El maldecap de triar escola

El procés de preinscripció s'obre el dimecres 30 de març. Enguany el Departament d'Ensenyament ha modificat alguns dels criteris. La novetat principal és la supressió dels 40 punts extra que es concedien pel fet de tenir un germà petit a l'escola de primària adscrita a l'institut. «Aquest canvi fa una mica més just el procés, perquè no penalitza els nens que no tenen germans a l'escola», detalla Guillermo Bautista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

A més d'aquesta novetat, però, què han de tenir en compte els pares a l'hora de triar el centre educatiu?

Bautista i Beni Gómez-Zúñiga, també professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, han elaborat un decàleg per als pares que s'estrenen en aquesta elecció.

1. Lloc de residència i capacitat econòmica de la família. Són dos dels primers criteris que les famílies han de tenir clars i que ajudaran a limitar el ventall de possibilitats a l'hora de fer la tria. «Cal tenir en compte quina és la capacitat econòmica real de la família i el lloc de residència o de feina dels pares», recomanen els professors. «Així es farà possible la compatibilitat i la coordinació entre els membres de la família de la manera més relaxada possible».

2. Projecte educatiu de l'escola. És un aspecte clau. Cal informar-se dels projectes didàctics que es desenvolupen al centre o en què participa l'escola: sobre com agrupa els estudiants, com es treballen les diferents àrees, quin és el paper dels deures en la dinàmica didàctica de l'escola, etc. «És molt important fer totes les preguntes que calgui respecte al projecte educatiu (tant del que s'especifica com del que no hi trobem) i pensar si ens hi sentim identificats com a família», afirmen els experts.

3. La feina dels mestres i de la direcció. Es recomana observar si l'equip de mestres i la direcció treballen de manera coordinada, quin valor donen a la seva feina i si entenen la seva actuació educativa com un procés global i integral. «És important que els professors parlin a les famílies d'educació i de desenvolupament integral de la persona, més enllà de la importància de les matemàtiques, la història o les llengües», expliquen els professors de la UOC. Un altre aspecte important és pensar en tota l'escolaritat de l'infant, des de P3 fins a secundària.

4. Centre públic, privat o concertat. Cal entendre què significa que un centre sigui públic, concertat o privat; confessional o no, i decidir conseqüentment. «El que convé més és ser coherent amb els principis i els valors de cada família», apunten els experts. De vegades les famílies se sorprenen per determinades activitats de l'escola, que no saben com interpretar o com defensar davant dels fills. «Si la família comparteix els principis d'una escolarització, pública o confessional, per exemple, serà molt més fàcil que l'infant percebi el compromís de la família i de l'escola en la mateixa direcció, en la qual escola ell és el protagonista», asseguren. 

5. Conèixer la comunitat d'alumnes. Segons aquests especialistes en educació i psicologia, a més d'esbrinar el nombre d'alumnes de l'escola i quantes línies té, «és important saber si un centre té una comunitat d'alumnes molt homogènia o, al contrari, heterogènia», ja que «un conjunt d'alumnes divers reflectirà, a la pràctica, com és la societat actual», asseguren.

6. Ubicació i entorn. És aconsellable saber com és el camí que l'infant haurà de fer per a anar a escola i també el barri del centre educatiu, saber les característiques dels carrers per on passarà, la regulació del trànsit i les característiques de la població. Segons Bautista i Gómez-Zúñiga, també cal parar atenció «als equipaments i serveis que hi ha prop de l'escola i fixar-se en les entitats o les associacions de l'entorn que col·laboren activament amb l'escola».

7. Les instal·lacions. No ha de ser un factor determinant, però és convenient que el centre disposi d'espais apropiats per al lleure, el descans, l'aprenentatge, etc. També són importants els aspectes més físics de l'aula: la grandària, la il·luminació, el tipus de mobiliari, si és còmoda i segura, etc. Cal observar els factors més relacionats amb la pedagogia: quins són els materials i els recursos que es fan servir i com s'utilitzen, quina és la disposició de les taules i les cadires, quin espai ocupen els professors, etc.

8. Activitats complementàries. Els experts recomanen fixar-se en si aquestes activitats es plantegen amb «serietat i rigor», perquè de vegades són merament un «pàrquing infantil». «Des del punt de vista educatiu, poden ser tan importants o més que les hores que passen a l'escola en horari lectiu», puntualitzen.

9. Deixar-se aconsellar, però amb límits. Per als pares, pot ser una estratègia que els ajudi a prendre una decisió. Els experts adverteixen que «és important saber què diuen altres persones de l'escola, especialment les famílies i els alumnes que hi són, però hem de tenir en compte que cal diferenciar molt bé quins són els criteris a partir dels quals els altres opinen».

10. Com són el fill i la família propis. Una vegada s'han revisat les opcions anteriors, aquests professors recomanen «pensar en el fill i la pròpia família i veure quina és l'escola que s'adapta al seu caràcter i a la seva idiosincràsia, i quina és la que el pot ajudar més a créixer i a desenvolupar-se com a persona». Per a aquests experts, és bàsic no oblidar que els infants van a escola cada dia per ser feliços i passar-s'ho bé. «Són els adults els que pensen en termes de desenvolupament integral, de socialització, d'inversió de futur, etc.».