L'escola, decisiva contra la delinqüència juvenil

Investigadors i professionals han analitzat des de diverses perspectives la delinqüència dels joves, com a agressors i com a víctimes, amb una conclusió latent i alhora clara: l'educació hi té un paper fonamental i cada vegada és més necessària la implicació de l'escola per a lluitar contra les noves i diverses cares que aquest fenomen pren en l'actualitat, amb internet i les noves tecnologies de rerefons. «Des de les escoles hi ha encara molt camp per córrer, cal que tots plegats en prenguem consciència», ha explicat Josep Maria Tamarit, director del programa de Criminologia de la UOC.

La doctora en Psicologia de la Universitat de València, Irene Montiel, ha aportat dades tan clares com preocupants, a partir d'un estudi fet amb escolars adolescents del País Valencià: el 48% dels menors escolaritzats entre 13 i 17 anys del País Valencià admet haver estat agressor (fent ciberassetjament, violant la intimitat d'altres, difonent continguts sexuals o coaccionant sexualment companys de classe) per mitjà d'internet en almenys una ocasió. I, a més, el 78% dels agressors admeten haver estat alhora víctimes, en la majoria dels casos en més d'una ocasió, d'agressions per la xarxa. «Aquestes agressions ens són encara prou desconegudes i van molt més enllà del ciberassetjament; són el gran repte de la violència juvenil i cal tenir present que les escoles van un pas enrere perquè els canvis són ràpids i cal que tan aviat com puguem comencem a formar els educadors en aquesta direcció, per a evitar la criminalitat en el ciberespai», ha explicat Montiel, remarcant que ara és el moment de no perdre el tren de les bones pràctiques fetes els últims anys i que ara comencen a tenir efectes positius. I ha donat una pista: «Prohibir internet no és la solució, el que cal és ensenyar a fer-lo servir».

Per a Tamarit, «és ben significatiu que en el que portem de segle hagi baixat molt la delinqüència patrimonial convencional i alhora hagi sorgit el fenomen de la cibervictimització a gran escala». Aquest fet, diu, demostra que «l'ús d'internet per part dels joves produeix canvis en la seva manera de relacionar-se amb els altres i amb el món, en les oportunitats de delinquir i en les seves motivacions i necessitats».


«Cal promoure la motivació dels joves a casa i a l'escola»

Martin Killias, professor de Criminologia de la Universitat de Saint Gallen (Suïssa), ha presentat els resultats parcials d'un ampli estudi sobre la criminalitat juvenil i les seves causes a Suïssa i altres països europeus. Segons ha explicat, qualsevol lectura dels resultats obtinguts en aquest estudi indica que «l'escola, els amics, la família i la gestió del temps d'oci no estructurat, aquell espai de temps que sovint és cobert per les activitats extraescolars, són factors decisius per a la gestió i la contenció dels comportaments delictius dels joves», ja sigui dins o fora del ciberespai. I ha afegit: «la felicitat és el millor indicador: un adolescent content amb allò que fa i amb la seva vida delinqueix menys; per tant, cal promoure la motivació dels joves sigui com sigui, sobretot a casa i a l'escola».

Ed Hilterman, professor col·laborador de Criminologia de la UOC, ha remarcat les diferències de gènere entre nois i noies adolescents que han comès delictes i han passat pel sistema judicial de la justícia juvenil. «El sistema, tal com és organitzat, no preveu diferències de gènere en les intervencions que cal fer i en canvi els indicadors que tenim assenyalen que cal actuar de manera diferent perquè nois i noies delinqueixen i reaccionen de maneres diferents; per tant, calen intervencions tan personalitzades com es pugui, cosa que no se sol fer».


«És fonamental i urgent adaptar-se al nou escenari»

Tots els participants han coincidit a l'hora de felicitar-se per les bones xifres referides a la reducció de la violència i la delinqüència juvenils, però alhora han volgut deixar clar que no es poden menystenir els nous senyals d'alerta, que apunten clarament a les noves tecnologies, a l'escola i a l'educació en general. «Els mestres i professors s'han hagut d'adaptar a internet mentre que els joves ja hi han nascut, per tant és fonamental i urgent adaptar-se al nou escenari, perquè els estudis assenyalen que no ho fem i que anem a remolc», ha reblat Montiel.