Més festivals i menys concerts
23/09/2015
Núria Bigas

«Per al públic és molt més còmode i molt més efectiu consumir cinc concerts en una nit que no pas només un», afegeix l'experta, que considera que és «una tendència que ha augmentat en els últims anys». Tot i que el consum de música a Catalunya s'ha estabilitzat després de la davallada dels darrers anys, s'ha aconseguit un augment de 4 punts en l'assistència als concerts –sobretot entre la població jove–, segons dades de l'Anuari de la música catalana. Però tal com demostren els resultats de l'Enquesta de participació cultural de la Generalitat, la percepció dels catalans és que els concerts són –encara– massa cars: els usuaris consideren que només estarien disposats a pagar el 50% del que val una entrada: 14,8 euros com a màxim, quan la mitjana de preus se situa entre els 26 i 28 euros.


Els festivals també han patit la crisi

També els festivals han patit durant la crisi i només «han sobreviscut els més grans», com l'Arenal Sound i el Rototom Sunsplash –amb 250.000 espectadors el 2014–, el Viñarock –amb 200.000–, el Primavera Sound –va sumar 190.000 assistents– o el FIB i BBK Live –vora les 120.000 persones–. Colombo afirma que «els festivals que depenien de la venda d'entrades de públic nacional o bé els que subsistien gràcies a les aportacions institucionals ho han passat molt malament, alguns han hagut de tancar portes».


De festivals massius a festivals «íntims»

La crisi ha aportat noves formules: «els festivals "íntims" –com el Festival Vida– es diferencien pel seu caràcter, perfil i definició, el públic en valora la localització, la dimensió i l'ambient, aquestes són claus definitives per a aconseguir l'èxit», considera la directora del postgrau, que alerta que «la bona gestió i saber fer són garantia de bona vida». Colombo reivindica la figura dels «gestors de festivals, la seva professionalització, reconeixement i formació».


Canvis tecnològics: millorar el control i augmentar el consum

Els canvis tecnològics introduïts en els festivals són més punts per al millor funcionament i gestió d'aquest tipus d'esdeveniments culturals. Colombo afirma que aquest canvi tecnològic també es tradueix en més eficiència en les estratègies de control econòmic i de consum: «les polseres electròniques no deixen de ser una estratègia comercial i logística» que permet el «control de les caixes i les barres a través d'un sistema informàtic i també faciliten el consum dels assistents».

Foto de la professora Alba Colombo Vilarrasa

Alba Colombo Vilarrasa

Expert/a en: Economia de la cultura, polítiques culturals, estratègies i cooperació cultural, planificació d'institucions, organitzacions i esdeveniments culturals, teoria de la cultura i sociologia de la cultura.

Veure fitxa

Enllaços relacionats