• Compartir
  • Escoltar
  • Imprimir

Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Novetats

Foto: Davide Cantelli / Unsplash

17/01/2017

Els exàmens no serveixen per a aprendre

Tradicionalment, després de les vacances de Nadal, comença per als universitaris un dels moments crítics del curs: tenen molt a prop els exàmens finals del primer semestre i, als qui no han estat formiguetes, els toca posar-s’hi de valent. Però amb el pla de Bolonya serveix d’alguna cosa pencar a última hora? És més, continuen tenint sentit els exàmens en aquest nou context?

Foto: UOC

13/01/2017

33.500 estudiants faran 60.000 exàmens a l'Estat i a l'estranger

Els dies 11, 14 i 21 d'aquest mes, 33.500 estudiants de la UOC faran les proves finals d'avaluació. Un total de 23 seus repartides per l'Estat i Andorra acullen durant aquestes tres jornades unes 59.500 proves finals amb el suport de 400 persones de gestió i 200 professors, una de les logístiques més grans que es fan d'aquesta mena a l'Estat. Es destaquen les 2.500 proves que es faran virtualment i la prova pilot amb uns 225 d'estudiants que, des de l'estranger i per segona vegada, faran 450 proves amb un sistema nou de reconeixement facial que verificarà la seva identitat.

Foto: Steinar La Engeland

29/12/2016

Les titelles per a les emocions, els trencaclosques per a les habilitats manuals i la pilota per a la coordinació

Molts familiars emprenen per a Reis una carrera per triar les millors joguines per als nens. Segons els experts, el regal ideal és el que s'adapta a l'edat i als gustos de la criatura, però també, com apunta la professora de la UOC Amalia Gordóvil, és el que l'ajuda a desenvolupar unes habilitats per a viure en la societat del futur. «Per exemple –explica l'experta–, les joguines socialitzadores són adients per a superar la timidesa d'alguns petits, i les joguines que inciten a focalitzar l'atenció ajuden els nens amb TDAH». Així Gordóvil, psicòloga del centre GRAT, assenyala l'existència de tres tipus de joguina, segons si es vol treballar la part socioafectiva, la motricitat o la cognició.

Foto: Flickr / Anlopelope (CC)

13/12/2016

Els nadius digitals, els més vulnerables als jocs d'atzar en línia

El joc en línia guanya adeptes any rere any a Espanya. Les noves tecnologies han contribuït a aquest auge i els joves, segons els experts, es converteixen en la població diana de la publicitat dels operadors de joc. El seu fàcil accés a les TIC a edats cada vegada més primerenques els predisposa també a desenvolupar patologies relacionades amb el joc molt abans. Parlem amb el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC José Ramon Ubieto, que ens explica algunes claus per a entendre aquest fenomen.

Foto: Crew / Unsplash

05/12/2016

Divorciats de les xarxes

Justin Bieber ja no hi és i Kim Kardashian i Selena Gómez han passat llargues temporades desintoxicant-se de Facebook, Twitter o Instagram. La llista de celebritats que s’ha desconnectat de les xarxes de manera permanent o temporal és llarga. L’esgotament virtual guanya adeptes, també entre la societat. «Cada cop hi ha més gent que s’adona que internet no és la solució als problemes, sinó que en molts casos és un problema més», afirma Enric Puig, professor de Filosofia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autor del llibre La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo. «Ja no perdo el temps en coses que no m’interessen, em concentro més, no tinc interrupcions i gestiono millor la meva vida privada i professional», afirma Puig, que ja és un desconnectat més.

Foto: UOC

01/12/2016

Com es pot entrenar l'esperit crític dels nadius digitals

Els joves no saben distingir a internet una notícia falsa d’una de real. És la conclusió a la qual ha arribat un estudi de la Universitat de Stanford que s’ha dut a terme amb 7.804 estudiants d’instituts i universitaris dels Estats Units. Les conclusions són preocupants: un 82% dels adolescents no sap diferenciar una notícia d’un article patrocinat. «La capacitat de raonament dels joves sobre la informació que es publica en línia es pot resumir en una paraula: depriment», alerta el mateix estudi.

Foto: Municipalidad de Miraflores / Flickr (CC)

29/11/2016

Dona i discapacitada: doble discriminació

Els contractes a persones amb algun tipus de discapacitat representen tot just l’1,3% de la contractació total a Espanya. El greuge envers aquest col·lectiu ja de per si castigat pels prejudicis i la manca d’informació de molts empresaris és doble si qui busca feina és dona, ja que la seva presència en el mercat laboral és molt inferior a la dels homes. Només el 39% de contractes signats amb aquest col·lectiu són femenins. Els experts aposten per reforçar el control de les administracions perquè els empresaris fomentin la integració laboral de les persones amb discapacitat.

Foto: Juliette Leufke / (Unsplash)

15/11/2016

Els experts reclamen més formació digital per al professorat universitari

Experts en els nous mètodes d'aprenentatge adverteixen de la necessitat que el professorat universitari rebi més formació digital. Aquesta és una de les conclusions sobre les quals treballa l'Escola Europea de Lideratge, una trobada internacional coordinada per la UOC que aquesta setmana reuneix a Barcelona experts i dirigents educatius de fins a quinze països en el marc del projecte DTransform, cofinançat per la Comissió Europea i adreçat a líders de l'ensenyament superior interessats en la transformació digital de l'aprenentatge, sigui presencial o a distància.

Foto: Green Chamaleon / Unsplash

03/11/2016

Els reptes dels dislèctics: la universitat i el món laboral

Segons xifres del Ministeri d’Educació, la dislèxia és la causa del 40% de l’abandonament escolar.  Diversos experts coincideixen en que un 10% de la població pateix aquesta alteració i per això és important atendre’ls segons les sevesnecessitats, tant a l’escola com a la universitat. En un sistema educatiu com l’actual, la lectura i l’escriptura són pilars bàsics per a adquirir i transmetre coneixements. Això afegeix complicacions a les persones dislèctiques per a poder seguir el ritme d’estudis.Oferir més temps per a poder fer els exàmens, permetre programes de conversió de text a veu per a estudiar o baixar el nivell d’exigència ortogràfica quan s’avalua per via escrita serien algunes de les recomanacions que proposa Anna López Sala, professora del màster de Dificultats i Trastorns del Llenguatge de la UOC i neuropsicòloga.

Foto: UOC

27/10/2016

«Els professors viuen molt pitjor del que la gent es pensa»

Héctor G. Barnés repassa a La ley de las aulas l’evolució del sistema educatiu espanyol al llarg dels últims quaranta anys.

Héctor G. Barnés és periodista i treballa al diari digital El confidencial. Va tenir temptacions de ser professor, una mica per tradició familiar. Acaba de publicar La ley de las aulas. La enseñanza española desde Franco hasta Wert (Editorial UOC), en què repassa l’evolució dels sistema educatiu espanyol des de la fi del franquisme. Ha volgut donar veu als professors, que expliquen què pensen, què senten, què consideren que fan bé i què fan malament.