Desmuntant mites sobre el Parkinson

Una gran part de la població associa la malaltia de Parkinson amb la tremolor del cos, però, com matisa aquest professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i director l'institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, «no és Parkinson tot el que tremola, ni tota tremolor és Parkinson». «Hi ha molts afectats que no tenen aquest símptoma i mai no el tindran —fet que en dificulta més el diagnòstic—, i altres que el tenen, però no pateixen aquesta malaltia, sinó una altra de benigna anomenada tremolor essencial», afegeix.

Tot i que la majoria de casos es donen a partir dels 65 anys, no es pot afirmar que el Parkinson sigui exclusivament una malaltia de gent gran. Kulisevsky explica que, de fet, el 30% dels malalts diagnosticats té menys d'aquesta edat: el 15% té entre 45 i 65 anys i l'altre 15% té menys de 45 anys. Tanmateix, és cert que «la probabilitat de patir aquesta malaltia augmenta amb l'edat, sobretot a partir de 60-65 anys», apunta.

En contra de la creença generalitzada que la genètica no té res a veure amb el Parkinson, l'investigador revela que «ja s'han identificat almenys 18 gens amb mutacions causants de la malaltia, si bé provoquen una minoria dels casos». Malgrat el desconeixement de la causa última de l'afecció, «tot apunta a una combinació entre la predisposició genètica i les causes ambientals (estil de vida, exposició a determinats tòxics, alimentació, etc. )». En aquest sentit, afegeix que quan apareix la malaltia en gent jove pot estar relacionada en gran probabilitat a causes genètiques.

I pel que fa al mite que el Parkinson desemboca en una immobilitat gairebé total del cos, el professor diu que «els afectats difícilment arriben a aquest punt, perquè normalment responen bé a la medicació». En canvi, persones que pateixen patologies semblants al Parkinson, anomenades parkinsonismes, «poden tenir un risc més gran de patir un ràpid deteriorament físic, perquè no responen de la mateixa manera als medicaments», assegura. Recorda, d'altra banda, que el Parkinson és «una malaltia crònica, però no mortal».


Una elevada presència de la depressió i el deteriorament cognitiu

El cert és que, en el Parkinson, la manca de dopamina —un neurotransmissor que col·labora en el manteniment de l'ànim— fa que molt sovint els malalts pateixin depressió: «Un 50% dels afectats té una depressió associada», explica Kulisevsky. Moltes vegades la malaltia comença amb una depressió i costa fer-ne el diagnòstic, perquè la mateixa depressió provoca lentitud motora i mental. El tipus de depressió que es produeix és la distímia, que, a diferència de la depressió amb símptomes psicòtics, millora considerablement amb els fàrmacs.

D'altra banda, el investigador explica que «la probabilitat de desenvolupar un deteriorament cognitiu associat al Parkinson és molt elevada quan han passat més de vint anys de la malaltia o a partir de l'edat de 70 anys». Per aquesta raó afegeix que una de les principals línies de recerca més rellevants actualment sobre aquesta malaltia és descobrir com i per què es produeix aquest deteriorament cognitiu.


L'activitat mental, l'exercici físic i les TIC ajuden a combatre la malaltia

L'activitat mental —esforçar-se en l'aprenentatge, a centrar l'atenció, etc.— i l'exercici físic —sobretot l'aeròbic— són factors que ajuden a combatre la depressió i els trastorns cognitius de la població en general i, en particular, de la gent afectada pel Parkinson, perquè retarden l'aparició de la malaltia.

Les noves tecnologies també tenen un paper en el control del Parkinson. Avui dia es van desenvolupant dispositius de control del moviment per a evitar o prevenir caigudes, registrar la tremolor o afavorir la marxa. Els afectats per la malaltia de Parkinson tenen un problema d'autoactivació corporal voluntària, i hi ha proves que demostren que, si hi ha un factor de motivació externa, com ara unes petjades dibuixades a terra, això fa que la persona afectada camini perfectament.


Sobre Jaume Kulisevsky

És professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i director de l'institut de recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i referent mundial en malalties neurodegerenatives.

Kulisevsky ha estat el creador i director de la Unitat de Parkinson i Moviments Anormals del Servei de Neurologia de l'Hospital de Sant Pau i és autor de prop de dos-cents articles científics, una bona part dels quals s'ha publicat en prestigioses revistes internacionals de neurologia. També és autor de més de vint capítols de llibre i publicacions de caràcter docent.

El seu càrrec a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau li ha permès adquirir una àmplia experiència en la direcció de governs corporatius, la interacció entre el sector privat i el sector públic i la gestió estratègica i d'equips en l'R+D+I.

Kulisevsky ha ajudat centenars de milers de persones a tot el món a conviure més bé amb les seves malalties, millorant substancialment la seva qualitat de vida. El 2013 va participar en la Marató de TV3 quan es va parlar d'aquesta malaltia.