Dos professors de Dret de la UOC guanyen un premi per un treball sobre les condicions d'habitatge dels immigrants

Espanya ha passat de ser un pas d'emigraci a ser focus d'atracci de poblaci procedent de pasos en via de desenvolupament. Aquests immigrants, de vegades, viuen en condicions de marcada precarietat a les nostres poblacions, fruit de la situaci irregular que pateixen. D'aquesta situaci, se'n deriven des de dificultats de convivncia fins a situacions d'insalubritat o dificultats en el camp de l'habitatge. Aquest fenomen afectar les bases de la societat espanyola del segle XXI.

El treball guanyador del premi Fermn Abella y Blave se centra en les condicions d'habitatge dels immigrants. Assenyalen, entre els principals problemes que pateix aquest collectiu, fenmens com el conegut com a llits calents (llits en els quals dormen persones per torns durant tot el dia), les mfies estrangeres de lloguers i l'ocupaci d'habitatges precaris o d'espais sense condicions d'habitabilitat. A final del 2001, el 80% de la poblaci autctona ocupa un habitatge de propietat, mentre que noms el 30% de la immigrant ho fa. El mateix percentatge d'aquest collectiu viu entre 31 i 60 metres quadrats.

El rol dels ajuntaments

Els municipis, com a administracions pbliques que sn en el primer nivell d'atenci, tindran un paper rellevant per a plantar cara a aquesta situaci, cosa que fa necessari veure quines sn les alternatives per a solucionar-la que els permet l'actual ordenaci jurdica. Per a aix, aquests experts han realitzat una anlisi de la distribuci de competncies en la regulaci de les condicions d'habitabilitat dels habitatges entre l'Estat, les comunitats autnomes i els municipis a Espanya. Principalment, sn les comunitats autnomes les que regulen aquest camp, establint un marc general.

Els ajuntaments poden fer diferents tipus d'intervenci basant-se en les diferents legislacions ja existents, encara que no siguin especfiques d'aquest camp. Aix, aquests experts proposen recrrer a vies tcniques com les ordres de rehabilitaci d'habitatges o l'aplicaci de la normativa sobre allotjaments hotelers. Per amb les mesures de policia administrativa per si soles no n'hi ha prou per a garantir el dret d'un habitatge digne. Calen poltiques actives, cosa que requereix importants inversions pressupostries que permetin, per exemple, la convocatria d'ajuts especfics per a l'habitatge en aquests collectius o que la mateixa administraci es converteixi en avalador d'aquesta poblaci per a poder llogar habitatges en millors condicions. En cap cas aquestes poltiques no s'han de fer a costa de les que ja hi ha adreades a altres collectius.