És professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i coordinador de l'àmbit de Ciència de dades en salut (Health data science) de l'eHealth Center. Forma part del grup de recerca SmartLearn, des del qual fa una tasca de col·laboració i supervisió en diferents projectes d'anàlisi de l'aprenentatge (learning analytics) de la Universitat, adreçats a millorar els processos d'ensenyament, aprenentatge i gestió utilitzant les dades massives que la comunitat de la UOC genera amb l'ús del Campus Virtual. Entre el 19 i el 21 de juny presenta alguns dels projectes d'anàlisi de dades que s'han fet a la UOC en el marc del Congrés Internacional «Next Generation Student Success Symposium». En aquests projectes, puntualitza Conesa, hi han treballat molts professionals de la UOC.
Sí (somriu). És el paradís perquè a la UOC tot el que fa l'estudiant deixa rastre: quan entra al Campus Virtual, el seu pas per l'aula, la manera com accedeix als materials, quan escriu un missatge, el temps que triguen a contestar-l'hi... Tota aquesta informació i molta més queda registrada i, per tant, és objecte d'anàlisi.
En aquest sentit, tenim molta més informació que les universitats presencials, més rica i més rellevant. Però és un infern perquè hem de ser molt curosos a l'hora de decidir quines millores s'incorporen i com.
Tecnològicament és molt complex fer que un campus que gestiona més de cinquanta mil estudiants integri noves funcionalitats, perquè poden tenir un impacte negatiu sobre la massa d'estudiants.
És a dir, que s'ha de ponderar molt bé aquesta acció.
Sí, abans d'implantar qualsevol canvi en el Campus, n'hem de tenir molt clars els avantatges i els riscos, i s'ha de fer molt ordenadament. Si no tenim els avantatges molt identificats i no considerem que siguin significatius i que ho siguin per a més d'una aula, pot ser complicat que s'acabin incorporant.
Actualment, hi ha moltes tècniques i disposem de la tecnologia per a analitzar totes aquestes dades. El problema no rau en els processos que cal seguir, sinó a decidir que les eines de millora que s'incorporin siguin realment pertinents.
Com ens poden ajudar les dades en els diferents processos que es generen a la Universitat?
Ens ajuden en docència, en gestió i, pel que fa a l'estudiant, l'ajuden en l'aprenentatge. Si analitzem què passa dins del Campus, veurem quins processos s'hi donen, com funcionen, com es poden millorar i agilitar; podem saber què passa a l'aula, fins i tot podríem arribar a detectar casos en què els estudiants pateixen estrès o angoixa.
Les dades ens permeten saber com s'accedeix als materials, quins s'utilitzen més, quins conceptes són més difícils d'entendre o quins punts de l'entorn d'estudi són més conflictius per a l'estudiant. Podem oferir metodologies i continguts més personalitzats a cada estudiant. Fins i tot podríem ajustar les dates de lliurament de les activitats d'aprenentatge de manera personalitzada.
Si disposem de tota la informació sobre com funciona el procés d'aprenentatge, qualsevol cosa que ens imaginem per a millorar-lo és possible.
Projectes presentats al Congrés
En el Congrés Internacional «Next Generation Student Success Symposium» presentaràs molts d'aquests projectes. Ens en pots resumir els principals?
Hem fet una primera classificació segons a qui ajuden aquests projectes, per a qui generen coneixement, i hem establert tres categories: tenim els projectes de suport a la docència, als estudiants i a la gestió perquè la Universitat millori els processos.
Hi ha projectes de tot tipus (ludificació, predicció, visualització, etc.) i és difícil dir quins són els principals.
A mi em tenen el cor robat els projectes Treball@ i Orient@. Responen a una aventura que vam emprendre el 2014, juntament amb el professor David Bañeres i finançada per l'eLearn Center.
Quan vam començar poca gent pensava que el que proposàvem fos viable: obtenir informació sobre els coneixements que es demanen a les ofertes laborals (a partir de portals web d'anuncis), obtenir informació sobre els coneixements que es treballen a les assignatures (a partir dels seus materials i les seves activitats pràctiques) i encreuar aquesta informació per a esbrinar fins a quin punt l'oferta formativa de la UOC (màsters, graus, assignatures...) responia a la demanda laboral. I tot això de manera automàtica, fent servir tècniques d'anàlisi de dades i de processament del llenguatge.
Finalment, es van crear uns quadres de comandament per a veure gràficament i interactivament fins a quin punt ensenyem el que s'acaba demanant en el mercat laboral, i també per a delimitar quines competències hauria de tenir i a quines assignatures s'hauria de matricular un estudiant que vulgui accedir a una feina determinada.
També hi ha un projecte que es basa en l'anàlisi d'emocions...
Sí, tenim un projecte de termòmetre emocional que analitza quin és el clima emocional a les aules. Utilitza l'anàlisi del sentiment, que ara és tendència, però no tant el de l'estudiant com a individu sinó globalment, perquè pensem que les aules tenen una tendència pròpia.
També parlaré del projecte Booter, que busca ajudar els estudiants de primer curs a fer un canvi d'hàbits que els permeti afrontar l'aprenentatge en línia amb més garanties fent servir un robot. El robot es converteix en una "veu de la consciència" que acompanya, motiva i ajuda els estudiants durant el període inicial.
Un dels projectes estrella és el Tesla.
Sí, és un projecte europeu que proporciona eines per a permetre una avaluació totalment virtual (http://tesla-project.eu). Fins ara, el model de la UOC és virtual, però hi ha un punt en què ens hem de "trobar" físicament amb els estudiants, que és l'examen final.
El projecte Tesla vol trencar aquesta barrera, oferint un entorn que permeti identificar els estudiants virtualment, garantir-ne la identitat, l'autoria del que fan, i dur a terme proves virtuals amb totes les garanties. Per a fer-ho, apliquem la recerca existent en l'àmbit del reconeixement facial i de veu, de la cadència de l'escriptura amb teclat i de sistemes antiplagi.
Ara es fan proves pilot d'aquest projecte massivament en diverses universitats, entre les quals hi ha la UOC. S'espera haver provat l'eina amb més de quinze mil estudiants abans de final d'any.
Els projectes dins la Universitat
Com proveu els projectes a la mateixa Universitat? Heu de comptar amb la complicitat dels estudiants?
Sí, normalment el projecte ja decideix les assignatures en què cal fer les proves. En el cas del Tesla, per l'abast del projecte, es fa un test massiu amb milers d'estudiants. En altres projectes com el del termòmetre emocional sí que es tria un entorn més controlat. En aquest cas, hem triat quatre assignatures per a fer la prova d'ús. Els estudiants sempre estan informats i si no hi volen participar es busquen solucions, com ara traslladar-los a una altra aula on no es faci la prova.
Hi ha alguna universitat referent en recerca i anàlisi de dades per a aplicar en millora de processos?
Les universitats obertes del Regne Unit i d'Holanda fan molta recerca, però no tinc clar quanta d'aquesta recerca s'acaba implantant en els seus campus. De fet, si em demanes per universitats que apliquen la recerca i fan millores en els seus campus virtuals, sí que hi ha poca informació, i en la meva opinió la UOC es podria considerar un referent.
Per posar-te'n un exemple: el projecte Treball@, que analitza la sortida professional dels diferents programes formatius de la Universitat; va ser un projecte capdavanter i, quan va sortir, cap universitat no feia res semblant. Ara em consta que hi ha universitats que hi treballen.
Quantes persones es dediquen a aquests projectes?
Hi ha projectes d'una sola persona, però altres poden arribar a tenir equips molt més nombrosos. En el projecte Tesla, per exemple, hi col·laboren divuit universitats i més de setanta persones.
Els projectes es poden arribar a comercialitzar?
En teoria, sí. El Tesla n'és un exemple. Va començar fa molts anys com un projecte d'innovació i va acabar esdevenint un projecte europeu amb l'objectiu d'aconseguir un conjunt de serveis que es poden oferir a la societat: el seu objectiu és fer aquesta transferència tecnològica a la societat.
Quina visibilitat i posicionament pot donar el Congrés a la UOC?
Els participants són gent de primera línia de diferents universitats i és una ocasió molt bona per a donar a conèixer les eines i serveis que s'han desenvolupat aquí i per a identificar tots els serveis necessaris per als estudiants en un futur. El Congrés s'organitza des de la iniciativa DXtera (http://dxtera.org), però també hi participen membres d'altres universitats capdavanteres.
La UOC, com a membre de DXtera, és part d'un grup d'universitats capdavanteres, referents i pioneres pel que fa a oferir les eines i els serveis tecnològics que els estudiants necessiten, no ara, sinó en el futur. A més, en ser el hub europeu, esdevé referent per a totes les universitats i organitzacions que, d'una manera o altra, vulguin formar part de DXtera.