Intel·ligència al servei del turisme

Oriol Miralbell Izard (1956-2018). Professor universitari. Funcionari de l'Administració pública catalana.

Oriol Miralbell Izard (1956-2018). Professor universitari. Funcionari de l'Administració pública catalana.

07/05/2018

Quan l'Oriol es va incorporar a la UOC, als membres del programa de Turisme de la Universitat ens va plantejar la reflexió següent: som un país capdavanter en xifres macroeconòmiques internacionals vinculades al turisme, però en canvi no ho som en coneixement-recerca del sector. Hem d'avançar en aquest àmbit, ens deia, per a aportar eines que facilitin al màxim la gestió eficient de les destinacions i organitzacions turístiques i garantir que la seva activitat repercuteixi d'una manera òptima en el territori i els seus residents. Era l'any 2005 i l'Oriol acabava de fer un canvi professional rellevant en la seva carrera perseguint aquest objectiu. Després d'una llarga i fructífera trajectòria en l'Administració pública turística catalana, va decidir dedicar-se en exclusiva a l'activitat acadèmica, en els vessants de docència, recerca i divulgació des de la UOC.

La seva relació amb el turisme va començar de molt jove, gairebé vocacionalment. Tenia una facilitat pels idiomes (podia impartir classes en un anglès, un alemany, un francès i un italià excel·lents) que, juntament amb les seves habilitats comunicatives i coneixements, li va permetre durant els estius d'estudiant treballar en càmpings de la Costa Brava i més tard com a guia per a grups d'estrangers per les principals destinacions de la Mediterrània. L'aposta professional definitiva pel sector la va fer en l'àmbit de la funció pública catalana, on va exercir com a cap de secció de Difusió i Documentació de la Direcció General de Turisme de la Generalitat (1989-2005), responsable dels serveis telemàtics d'informació turística i coordinador de la Xarxa d'Oficines de Turisme de Catalunya (que va dinamitzar tant). En aquests anys va esdevenir un dels experts referents en l'aplicació de les tecnologies de la informació en les organitzacions, essent pioner en el disseny dels primers portals de destinacions a internet, expertesa que el va portar a ser president del capítol espanyol de la IFITT, l'associació internacional referent de l'àmbit. El màster que va cursar de gestió de la informació a la Universitat de Syracuse, nord-americana, amb molt d'esforç personal (d'ell i de la seva dona, la Marta), el va ajudar assolir aquestes fites.

La seva constant inquietud per ampliar coneixements el va portar a estar sempre vinculat a la formació universitària, cas de la UAB com a professor associat. Però la seva incorporació a la UOC com a professor propi va significar un nou repte, no exempt de riscos. Deixava la que per a molts podia ser una posició de funcionari acomodat (per a ell no era així perquè es dedicava intensament a la funció pública, plenament conscient de la seva rellevància en la societat actual) per endinsar-se en el món de l'acadèmia i en una universitat molt jove nascuda en l'entorn digital que el seduïa tant. En els seus anys a la UOC (del 2005 al 2016), on es va incorporar al programa de Turisme, va estar adscrit als Estudis d'Economia i Empresa, i durant un període també als Estudis de Ciències de la Informació. En l'àmbit de la recerca ha format part també durant un llarg període del Grup de Recerca sobre Anàlisi Territorial i Estudis Turístics de la URV. El seu bagatge professional ha enriquit les matèries en les quals va exercir la docència a la UOC i també la seva darrera etapa com a professor en el Campus de Turisme, Hoteleria i Gastronomia del CETT (UB). A la UOC va acreditar que aquella capacitat per a parlar idiomes s'estenia cap a altres àmbits, com les matemàtiques i l'estadística. Va presentar una tesi referent en l'àmbit sobre l'anàlisi de les xarxes socials en la qual va demostrar un cop més la seva capacitat a l'hora de desenvolupar-la amb una metodologia quantitativa nova per a ell, de què va acabar essent un expert.

Com passa amb la gent sàvia, l'Oriol no va perdre mai la curiositat i les ganes d'aprendre. En els seus darrers dies, després de llargs mesos de malaltia, continuava actiu a les xarxes socials comentant els més diversos temes de l'actualitat: història, política, filosofia, música (una de les seves aficions, de la qual també tenia estudis), futbol... i la seva evolució personal. I continuava llegint les novetats editorials d'assajos i novel·les. Era un conversador apassionat, didàctic i de memòria enciclopèdica, vital. I ho va ser fins al final, quan va donar una lliçó d'acceptació de la mort. «No tinc dret a queixar-me», explicava: «sóc un privilegiat, he pogut dedicar-me sempre a feines de què he gaudit». Aquells dies se sentia molt ben acompanyat pel seu cercle familiar i d'amistats més proper, i especialment orgullós de la Marta (la seva dona) i en Francesc (el seu fill), en tot moment al seu costat. La seva ment no descansava mai de plantejar projectes, molts cops utòpics, però sempre inspiradors i avançats al seu temps. Quan va veure que les iniciatives que projectava per als anys següents (vitals i professionals) ja no les podria dur a terme, ho va acceptar, i en forma de balanç molt positiu va comentar respecte als acadèmics: «No hem aconseguit encara ser capdavanters en coneixement-recerca, però hem avançat molt aquests anys». Amb el seu record i guiatge, continuarem avançant.

Joan Miquel Gomis, professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC