La crisi financera empobreix més les dones que els homes
15/03/2013

Aquestes són algunes idees exposades en la taula rodona sobre crisi i augment de la desigualtat i la precarietat de les dones que ha organitzat la UOC amb motiu del Dia Internacional de les Dones. Hi han participat Anna Mercadé, assessora de la Unió Europea en projectes empresarials i orientadora professional de dones; Elena Sintes, investigadora sobre les condicions de vida de la població, els hàbits culturals i els usos socials del temps; Ivet Castaño, coordinadora de l'Institut Català de la Dona (ICD), i la sociòloga Marina Subirats. La taula rodona l'ha moderat Agnès Vayreda, delegada de la rectora Imma Tubella per a temes d'igualtat de la UOC.

 

Les dones són agents de canvi

Segons Anna Mercadé, directora de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona,«en aquest moment de crisi i canvi de paradigma, les dones tenim molt a fer. Som agents de canvi». La solució passa per «organitzar la societat de diferent manera, ens falta la intel·ligència emocional que les dones tenim de manera innata, i que els indicadors d'aquesta crisi financera i de valors no siguin tots masculins».

Mercadé ha exposat algunes dades d'estudis realitzats per l'ODEE on queda palesa la desigualtat en qüestions de gènere:

  • 60% de dones titulades
  • 25% han cursat un MBA
  • 11% ocupen càrrecs directius estratègics
  • 8'2% estan en consells d'administració
  • 4'5% són directores generals

I amb relació als sous, Mercadé ha destacat que «hi ha un sostre de vidre econòmic per a les dones al voltant dels 50.000 euros de salari anual».

Per acabar, Anna Mercadé ha constatat que «la meitat de les dones consideren que han patit alguna forma de discriminació al llarg de la seva carrera professional associada al gènere».

 

Cal equilibrar el temps dedicat a l'àmbit domèstic

Elena Sintes ha destacat que «en l'últim any la crisi afecta més les dones que els homes i que estem retrocedint en temes d'igualtat en els darrers 20 anys». Tot i que «no és una situació fàcil de resoldre perquè la vida pivota entorn de la lògica masculina: Es valora la feina, no el temps destinat als fills».

I les polítiques públiques, que hi tenen molt a fer, «són cegues al gènere i perjudiquen les dones. És cert que les polítiques de conciliació han tingut un cert èxit, però el problema és que parteixen de la idea que la conciliació és només cosa de dones», ha exposat Sintes.

En l'àmbit domèstic, la investigadora ha explicat que «les desigualtats encara són més descomunals: les dones hi dediquem el doble de temps que els homes, tot i que hi ha tendències de canvi en parelles joves i jubilats».

Els reptes de futur per a l'Elena Sintes són dissenyar una organització que permeti equilibrar aquest temps de dedicació a l'àmbit professional i al domèstic involucrant-hi més els homes, i no penalitzar la dona pel fet de ser dona.

 

Les retallades empobreixen més les dones

Per a Ivet Castaño, «la crisi financera avui és també una crisi social que les dones viuen de manera silenciosa i des de la posició més feble i vulnerable».

I sembla paradoxal tenint en compte que actualment hi ha «la generació de dones més ben formada, però en el moment de trobar feina o millorar professionalment topen amb el sostre de vidre i amb una esquerda salarial del 17-18% de diferència respecte dels homes».

Per la seva banda, la sociòloga Marina Subirats ha fet referència al món universitari: «L'augment de les matrícules farà que en un futur tinguem menys dones a la universitat, perquè els pares prioritzaran que hi vagin els fills». Pel que fa al cos docent, ha constat que actualment «hi ha un 30% de dones professores i només un 18% de catedràtiques». Per tot plegat ha demanat «refer la cultura, canviar-la, perquè ha estat construïda pels homes i està esbiaixada; només cal mirar els llibres de text del Batxillerat i l'ESO, en què els referents masculins són els majoritaris». 

Enllaços relacionats