El reconeixement dels coneixements i de les activitats laborals exercides pels estudiants al llarg de la vida és un dels elements prioritaris, diferencials i clau dels programes de postgrau de la UOC. Aquest reconeixement significa l'avaluació, mitjançant la presentació d'evidències, de les competències professionals adquirides prèviament a la superació del programa, i la incorporació d'aquestes en crèdits a l'expedient acadèmic de l'estudiant i en el suplement europeu del títol.
Tant l'avaluació dels estudis previs com el reconeixement acadèmic de l'experiència prèvia permeten aportar flexibilitat al model i al disseny dels programes formatius de postgrau, alhora que permeten reconèixer els coneixements i les competències professionals prèvies que els estudiants hagin pogut assolir al llarg de la vida.
Aquest concepte està directament relacionat amb l'estructura i el disseny propis dels programes, i procura o facilita diverses possibilitats a l'estudiant, en el temps i l'espai, per tal d'obtenir expedients més transversals, basats en la cooperació i la mobilitat entre programes formatius, mitjançant la flexibilització del disseny, tot mantenint la coherència (multi)disciplinària.
En aquest sentit es poden crear programes de dalt a baix, és a dir, un programa màster —tant propi com oficial— pot generar programes de postgrau, especialitzacions i unitats formatives; o bé de baix a dalt: unitats formatives que poden generar diplomes de postgrau i programes de màster (oficials i propis).
Així doncs, es pot:
L'objectiu de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES), i també de la formació de postgrau de la UOC, és crear les condicions que garanteixin una ocupabilitat sostenible, tant en el camp aplicat professional i laboral, com en el camp de la recerca.
En aquest sentit, es proporcionen als estudiants les eines necessàries per a la millora de la seva ocupabilitat, oferint-los els coneixements i la formació adient per a l'èxit en les diferents ocupacions que hagin de dur a terme al llarg de la vida, amb beneficis per a ells mateixos i per al conjunt de la societat.
La demanda social, l'aparició de nous públics, la demanda de petits col·lectius professionals i la detecció de professions emergents són elements que se sotmeten a anàlisi en el moment de proposar una oferta formativa de postgrau.
L'adquisició de les competències professionals es pot articular mitjançant:
Dins del disseny del programa, el projecte d'aplicació professional se circumscriu en l'àmbit d'una assignatura obligatòria i es desenvolupa en l'entorn virtual d'aprenentatge, per la qual cosa constitueix una oportunitat d'incorporar models innovadors de pràctiques professionals en espais virtuals.
Un aspecte considerat altament estratègic per a la formació de postgrau a la UOC és el fet que la seva oferta incorpori elements diferenciadors respecte de les altres universitats. Els màsters de la UOC i dels altres programes de postgrau tenen elements clarament diferencials de les ofertes formatives de les altres universitats del nostre entorn immediat i proper.
La diferenciació dels programes de la UOC ve marcada bàsicament per:
Els programes de postgrau de la UOC permeten incorporar amb més facilitat i flexibilitat aspectes innovadors, tant en el disseny formatiu com en la docència. El fet que els programes de postgrau disposin d'un grau més alt de flexibilitat pel que fa a l'actualització i la millora dels continguts, i del programa en el seu conjunt, facilita la incorporació d'elements d'innovació educativa. El concepte d'innovació també és aplicable a programes adreçats a nous públics o professions emergents, i a programes d'aplicació en àmbits d'interès estratègic per a la UOC. Els programes de postgrau, per tant, esdevenen una interessant plataforma d'innovació educativa per al professorat de la Universitat, i també per a les empreses, organitzacions i universitats que participin amb nosaltres en el disseny i la impartició dels programes.
Mitjançant el sistema intern de millora contínua i de garantia de la qualitat de què disposa la UOC, els programes aeguren l'acreditació o segells de qualitat, prestigi i reconeixement social, a través del mitjà adient en cada cas, tant nacional com internacional.
És voluntat de la UOC avançar en l'acreditació externa de tots els seus programes de postgrau, evidentment, en el cas de les titulacions oficials, però també, i quan sigui possible, en el cas de les titulacions pròpies. Més enllà dels processos que les agències d'avaluació de la qualitat estableixin per a l'acreditació i la certificació dels programes, independentment de si són de titulació oficial o pròpia, la UOC es dotarà de sistemes propis de millora contínua per tal de garantir la qualitat i el rigor acadèmic i professional dels programes. El consell assessor és una peça important en aquest procés de garantia de la qualitat i de millora constant. Els sistemes de què disposa la UOC per al seguiment de la qualitat i la millora contínua dels programes fan èmfasi no únicament en el disseny i el procés d'elaboració i impartició del programa, sinó també en la valoració dels resultats d'aprenentatge aconseguits (learning outcomes) per part dels estudiants que han seguit els cursos i aconseguit la titulació.