Entrevista amb Francesc Sistach, fundador d'iAutism i Specialisterne
«Els dispositius mòbils capten millor l'atenció dels nens amb autisme i els permeten interactuar més fàcilment»
;)
L’autisme va entrar en el seu món quan li van detectar un transtorn de l’espectre autista a la seva filla. Des de llavors Francesc Sistach ha treballat en desenvolupar aplicacions i eines per a dispositius mòbils per millorar l’aprenentatge i fins i tot ha impulsat la creació a Espanya d’una empresa per oferir oportunitats de feina a persones amb TEA. El seu projecte actual és crear una escola per a nens amb TEA i Asperger enfocada als estudis tecnològics. El 25 de maig imparteix un SEUminari del màster de Dificultats de l'Aprenentatge i Trastorns de l Llenguatge a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet de Llobregat.
Com se li va acudir aplicar les eines informàtiques en els trastorns de l’espectre autista?
Sóc pare d’una nena amb autisme i vaig descobrir amb la primera generació de l’iPad, com molts altres pares, que les tabletes i els mòbils tàctils són especialment adequats per a les persones amb TEA gràcies a la seva interfície tan visual, tàcil i directe. Essent informàtic d’origen, a partir d’aquí vaig començar a indagar en aquest camp, vaig publicar un blog sobre aquesta temàtica (iAutism) i, finalment, vaig promoure la creació de diverses apps.
Més concretament, de quina manera els nous dispositius mòbils i les aplicacions contribueixen a l’aprenentatge i comunicació dels infants amb TEA?
Moltes persones amb un TEA moderat o sever es comuniquen, des de fa dècades, amb imatges o pictogrames, que tradicionalment es portaven a sobre en forma de targetes plastificades. Els dispositius mòbils permeten portar centenars o milers de targetes en format electrònic, i a crear noves targetes molt fàcilment. En el camp de l’aprenentatge, la interfície visual i directa -i molt atractiva- d’aquests dispositius capta millor l’atenció dels nens amb TEA i els permet interactuar més fàcilment, aconseguint per tant uns millors resultats.
Però aquestes aplicacions no només es destinen a l’aprenentatge. L’oci també hi juga un paper important?
Com amb qualsevol nen o adult, aquests dispositius són també el suport d’innumerables opcions d’oci: visualització de vídeos, dibuix, puzles, jocs, música, etc. De nou, la interfície visual i senzilla facilita que aquestes persones utilitzin moltes apps i gaudeixin de més oportunitats d’oci.
Specialisterne es basa en aprofitar les característiques de persones amb TEA con a avantatge competitiu com a mitjà per ajudar-les a aconseguir feina. Quin va ser el procés de creació d’Specialisterne? D’on va venir la idea? Es va trobar molts entrebancs per portar-la a la realitat?
Specialisterne té un model d’expansió basat en trobar persones que vulguin impulsar una rèplica en altres països. Vaig contactar amb Specialisterne quan estava fent l’estudi per a una possible implantació a Espanya, em vaig anar implicant en el projecte i, junt amb en Ramon Bernat, inversor social, vàrem iniciar el projecte a casa nostra el 2013.
Entrebancs? Mil i un, però prefereixo pensar en els èxits: més de 40 persones amb TEA que ja tenen feina i que han començat el que espero sigui una llarga carrera professional.
Quina creu que és la visió general de la societat al voltant dels TEA? Considera que encara està estereotipada?
Falta encara molta difusió, però crec que en els últims anys s’està avançant. Les aparicions a mitjans, cursos de formació, etc. augmenten de forma notable. Però manca encara molt feina i molt suport de les administracions públiques.
Quin és el seu pròxim projecte? En qué està treballant ara mateix?
A Specialisterne estem treballant en un model d’escola per a joves amb Asperger/TEA (o de suport a escoles existents) enfocada als estudis tecnològics, de forma que ajudem a aquest col.lectiu a obtenir una formació adaptada a les seves necessitats que els prepari també pel mercat laboral. Vindria a ser l’extensió del model de Specialisterne a un col·lectiu de menor edat.
