Expertes de la UOC reflexionen sobre el paper de la dona i les TIC
Foto: Flickr/Itupictures(CC)
07/03/2014

Les desigualtats de gnere continuen existint en internet

Juliet Webster, directora del programa de recerca GENTIC

«La bretxa digital per motius de gnere t moltes dimensions. En tot el mn, les dones continuen essent una part petita del volum de professionals i d’estudiants de l’mbit de la tecnologia. Continuen essent majoria en les feines de cadena de muntatge ms perilloses (D’Mello 2010), en les feines repetitives de processament de dades (Freeman 2010; Webster 2010) i en els llocs de treball ms precaris (Perrons 2010). Tot aix, constitueix una mera representaci de desigualtats de gnere estructurals?, o podrien les TIC i els mitjans socials tenir el potencial per a resoldre aquestes desigualtats?

La bona notcia s que a Espanya i en altres pasos on l’austeritat ha colpejat amb especial duresa les dones, les tecnologies de xarxes socials estan essent aprofitades cada vegada per ms dones emprenedores per a traar els seus destins (Dean 2013). Tanmateix, la desigualtat i les formes d’abs per raons de gnere persisteixen com a amenaa en internet: la pobresa femenina, els problemes d’adquisici de competncies, la infravaloraci de la seva feina, i tot el silenciament patit en lnia per mitj de l’assetjament i el ciberabs constitueixen els reptes presents de l’era digital».

 

El gnere en la cincia i la tecnologia

Cecilia Castao, investigadora del programa GENTIC

«Les dones i els homes som molt diferents no noms en termes biolgics, sin tamb des del punt de vista dels condicionants, les barreres i els rols que se'ns assignen socialment. Si no es tenen en compte aquestes diferncies, es fa cincia de baixa qualitat. s imprescindible incloure el sexe i el gnere en la recerca a tots els nivells: a l'hora d'establir prioritats de recerca; d'elaborar mostres i aplicar tests d'avaluaci; d'extreure conclusions. La cincia i la tecnologia necessiten tenir en compte les necessitats biolgiques i socials tant dels homes com de les dones».

«Hi ha una enorme reserva de dones cientfiques preparades per a abordar els reptes del mn actual, per el sistema cientfic no sembla estar preparat per a incorporar-les i, amb freqncia, a elles no els queda ms remei que abandonar-lo. No obstant aix, la cincia necessita la perspectiva de les dones perqu la realitat no s masculina, sin femenina i diversa. Cal canviar les estructures i les cultures de les universitats i les institucions cientfiques perqu el model d'organitzaci i de carrera cientfica no sigui el dels homes que tenen una esposa a casa cuidant de la famlia».

 

Ana Mara Gonzlez, investigadora del programa GENTIC

«De les setanta-cinc universitats pbliques i privades espanyoles, noms nou dones ocupen el crrec de rectora. A Catalunya, per exemple, noms una dona de cada quatre investigadors s lder d'un grup de recerca consolidat. El nombre de dones cientfiques ha augmentat per encara hi ha moltes diferncies entre les fites assolides per homes i dones. Els obstacles no sn nicament la maternitat i la famlia, la cultura masculina de les institucions cientfiques fan difcil la promoci de les dones».

 

Les dones en les empreses tecnolgiques

Cecilia Castao, investigadora del programa GENTIC

«En les empreses TIC ms innovadores hi ha cultures empresarials que valoren la diversitat de gnere i apliquen mesures d'igualtat i de conciliaci. Per a unes altres empreses, per contra, n'hi ha prou amb la igualtat d'oportunitats –«qui val, hi arriba»–. No obstant aix, les dones consideren els problemes de conciliaci treball/famlia, i tamb els estereotips de gnere, la cultura masculina i la dedicaci a temps complet–24 hores/7 dies a la setmana–com a barreres a la seva permanncia i promoci en aquestes empreses».

 

La inclusi digital de les dones treballadores

Ldia Arroyo, investigadora del programa GENTIC

«s mpliament assumit que l'accs a internet potencialment pot comportar unes millors oportunitats. Per, les suposades potencialitats de la inclusi digital es manifesten de la mateixa manera en totes les persones? Quan detectem que el tipus d's d'internet s quantitativament i qualitativament diferent segons gnere i classe, veiem que les oportunitats que les dones amb pocs recursos socieconmics troben en internet diferiran de les d'altres persones de qualificaci ms alta».

Enllaos relacionats