El repte de triar escola
UOC
17/02/2015
Anna Snchez-Jurez

«Tenir ms ordinadors, fer angls des de ben petits o anar amb un uniforme molt bonic no s garantia de res des del punt de vista pedaggic», asseguren aquests experts. Per aquest motiu, Bautista i Gmez-Ziga han elaborat uns consells prctics per ajudar els pares a triar una escola i, d'aquesta manera, alleugerir l'estrs que pot comportar una decisi com aquesta, que s vista per la majoria de les famlies com un factor determinant per a la vida futura dels seus fills.


Consells per a triar un centre educatiu

  1. Situaci econmica i situaci geogrfica. Aix sn els condicionants previs que les famlies han de tenir clars en un primer moment i que ajudaran a restringir el ventall de possibilitats en la tria de l'escola. «s necessari tenir en compte quina s la capacitat econmica real de la famlia i el lloc de residncia o de feina dels pares i mares. Aix es far possible la compatibilitat i la coordinaci entre els membres de la famlia de la manera ms relaxada possible», recomanen els professors.
     
  2. Projecte educatiu i lnia pedaggica. «s un dels aspectes ms rellevants en qu els pares s'han de fixar», segons aquests experts. Cal informar-se dels projectes didctics que es desenvolupen en el centre o en qu l'escola participa, com agrupa els estudiants, com es treballen diferents rees, quin s el paper dels deures en la dinmica didctica de l'escola, etc. En definitiva, «s molt important fer totes les preguntes que calguin respecte al seu contingut (tant del que hi ha com del que no hi trobem) i pensar si com a famlies ens hi sentim identificats», afirmen.
     
  3. L'equip de mestres i la direcci. Segons Bautista i Gmez-Ziga, «aquest aspecte s un dels ms determinants per a l'experincia educativa dels infants». s recomanable observar si l'equip de mestres i la direcci treballen coordinadament, quin s el valor que donen a la seva feina, si entenen la seva actuaci educativa com un procs global i integral, que va molt ms enll d'un mbit de coneixement o de la seva assignatura. «s important que el professorat parli a les famlies d'educaci i de desenvolupament integral de la persona, ms enll de la importncia de les matemtiques, la histria o el llenguatge», expliquen aquests professors, i tamb cal «posar atenci en l'equip de mestres global, ms enll del que tindr immediatament el nostre fill a P3, primer d'ESO, etc.».
     
  4. Titularitat del centre: pblic, privat, etc. Cal entendre qu significa que un centre sigui pblic, concertat o privat, confessional o no, i decidir en conseqncia. En aquest sentit, «potser el que conv ms s ser coherent amb els principis i valors de cada famlia», apunten els experts. De vegades les famlies queden sorpreses per determinades activitats de l'escola, que no saben com interpretar o defensar davant dels fills. «Si la famlia comparteix els principis d'una escolaritzaci, per exemple, pblica, o confessional, ser molt ms fcil que el fill percebi el comproms de la famlia i l'escola en una mateixa direcci, en la qual ell s el protagonista», asseguren.
     
  5. Conixer la comunitat d'alumnes. A ms d'esbrinar quin nombre d'alumnes i quantes lnies t l'escola, «s important saber si un centre t una comunitat d'alumnes molt homognia o, al contrari, heterognia», recomanen aquests especialistes en educaci i psicologia, perqu, «sens dubte, un conjunt d'alumnes divers reflectir molt ms en la prctica el que s la societat, i l'experincia educativa dels alumnes tamb pot esdevenir molt ms rica».
     
  6. Emplaament i entorn de l'escola. s aconsellable saber el cam que l'infant haur de fer per a anar a escola, quin s i com s el barri on hi ha el centre educatiu, les caracterstiques dels carrers, la regulaci del trnsit i les caracterstiques de la poblaci. A ms, Bautista i Gmez-Ziga recomanen posar atenci «en els equipaments i serveis a prop del centre i en les entitats o associacions de l'entorn que col·laboren activament amb l'escola».
     
  7. Les instal·lacions. No han de ser determinants, per s convenient que el centre disposi d'espais apropiats per al lleure, el descans, l'aprenentatge, etc. Ms enll dels aspectes ms fsics de l'aula (la grandria, la llum, el tipus de mobiliari, la seva comoditat, seguretat, etc.), cal observar els que tenen ms a veure amb la pedagogia: quins sn els materials i recursos que es fan servir i de quina manera, com estan disposades les taules i les cadires, quin espai ocupa el professor, etc. En aquest sentit, cal «saber entreveure si s'incentiva la responsabilitat i l'autonomia per a aconseguir un comportament apropiat dels alumnes ms que no pas la prohibici com a element principal per a aconseguir les actituds desitjades o, ms ben dit, inhibir les no desitjades», expliquen els professors.
     
  8. Activitats complementries. «Avui dia cal que l'escola sigui un ens obert a l'entorn i entengui l'educaci com un procs comunitari, i per aix s'ha de tenir en compte quines sn les activitats complementries que ofereix el centre i quina articulaci t amb la resta del context sociocomunitari i els diferents agents educatius», apunten Bautista i Gmez. Aquests experts recomanen «fixar-se en si aquestes activitats es plantegen amb serietat i rigor, perqu de vegades sn merament un "prquing infantil", i des del punt de vista educatiu poden ser igual importants o ms que les hores que els infants passen a l'escola en hores lectives». I s que «d'educaci noms n'hi ha una, i s important que tota la influncia educativa que reben els infants sigui al mxim de compartida, coordinada i articulada».
     
  9. Deixar-nos aconsellar, per amb lmits. Per als pares pot ser una estratgia que els ajudi a prendre una decisi. «s important saber qu diuen altres persones de l'escola, especialment les famlies i els alumnes que hi sn, per hem de tenir en compte que cal discernir molt b quins sn els criteris a partir dels quals els altres es fan la seva opini», adverteixen.
     
  10. Com s el nostre fill i la nostra famlia. Una vegada s'han revisat les opcions anteriors, aquests professors recomanen «mirar el fill i la prpia famlia i veure quina s l'escola que pot respondre ms b al seu carcter, la seva idiosincrsia, i quina s la que pot ajudar ms a crixer i desenvolupar-se com a persona». Per a aquests experts s bsic «no oblidar que els infants van a escola cada dia per ser felios i passar-ho b», i s que «sn els adults els qui pensen en termes de desenvolupament integral, de socialitzaci, d'inversi de futur, etc.».

Desprs de la cerca d'informaci i d'haver-la sospesada, els pares hauran de triar en conseqncia. «I, un cop presa la decisi, hauran de mostrar confiana en el seu criteri i mostrar confiana en els seus fills i filles, perqu seran ells els qui acabaran de fer possible que l'opci sigui un xit», conclouen Bautista i Gmez-Ziga.

Foto del professor Guillermo Bautista Prez

Guillermo Bautista Prez

Expert/a en: Currculum escolar, didctica escolar, integraci i s didctic de les TIC a l'escola, educaci per a l's de les noves tecnologies, tecnologies de la informaci i la comunicaci i famlia.

Veure fitxa
Foto de la professora Beni Gmez Ziga

Beni Gmez Ziga

Expert/a en: Psicologia de la salut, qualitat de vida i s de les TIC per a la prevenci i promoci de la salut; la psicologia com a disciplina cientfica: desenvolupament histric i epistemolgic.

Veure fitxa

Enllaos relacionats