Arts i humanitats

 HUMANITATS

Amb aquest curs ens introduirem en el món de l'art a través de l'estudi monogràfic d'un museu, en particular de les diverses concepcions de la producció artística i dels diferents discursos interpretatius, per tal d'aprendre a mirar obres d'art en el seu context i a desconstruir-les.

Es tracta de fer servir el museu com a laboratori d'anàlisi i interpretació d'una determinada producció cultural, donant un èmfasi especial a les relacions que es poden establir entre art i política i prioritzant les anàlisis iconogràfiques, sociològiques i feministes.

• Capacitat per al pensament crític i autocrític.

• Capacitat per analitzar informacions contingudes en textos, imatges i discursos i avaluar-los de forma autònoma i crítica.

• Capacitat per identificar i comprendre els diferents corrents i moviments artístics en el marc de les diverses tradicions culturals.

• Capacitat per contextualitzar en diferents camps de coneixement la producció teòrica i pràctica vinculada a l'art, ja sigui amb vocació acadèmica, artística o divulgativa.

• Capacitat per esdevenir guia de museu i creador de continguts i materials didàctics en l'àmbit de la creació artística

• Presentar les darreres investigacions sobre l'anàlisi d'obres d'art, els diversos models d'interpretació i l'estudi aprofundit d'una trentena d'obres d'art dels Uffizi.

• Possibilitar que tothom qui vulgui visitar aquest museu pugui esdevenir un expert en l'anàlisi de les obres principals i fruir-les perceptivament i intel·lectualment.

• Introduir-se al món de l'art, la crítica, l'anàlisi i interpretació d'obres, el col·leccionisme, la teoria crítica de l'art i la cultura, la funció política i ideològica de la producció artística, les principals aportacions estètiques..., a través de la immersió en un museu.

• Connectar la producció artística amb la història, la societat, els sistemes polítics i els mecanismes de producció, difusió i recepció de l'obra d'art, per tal d'entendre millor com l'art ha estat un sistema important de creació de l'imaginari col·lectiu.

1. La col·lecció/l'edifici

2. Context històric

3. Itinerari proposat: del Trecento al Manierisme (34 obres)

• Escola florentina: Madonna de Pisa, mitjan segle XIII.

• Cimabue (c. 1240 – c. 1302): Verge majestat, àngels i sants. Cap a 1280.

• Duccio (1255/60 -1318/19): Palla Rucellai. Cap a 1285.

• Giotto (1267-1337): Marededéu a la glòria. Madonna Ognissanti. Cap a 1310.

• Simone Martini (1284-1344): L'anunciació. 1333.

• Gentile da Fabriano (c. 1370 – c. 1427): Adoració dels mags, 1423.

• Fra Angèlic (c. 1395 – 1455): Coronació de la marededéu. Cap a 1435.

• Paolo Uccello (1397-1475): La batalla de san Romano . 1455-6.

• Piero della Francesca (c. 1415-1492): Retrat de Federico de Montefeltro i de la duquessa Battista Sforza, 1465-66

• Hugo van der Goes (c. 1436-1482): Tríptic Portinari, 1475-76.

• Sandro Botticelli (1445-1510): Judith (El retorn de Judit de Betúlia). 1470.

• Sandro Botticelli (1445-1510): Adoració dels mags, c. 1475.

• Sandro Botticelli (1445-1510): Madonna del Magnificat, 1480-81.

• Sandro Botticelli (1445-1510): El naixement de Venus. 1482.

• Sandro Botticelli (1445-1510): Al·legoria de la Primavera. 1477/1485-87.

• Sandro Botticelli (1445-1510): Minerva i el centaure, c. 1482.

• Sandro Botticelli (1445-1510): L'anunciació Cestello, 1489-90.

• Sandro Botticelli (1445-1510): La calúmnia d'Apel·les, 1494-95.

• Lorenzo di Credi (c. 1459-1537): L'anunciació, 1480-85.

• Andrea Mantegna (c. 1431-1506): Adoració dels reis, 1460-64.

• Domenico Ghirlandaio (1499-1494): Adoració dels mags, 1487.

• Leonardo da Vinci (1452-1519): L'Anunciació. 1475.

• Leonardo da Vinci (1452-1519): Adoració dels reis. 1481-2.

• Giovanni Bellini (c. 1424-1516): Al·legoria sacra, c. 1490.

• Miquel Àngel (1475-1564): Sagrada Família. 1504.

• Albrecht Dürer (1471-1528): Adoració dels mags, 1504.

• Rafael Sanzio (1483-1520): La marededéu de la cadernera. 1507.

• Lucas Cranach (1472-1553): Adam i Eva, 1528.

• Parmigianino (1503-1540): La marededéu del coll llarg, 1534-40.

• Tizià (1477-1576): Flora, 1515-20.

• Tizià (1477-1576): La Venus d'Urbino. 1538.

• Tizià (1477-1576): Venus i Cupido, c. 1550.

• Tintoretto (1518-1594): Leda i el cigne, c. 1570.

• Michelangelo Merisi, Caravaggio (1571-1610): Baccus adolescent, c. 1596.

4. La construcció d'una interpretació: La Primavera de Botticelli

5. Mirar un quadre: El naixement de Venus de Botticelli

6. En clau feminista: la Judit de Botticelli

7. Anàlisi comparada: L'adoració dels mags de Monaco - Gentile da Fabriano – Masaccio – Botticelli – Mantegna – Ghirlandaio – Leonardo – Dürer

8. Estudis d'Iconografia: L'Anunciació (Simone Martini – Botticelli – Lorenzo di Credi – Leonardo

9. Pràctiques de datació cronològica

En conjunt, el discurs del museu estarà vertebrat per una idea de fons: la funció política de l'art a les repúbliques italianes de l'era moderna i la dialèctica públic-privat de la producció artística.

• Es comença estudiant l'edifici i s'ubica en el conjunt de Florència posant-lo en relació amb el palau Vecchio (l'estàtua que representa al Neptú de la font que hi ha al davant és la d'un Mèdici -és qui va dur l'aigua a Florència- i a les pilastres exteriors dels Uffizi hi ha una altra estàtua del Mèdici) cosa que permetrà analitzar el caràcter públic de la praxis artística.

• S'analitza l'estructura de poder de les ciutat italianes i les rivalitats polítiques, així com el govern dels Mèdici i per què s'envoltaren de filòsofs neoplatònics i artistes. Això permetria entendre el fet del "col·leccionisme" i, per tant, per què existeixen els Uffizi.

• Es comentaran, a fons, 30 obres, oferint diverses perspectives: sociològica, semiòtica, iconogràfica, feminista.

• 4.S'analitzarà una obra molt a fons, per tal de fornir un possible model d'anàlisi (en aquest cas, El naixement de Venus de Botticelli). S'utilitzarien tots els procediments típics d'anàlisi d'obres (formal, tècnic, fons documentals i històriques, intervencions restauradores, anàlisi del contingut...)

• S'estudiarà com s'ha anat construint el coneixement sobre una obra determinada, en aquest cas La primavera de Botticelli, des de Vasari a les darreres interpretacions que no tenen res a veure amb floretes i primaveres, sinó amb enfrontament polítics de diverses ciutats italianes. S'utilitzaria, bàsicament, l'anàlisi documental i la recopilació de les diferents interpretacions que s'han fet al llarg de la història, analitzant com s'han arribat a construir aquestes interpretacions.

• Es realitzaran anàlisis comparades amb totes les obres que representen un tema, en aquest cas l'Epifania (i així es palesaria la importància del client, del receptor).

• S'estudiarà, des d'una òptica feminista, el paper de les dones en els retrats i en les figures mitològiques. L'exemple escollit seria la Judit de Botticelli

• I s'acabarà amb un "joc cronològic": donades unes pistes pictòriques, de caràcter bàsicament formal referides a tipologia de les imatges, llum, tipus de paisatge, vestuaris, composició, tractament de l'expressió de les figures..., l'estudiant haurà d'aproximar-se a l'any de la realització d'una pintura amb un marge de 30 anys amunt o avall.

• Postgrau d'Interpretació del patrimoni UOC-UIB

• Postgrau de Turisme cultural

• Postgrau de Sectors i indústries culturals

• Màster universitari de Gestió cultural UOC-UdG-UIB

• Màster universitari en Humanitats: Art, Literatura i Cultura Contemporànies

• Grau d'Humanitats