Arts i humanitats

 HUMANITATS

Al començament del tercer mil·lenni, la societat occidental busca en la realitat cultural i espiritual de les primeres civilitzacions els fonaments del món d'avui, les arrels del comportament social i històric de l'ésser humà. Sens dubte, una de les civilitzacions del món antic de què tenim més informació i que desperten més interès en la societat actual és l'Egipte dels faraons. Aquest curs introdueix l'estudiant en un dels aspectes més determinants de la cosmovisió dels antics egipcis: el de les creences i pràctiques funeràries.

En efecte, els egipcis van concebre la mort com un canvi d’estat dins el procés vital de l’individu. Per això, van desenvolupar un món simbòlic i conceptual riquíssim entorn de la idea de més enllà i de resurrecció, que plasmaren en textos (com el Llibre dels Morts), en monuments (tombes, piràmides, hipogeus, temples funeraris), en manifestacions artístiques (pintura, escultura i relleu de temples i tombes) i en objectes (ofrenes, equipament funerari). Aquest curs tracta de tots aquests aspectes.

• Domini de la història de l’antic Egipte.
   
• Capacitat per a interpretar dades relatives a l’arquitectura de les tombes de l’antic Egipte.
   
• Capacitat per a interpretar dades relatives a la religió de l’antic Egipte.
   
• Capacitat per a l’aplicació de coneixements científics relatius als rituals d’enterrament dels antics egipcis.
   
• Domini d’un vocabulari egiptològic relatiu al món de les creences dels antics egipcis.
   

• Aproximar-se a la cosmovisió dels antics egipcis des de l'àmbit de les creences sobre la mort, la resurrecció i el més enllà.
   
• Conèixer els déus, mites, ritus i textos funeraris, i també la iconografia i l'arqueologia de la mort.
   
• Comprendre els canvis en l'arquitectura i els rituals funeraris al llarg de la història d'Egipte a partir de l'evolució de les creences teològiques i soteriològiques.
   

1. La mort a l'antic Egipte
1.1. El concepte de la mort a l’antic Egipte
1.2. La mort com a canvi d’estat en el procés vital de l’individu
1.3. Concepte de resurrecció

2. Creences i textos funeraris
2.1. Les diferents concepcions del més enllà a l’antic Egipte
2.2. Divinitats funeràries: Osiris, Re, Anubis. Topografia simbòlica del més enllà
2.3. Les grans col·leccions de textos funeraris: dels textos de les piràmides al llibre dels morts

3. Evolució de les estructures funeràries
3.1. Estudi dels canvis en les formes de les estructures de les tombes des del predinàstic fins a l'època ptolemaica
3.2. Les principals necròpolis de l’antic Egipte

4. Els sarcòfags
4.1. Els tipus de sarcòfags: sarcòfags i caixes de mòmies
4.2. El significat dels sarcòfags
4.3. Estudi de la decoració, dels principals motius iconogràfics i de com van anar canviant al llarg de la història de l’antic Egipte

5. Els aixovars
5.1. Quins són els elements més característics d’un aixovar i quin significat tenen aquests objectes segons la posició que ocupen dins la tomba

6. La momificació
6.1. Per què sorgeix la momificació a l’antic Egipte
6.2. Anàlisi mitjançant els textos (papir Louvre 5158 i papir Bulaq) i les representacions iconogràfiques del procés de “fabricació” d’una mòmia i de les cerimònies que es feien entorn d’aquesta

7. El seguici fúnebre
7.1. Els personatges del seguici fúnebre
7.2. Estudi de les representacions iconogràfiques del seguici fúnebre que decoren les tombes tebanes del Regne Nou

8. El ritual “d’obertura de la boca”
8.1. Significació i descripció del ritual “d’obertura de la boca”
8.2. Moment i causes de la seva aparició. Anàlisi de les diferents cerimònies que el constituïen