Context


L’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) es crea durant el curs 1999-2000 amb l’objectiu d’aglutinar la recerca de la UOC al voltant de les noves tecnologies i dels seus efectes en tots els àmbits de l’activitat humana i de la societat. Des del primer moment, doncs, l’IN3 situa el focus de la seva activitat de recerca en la societat del coneixement

El terme “societat del coneixement” no té una definició única compartida per la comunitat científica. Per entendre a què ens referim amb l’ús d’aquest terme, ens remetem als materials “La dimensión cultural de Internet” del professor Manuel Castells el 2002, en que es defineix el terme societat del coneixement de la manera següent:

«Se trata de una sociedad en la que las condiciones de generación de conocimiento y procesamiento de información han sido sustancialmente alteradas por una revolución tecnológica centrada sobre el procesamiento de información, la generación del conocimiento y las tecnologías de la información. Esto no quiere decir que la tecnología sea lo que determine; la tecnología siempre se desarrolla en relación con contextos sociales, institucionales, económicos, culturales, etc. Pero lo distintivo de lo que está pasando en los últimos diez o quince años es realmente un paso paradigma muy parecido al que ocurrió cuando se constituyó la sociedad industrial (…) Se constituye un paradigma de un nuevo tipo en el que todos los procesos de la sociedad, de la política, de la guerra, de la economía pasan a verse afectados (…) en el conjunto de la actividad humana.»

Queda ben palesa, en aquesta definició del concepte, la interrelació de dos “àmbits o blocs disciplinaris” sovint allunyats entre si: d’una banda, l’àmbit de les enginyeries —especialment les enginyeries TIC— que contribueixen a la revolució tecnològica iniciada en el darrer terç del s. XX i, de l’altra, les diverses ciències que estudien l’activitat humana —ciències socials, ciències de la vida, humanitats, art, etc.— i que, en aquest document, s’anomenen genèricament com a ciències humanes.

És, per tant, molt evident la voluntat d’articular la recerca de l’IN3 de manera intrínsecament interdisciplinària (i també transdisciplinària quan sigui possible) com a confluència necessària d’aquestes dues maneres d’interpretar la realitat.

També convé matisar que el terme “societat del coneixement” no ha estat històricament l’únic utilitzat per referir-se a aquest concepte. Inicialment s’utilitzava el terme “societat de la informació” i també s’ha fet servir “societat xarxa”. Tots aquests termes es troben, sovint, de manera intercanviable en la literatura científica i aquest document els considera equivalents, si bé es poden trobar matisos i diferències entre ells.  Dels tres termes, però, com que la informació i el coneixement són fets comuns a qualsevol societat i en qualsevol moment històric, considerem que aquell que descriu millor l’objecte de recerca de l’IN3 és de “societat xarxa”, entenent per “xarxa” les TIC i Internet que han provocat el canvi de paradigma descrit pel professor Castells, en una situació comparable a l’efecte que va causar la revolució industrial en la societat occidental a partir de la segona meitat del s. XVIII.

Un cop fixat l’objecte de recerca de l’Institut —la societat xarxa— cal una millor descripció del tipus d’interdisciplinarietat que s’hi vol portar a terme. Per tal d’arribar a una descripció el més concreta possible del tipus d’interdisciplinarietat que identificarà l’IN3, partim de les dues consideracions següents:

  • Des de les ciències humanes cal entendre les tecnologies de la informació i de la comunicació com a element essencial i catalitzador dels canvis en la societat xarxa.
  • Des de les enginyeries cal entendre els efectes que es busquen amb la recerca de noves tecnologies en els diferents àmbits de l’activitat humana i en el context de la societat xarxa.

Així doncs, entenem que una interdisciplinarietat sense trencar les barreres existents entre les ciències humanes i les enginyeries no reflectiria de manera adequada l’objecte de recerca de l’Institut, raó per la qual hem decidit apostar de manera explícita per una interdisciplinarietat (o transdisciplinarietat) que necessàriament haurà d’abastar i superar aquesta divisió disciplinària.

+ Torna al començament

Full de ruta

Un cop esbossat el què, és a dir la direcció cap a la qual es volen alinear els esforços dels grups de l’Institut, cal donar alguna idea del com, és dir, de quina manera es pretén superar la barrera disciplinària que, fins al moment, no ha permès que la recerca de l’IN3 trenqués els blocs disciplinaris per abandonar la zona de confort.

En primer lloc, val la pena destacar que pensem que abandonar aquesta zona de confort dels grups és un sacrifici necessari per tal que l’Institut pugui diferenciar-se, crear una marca reconeguda i esdevenir un referent i un cas d’èxit. Sense deixar de banda els indicadors clàssics que han de representar els objectius de tota institució científica, crear un avantatge competitiu que permeti situar l’IN3 en el mapa de la recerca, tant a nivell local com internacional, requereix un salt qualitatiu que només es podrà assolir prenent certs riscos. Creiem que és força obvi que, per massa crítica, l’IN3 no pot destacar ni competir en/amb espais disciplinaris tancats, a l’ombra d’altres institucions més poderoses, establertes, prestigioses i ben dotades de recursos. Corregir aquesta feblesa (manca de massa crítica) i convertir-la en una oportunitat (heterogeneïtat, interdisciplinarietat) ha de ser un dels principals impulsos estratègics de l’Institut.

Circuit de retroalimentació

Com podem trencar la barrera disciplinària? En primer lloc, plantejant què podem fer, a dia d’avui, per combinar les experteses dels dos blocs en el desenvolupament de recerques conjuntes.  D’una banda, des de l’àmbit de les enginyeries es creen, dissenyen i prescriuen noves tecnologies que constitueixen la Internet del futur. De l’altra, les ciències humanes diagnostiquen i analitzen la societat, cosa que permet detectar-ne demandes i necessitats.  Aquesta visió simplificada dels dos blocs permet articular un tipus de recerca que combini totes dues experteses, tal i com es mostra en la Figura I. Aquesta figura visualitza com enginyeries i ciències humanes poden col·laborar conjuntament en projectes interdisciplinaris que tinguin impacte social en el context de la societat xarxa. Així doncs, les enginyeries aporten solucions tecnològiques per respondre a les necessitats, reptes i problemes socials. Les anàlisis que es porten a terme des de les ciències humanes serveixen per identificar noves necessitats i demandes, i realitzar estudis sobre l’impacte directe i indirecte de les TIC en la societat.

Perspectiva de futur

Aquest esquema permet construir de manera immediata espais de col·laboració per superar la barrera entre els dos blocs disciplinaris mitjançant projectes transversals. Tot i això, aquesta manera de treballar comporta una certa divisió de rols (“compartimentització”) que no és ideal ni reflecteix el caràcter interdisciplinari de la societat xarxa. Aquesta solució ens ha de permetre evolucionar cap una integració de diverses disciplines (“antidisciplinarietat”) en la resolució dels reptes sociotecnològics de la societat xarxa, tal i com es mostra en la Figura II.

Un cop trencada la divisió disciplinària entre els blocs, la diferenciació de l’IN3 com a Institut serà possible gràcies a la realització de recerca transdisciplinària i interdisciplinària amb equips híbrids integrats per investigadors/es de les ciències humanes i de les enginyeries amb la participació dels stakeholders de la societat tant pel que fa a la definició de les demandes i necessitats de la societat per definir els reptes de la recerca, com pel que fa a l’avaluació de l’impacte social de la recerca desenvolupada en el marc de l’IN3. 

+ Torna al començament