«Uber pressiona a l'administració perquè reguli al seu favor»

«El terme economia col·laborativa no s’hauria d’aplicar a corporacions com Uber», explica Mayo Fuster, investigadora de la UOC, que afirma que en realitat «som davant d’un model de capitalisme que ha fet un salt qualitatiu i amb uns estats reduïts davant del poder de les grans corporacions i dels seus interessos econòmics». És el que els experts anomenen economia col·laborativa corporativista. Aquest model econòmic «no és solament una continuació del capitalisme que coneixem, sinó que és un nou nivell d’explotació i de més concentració de la riquesa», explica Trebor Scholz, investigador de la New School de Nova York, en el seu assaig editat i traduït per la UOC, titulat «Cooperativismo de plataforma. Desafiando la economía colaborativa corporativa». Afirma que hi ha lobbys de pressió com Uber que «es gasten grans quantitats de diners en grups influents per condicionar les institucions públiques i perquè facin regulacions que els afavoreixin». És el cas, exemplifica Fuster «del fitxatge de Neelie Kroes ex vicepresidenta i titular de de Competència de la Comissió Europea».


L’economia col·laborativa corporativa explota el treballador

«Grans empreses del sector com Uber potencien condicions de treball terribles», afirma Scholz. No busquen un model nou, «ni aspiren a repensar el sistema econòmic, ni anar cap a un model més just i estable per al treballador, sinó que volen desmantellar les condicions laborals que afecten sobretot les classes més desafavorides», afirma l’investigador de Nova York. Són empreses, critica, «on es paga l’intermediari, però es desposseeix el treballador dels seus drets: salari mínim, atur, hores extres, jubilació; i l’ocupador, alhora, no es veu obligat a contribuir a la Seguretat Social, als accidents laborals, etc.».

«Conduir un taxi d’Uber com una manera per a arribar a final de mes implica desplaçar d’aquestes ocupacions i d’una font de treball estable treballadors de baixa qualificació», explica Scholz, «i això té importants costos socials per a la classe treballadora.» Com es poden encaixar els drets dels treballadors i les garanties socials en aquest sistema? L’economia col·laborativa corporativa considera «no treballadors» aquests empleats autònoms o independents; d’aquesta manera, les grans empreses es «permeten externalitzar els mitjans de treball (cotxes, cases, etc.), estalviant-se recursos propis», afirma. El programa europeu ara li dona la raó. Al llibre, Trebor Scholz insisteix en aquesta línia i alerta de les perversions d’aquest model: «Són grans plataformes digitals que han creat un mercat on abans no n’hi havia, aprofitant-se de les infraestructures (cotxe, aparcament, temps...) de la gent».


La crítica a l’agenda europea de l'economia col·laborativa

Per començar, «el programa conté grans absències: adopta com a únic referent el model d’economia col·laborativa corporativa, el de les grans corporacions», critica Mayo Fuster. En poc temps hem assistit a l’aparició i el creixement de multinacionals com Uber, Blablacar o Airbnb, que «presenten lògiques d’organització basades en principis col·laboratius entre els usuaris, però que privatitzen una bona part del valor creat, de l’accés a les dades i de l’apoderament dels usuaris», alerta Fuster. Aquesta economia col·laborativa que defensa Europa rep el nom d’economia col·laborativa corporativa. Però l’economia col·laborativa que practica Airbnb és la mateixa que la que practica, per exemple, Couchsurfing?

La resposta és no, tot i que el programa de la Comissió Europea «no distingeix ni diferencia models, tot i tractar-se de diferents enfocs tecnològics i de gestió de dades: lliures i obertes i altres tancats i privatius; ni per tipus de finalitat o d’impacte: social, d’interès públic o per guany corporatiu», detalla Fuster. «La Comissió Europea sembla que té presents només els models de les grans corporacions de l’economia col·laborativa i que ignora els altres models», critica la investigadora. Com el de l’economia col·laborativa procomú o el del cooperativisme de plataforma, «el que es basa en l'activitat econòmica desenvolupada per PYMES o cooperatives, amb plataformes de tecnologia lliure i dades obertes, que les fan més transparent i proveeix a l’usuari d’un major control, i perseguir finalitats socials i d’interès comú», com ara el Goteo, Guifi.net, Coachsurfing, l’Open Source Ecology, Som Energia..etc.


Regular des de les ciutats i per a l’interès general

«Cada model de l’economia col·laborativa requereix un apropament regulador diferenciat i s’han de promoure els que tinguin un impacte econòmic i social més bo per al territori», reclama Fuster. Una de les crítiques cabdals envers l’informe és que s’oblida de considerar les ciutats «com a espai on majoritàriament es desenvolupa i es concentra l’activitat de l’economia col·laborativa». Uns requeriments a la commissió que també fa Benedetta Brighentila, la representant en matèria d’economia col·laborativa.del Comité de les Regions de la Unió Europea. Fuster troba a faltar en les orientacions que la Comissió Europea fa als Estats: «Valorar i construir indicadors d’impacte locals com a rol de les administracions per a preservar l’interès general, potenciant els models que puguin donar una resposta més bona als reptes socials i obrir processos d’informació i consulta a la ciutadania.»

L’economia col·laborativa corporativa que es porta a terme a internet es fa per mitjà de plataformes digitals, però «de manera poc transparent, privativa i amb dades tancades». Per a Fuster és necessari utilitzar «models basats en protocols, dades i tecnologia oberts, per a afavorir l’avaluació i l’administració de l’impacte d’aquesta economia col·laborativa per part de la ciutadania i les administracions». Sense dades obertes es fa molt difícil conèixer els efectes de la seva activitat o els fraus fiscals que es puguen estar portant a terme.

L’informe afirma que «es vol protegir els consumidors i assegurar polítiques de treball justes». En aquesta línia, Fuster explica que «l’agenda posa poca atenció als dilemes i les necessitats de protegir la figura del ciutadà i ciutadana productors, i els treballadors i treballadores de l’economia col·laborativa». Els beneficis del capitalisme de plataforma, segons Scholz, «per als consumidors, propietaris i accionistes són evidents; però el valor afegit per als treballadors vulnerables i, a llarg termini, per als consumidors no és clar», conclou Scholz.