tres R: reduir, reutilitzar i reciclar, tenir aparells electrodomèstics i bombetes de baix consum, contractar una cooperativa de consum d’energia verda, fer servir productes de neteja ecològics, no utilitzar bosses de plàstic d’un sol ús al supermercat… Podem estalviar energia si ens desplacem amb transport públic, bicicleta o compartim el cotxe; podem reduir la generació de residus que acaben als abocaments si la roba que no fem servir la portem a contenidors especials o la intercanviem, si no comprem roba en què s’hagin utilitzat productes tòxics durant el procés de fabricació de la peça; podem obrir un compte a la banca ètica, practicar turisme de proximitat i agafar menys avions… i ensenyar a les noves generacions a respectar i estimar el medi ambient. La llista és infinita.
Recomanes algunes apps per als usuaris?
Que necessitem un producte concret, mirem si a Wallapop algú se’n ven un; que volem fer un viatge, mirem si a Blablabla car hi ha algú que també hi ha d’anar i compartim el trajecte; que volem disposar d’un armari de roba ampli, lloguem la roba a Ropateca; en definitiva, es tracta de posseir menys i de compartir més, de participar en una economia col·laborativa.
Fem tard per a tenir cura del nostre entorn?
Continuem emetent més diòxid de carboni del que el planeta pot absorbir i el planeta es continua escalfant a una velocitat sense precedents. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic, durant els últims anys s’han registrat les temperatures més altes des del 1880. De fet, aquest agost ha estat el més calorós en 136 anys (dades de l’Institut Goddard d’Estudis Espacials de la NASA).
La comunitat científica alerta que, tot i que encara no hem arribat al punt de no retorn en què les conseqüències serien devastadores, hi anem arribant a una velocitat esfereïdora. Encara podem revertir la situació de l’escalfament global, sempre que baixem urgentment i dràsticament les emissions de carboni.
Quin àmbit requereix accions empresarials més imminentment: residus, construcció, energia, agricultura, transport, turisme, alimentació..?
En el cas dels països del Mediterrani, SwitchMed va considerar que eren quatre els sectors prioritaris en què calia centrar esforços per a contribuir a un millor desenvolupament sostenible de la regió: agricultura/alimentació, bones pràctiques de fabricació (good manufacturing practice), turisme i habitatge/construcció.
Prediques amb l’exemple, és a dir, portes roba socialment responsable, t’alimentes de productes ecològics i de km 0...?
Precisament sóc molt conscient de la sostenibilitat en el sector tèxtil, tema que vaig tractar en el meu treball final de màster. Procuro no comprar mai en empreses fast fashion, tot i que recentment han tret col·leccions sostenibles. Sóc principalment consumidora de roba de segona mà i botigues de roba vintage. Si compro roba de primera mà, m’informo prèviament per saber les polítiques d’RSC de l’empresa i llegeixo sempre les etiquetes de la roba. Ara vull explorar les «llibreries de roba»: pagues una quota mensual a canvi de poder llogar peces de roba.
A Brussel·les, on vaig viure gairebé cinc anys, tenia un hort urbà: m’encantava! A Barcelona he estat membre d’una cooperativa de consum del meu barri durant un temps. Compro majoritàriament al mercat i a les botigues del barri, i sobretot productes de temporada.