Els tennistes són les víctimes

Pastor constata que cal prendre mesures «contra les causes d'aquestes situacions i els seus causants». D'aquesta manera, s'evitaria que «els jugadors i els clubs caiguin i participin en aquestes pràctiques, ja que al cap i a la fi són les persones i les organitzacions que tenen aquests recursos les que poden ocasionar aquest mal a l'esport per mitjà dels esportistes que, víctimes, hi participen».


Els tennistes són les víctimes

La dotzena d'esportistes d'elit implicats «han estat coaccionats, han patit xantatges i han rebut pressions violentes contra la seva integritat física. Així, no costa tant d'entendre que tennistes que guanyen molts diners o clubs amb bons pressupostos acabin participant en aquestes pràctiques fraudulentes», explica l'expert.

Per tant, «cal tenir en compte que el joc de les apostes no és la causa directa d'aquestes situacions. El frau prové dels grans apostadors que poden generar corrupció», comenta Pastor.


Els diners embruten el joc net

Les apostes han esdevingut en els darrers anys un maldecap per a les institucions que vetllen pel respecte de les normes i les regles de l'esport.

La competició ja no és esportiva, sinó econòmica. El professor explica que «l'objectiu de les "trampes" ja no és de caràcter competitiu, per a poder mantenir una categoria o guanyar un títol, sinó de caràcter extern, relacionat amb el guany de grans sumes de diners per part d'uns subjectes privats que utilitzen la competició esportiva i els esportistes com a mitjà».

Alguns organismes internacionals, com ara l'Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC) i el Comitè Olímpic Internacional, fa temps que mostren la seva preocupació pels casos d'apostes irregulars i que treballen en mesures per a ajudar els estats membres a reaccionar jurídicament contra aquests casos de corrupció, explica Clàudia Solanes, professora col·laboradora de la UOC i experta en esport i valors.


Els esportistes, un model per seguir?

Pastor vol posar èmfasi en el vessant públic dels esportistes d'elit, perquè «la seva professió, la seva vida i la imatge pública de l'esport causen una forta atracció en els infants». Per tant, cal anar alerta amb la falta d'ètica en l'esport i amb les conseqüències que això pot tenir en la població.

En la mateixa línia, la professora Solanes diu: «És imprescindible aclarir totes aquestes denúncies d'irregularitats per tal de refer la imatge de l'esport, una imatge que hauria de continuar associada al joc net, a la integritat i a l'esforç físic».


Altres casos de corrupció esportiva, sobretot al futbol

Històricament, «el futbol ha estat un dels esports objecte de males pràctiques per part dels jugadors i dels clubs», diu Pastor. «El procediment habitual és la compra de clubs i jugadors per tal que algun altre equip de la competició en surti beneficiat, per a guanyar un campionat o no perdre la categoria.»

Pastor ho exemplifica amb el cas dels «maletins» en el futbol espanyol (equips que es deixaven guanyar a canvi de diners), el cas «Calciopoli» (frau arbitral en el futbol italià dels anys 2005 i 2006 per a beneficiar grans equips, com la Juventus FC, l'AC Milan o la Fiorentina) i l'escàndol del 2012 a Itàlia conegut com a «Calcioscommesse» (diversos jugadors i directors tècnics dels principals equips italians tenien vincles amb organitzacions internacionals amb l'objectiu d'«arreglar partits de futbol», facilitant el guany a uns apostadors determinats).


Sancions errònies

En totes aquestes situacions, els jugadors i els directors tècnics van ser detinguts, jutjats i sancionats. «En el cas dels "maletins", els clubs van ser sancionats amb diners i la pèrdua de la categoria. En el de les apostes, hi va haver sancions fins i tot per a tota la vida a jugadors i tècnics, allunyant-los de la pràctica de l'esport per sempre. Per contra, les xarxes que mouen aquestes pràctiques queden sense càstig», alerta Pastor.