Internet i poesia: el retorn a una nova oralitat
16/03/2015
Toni Hervs

Iribarren assenyala l’existncia de «dos fenmens que sacsegen la instituci potica. El primer s el que protagonitzen els creadors amb expertesa tecnolgica i amants de la cultura visual, que desenvolupen una nova activitat creativa a la xarxa, grcies a eines 2.0, basada en l’entreteixit de l’obra prpia en paper i la transmeditica, concebuda com a treball en curs (work in progress) gratut i d’accs obert per a qualsevol internauta. L’altre s la creaci d’aplicacions molt atractives per a l’usuari, per que prioritzen la fidelitzaci envers una corporaci empresarial per sobre de la recepci activa».

En el primer cas, el dels creadors, hi ha «alguns escriptors que es van emancipant de la indstria del llibre i s’erigeixen en artfexs d’una nova figura autorial, en clau digital, que construeix una audincia no basada nicament en la seva monetitzaci», poetes que «poden establir una relaci dialgica amb els lectors basada en la complicitat, sense cap mena de mediaci editorial. En seria un exemple paradigmtic el poeta de Castell de la Plana Josep Porcar», diu aquesta experta.

A l’altre extrem hi hauria la creaci d’aplicacions «com ara The Waste Land, de T. S. Eliot, un text clssic del segle xx. Aquesta mena d’aplicacions, pensades per a un dispositiu molt concret —l’iPad, la tauleta tctil ms venuda arreu—, reclamen una inversi econmica molt significativa de la indstria editorial». En el cas d’aquests objectes culturals, assegura Teresa Iribarren, «la interacci del lector amb l’obra i el material d’enriquiment sempre discorre segons uns itineraris predeterminats, en un entorn limitat i no actualitzable, dins de l’ecosistema de la corporaci empresarial. L’aplicaci The Waste Land, que t la virtut de ser summament atractiva i de donar llum nova i vitalitat a una obra del patrimoni literari, proposa una actitud ben diferent per part del receptor: lluny d’estimular la recepci activa i la creativitat prpia de les experincies 2.0, cerca la fidelitzaci del consumidor».

Al seu torn, Jaume Subirana, escriptor i professor d’Arts i Humanitats de la UOC, pensa que la poesia «no ha canviat substancialment en mil o dos mil anys», per que «internet ha canviat (en el sentit d’alterar), com tantes altres coses, el fet de llegir i difondre la literatura». En aquest sentit, segons aquest expert, «l’accessibilitat, la difusi, la reproducci de la poesia avui no t res a veure amb les de fa trenta anys, i s possible que aix acabi tenint conseqncies formals, de format: un cert reviscolament, per exemple, del poema com a unitat (visionat, penjat en un blog o a facebook) o fins del vers o versos (peces menors, i ms fcilment citables i enllaables), per damunt del llibre. Avui dir poesia, escoltar-ne, llegir-ne, llegir sobre poetes i sobre els seus versos, parlar-ne amb altres a qui tamb els agradi s infinitament ms senzill i ms a l’abast».

Enllaos relacionats