Expertes qüestionen el model d'excel·lència de la ciencia perquè menysté el talent femení
Women in Movement 2013
11/02/2013

Expertes i experts en mobilitat d'universitats d'àmbit internacional han analitzat durant dos dies els condicionants i les motivacions de les dones altament qualificades per a emigrar a altres països a la recerca de noves oportunitats. El congrés Challenges of the International Mobility of the Highly Skilled in the 20th Century, Women in Movement, organitzat pel programa Gènere i TIC de l'IN3 de la UOC, ha posat de manifest la vulnerabilitat i la invisibilitat d'aquestes dones pel que fa la seva carrera professional, que moltes vegades emigren per manca d'oportunitats al seu país d'origen, amb les conseqüències que això pot tenir en la seva vida personal.

Un estudi mencionat per Louise Ackers, catedràtica d'Estudis Sociolegals Europeus a l'Escola de Dret i Justícia Social de la Universitat de Liverpool, mostra que el 44% de les acadèmiques a Àustria no tenen fills. I és que, tal com coincideixen a dir les investigadores presents en el congrés, «treballar a jornada reduïda en el món acadèmic és un suïcidi per a la teva carrera, especialment en el camp de les ciències».


Enginyeres a l'Estat espanyol

A l'Estat espanyol, un dels casos més clars de les dificultats laborals de les dones professionals és el de les enginyeres, «amb una taxa de mobilitat internacional del doble que la dels seus col·legues homes, atès que tenen més dificultats per a entrar en el mercat laboral d'aquesta professió, dominada pel sector masculí», segons explica Ana M. González Ramos, investigadora del programa i organitzadora del congrés.


El model d'excel·lència, en qüestió

Les polítiques migratòries de diversos països continuen orientades, indistintament del gènere, a l'atracció del talent individual, sense aportar mesures facilitadores de l'equilibri entre la vida professional i la familiar del treballador. Això és especialment palpable en el món acadèmic, en què les polítiques de mobilitat internacional no estan pensades per a adaptar-se a les circumstàncies personals de les investigadores. I tampoc dels investigadors, però aquests factors personals no tenen una influència tan forta en la carrera professional dels homes, tal com conclou un estudi presentat per González Ramos.

«Atès que les estratègies de mobilitat entre les dones científiques i acadèmiques són diferents de les dels homes, es fa imprescindible revisar el model d'excel·lència de la ciència», en què predominen les estades internacionals, diu la investigadora.

«Una prova d'aquesta manca d'atenció al talent femení és que la majoria dels organismes que financen la recerca europea ofereixen estades de llarga durada», diu Ackers. Segons aquesta experta en mobilitat internacional i gènere, cal obrir la perspectiva a altres models d'internacionalització: «Hem de fer mòbil el coneixement. Conec moltes dones científiques que no poden ser fora de casa més de dues setmanes. Els programes de mobilitat de llarga durada representen una discriminació per a les dones que no s'hi poden acollir per circumstàncies personals».

Per a Ackers, amb les noves tecnologies, la recerca internacional col·laborativa no ha de significar necessàriament «estar-se en un país estranger durant tres anys; hi pot haver videoconferències, estades curtes en congressos, etc. Vull donar un missatge positiu: es pot ser mòbil i ser una bona mare al mateix temps», afirma Ackers, reconeguda internacionalment en el seu camp acadèmic i mare de quatre fills, dos dels quals són investigadors a la universitat.


Precarietat en la mobilitat internacional dels acadèmics

Les condicions precàries en què treballen internacionalment la majoria de científics -una dada a tall d'exemple: el 80% dels investigadors estrangers de la Universitat de Cambridge tenen contractes temporals- fan que la mobilitat científica internacional ja no sigui «sexy» -explica Ackers- sinó una situació de precarietat que condiciona la vida personal (tenir parella, però viure en països diferents; viure allunyat dels fills, etc.) i social (impossibilitat de cotitzar al país d'origen, etc.).


Migració parcial

En aquest context de precarització de la mobilitat internacional dels investigadors i investigadores, un fenomen cada vegada més habitual és l'anomenada «migració parcial»: investigadors que combinen feina i residència en dos països alhora, per tal de no tancar-se a opcions de treball.


Encara més difícil: dones altament qualificades de països subdesenvolupats

Les investigadores Rose C. Amazan, de la Universitat de Sidney, i Camilla Spadavecchia, de la Universitat de Gènova, van explicar les dificultats afegides amb què es troben les dones altament qualificades procedents de l'Àfrica subsahariana. En el seu cas, una de les principals motivacions per a emigrar -a més de factors familiars, com la reunificació familiar- és la discriminació que pateixen al seu país pel fet de ser dones. A això s'afegeix la discriminació que pateixen als països de la Unió pel fet de ser emigrants no comunitàries. Per a Spadavecchia, «els països europeus no estan preparats per a integrar laboralment aquestes dones altament qualificades, cosa que significa un malbaratament de les seves capacitats intel·lectuals (brain waste)».

Amazan va presentar el projecte Giving Women Voice, en què mostra les contribucions que fan a la societat les dones qualificades d'Etiòpia, i com són a agents de canvi en la seva societat, malgrat els obstacles culturals a què han de fer front.

Podeu veure alguns comentaris de les participants en el congrés per l'etiqueta de Twitter: #womeninmovement.

Enllaços relacionats