Els candidats al 26-J suspenen a Instagram

En una era visual en què la imatge té una gran importància, Instagram es revela com una eina potent per a arribar a les persones. Aquesta xarxa, explica Lalueza, ja té una comunitat rellevant de 8 milions de persones a Espanya, sobretot joves. Tanmateix, «tal com es gestionen els comptes dels polítics, els seus perfils no poden aportar res als seus seguidors: els candidats hi són perquè hi han de ser, però no aprofiten realment el potencial d'aquest canal per a fer política», apunta Pastor. La majoria de candidats, remarca, no comparteixen la seva mirada del món per mitjà de les imatges: «Són fotos fetes per tercers, segurament pels seus assessors de comunicació, que els situen com a element central de les imatges en mítings, reunions, donant la mà a algú, etc.».

Per a Pastor, «l'interessant seria canviar el punt de vista, és a dir, que ells fossin els autors de les fotos i que les imatges retratessin contextos diferents del de la política». Quan ens agrada una persona, explica, en volem saber més coses i, per tant, volem descobrir quins interessos i quins gustos té, quines experiències ha viscut, i, en definitiva, en volem tenir un conjunt de referències més complet. Per tant, «els polítics haurien de practicar més la seducció per mitjà de les imatges, deixar-se descobrir, deixar veure el que veuen els seus ulls i comunicar dels ulls cap enfora i no al revés», afegeix.

Tenir o no tenir Instagram?

Dels 6 candidats analitzats dels partits catalans, només Rufián (ERC) té perfil a Instagram. Pel que fa als partits, el compte del PSC no té cap imatge publicada, fet que en aquest cas, Lalueza recomanaria no tenir-hi un perfil obert, perquè així «fa la sensació que el partit vol ser-hi per a ser-hi, però sense tenir-hi un interès real, i això traduït al món de la política transmet un missatge negatiu». L'expert explica que és millor esperar a obrir-lo quan hi hagi un compromís de fer-ne un manteniment acurat. Per la seva banda, Pastor explica que «no ser-hi indica un interès poc autèntic vers el públic d'aquesta xarxa».

Què projecten les fotos del perfil dels candidats?

Per a Lalueza, la foto de Pablo Iglesias (Podemos) és la millor foto de tots els candidats: «Està mirant cap al futur (dreta de l'espectador), amb un somriure que transmet seguretat i confiança (amb l'eslògan electoral de La sonrisa de un país, no podia ser d'una altra manera) i un posat molt autèntic (és molt ell mateix, amb la camisa blanca habitual, sense disfressa ni artifici)». En canvi, per aquest expert, la imatge de Pedro Sánchez (PSOE), amb la mirada dirigida a l'esquerra des del punt de vista de l'espectador, denota una projecció cap al passat, fet que contrasta amb el que diu Pastor, que considera que la seva posició reflexiva, amb la vista perduda, és una invitació a l'espectador a pensar: «Quin futur veu que jo no sé?».

La foto de Rajoy (PP), també està força aconseguida, segons Lalueza, perquè el presenta clarament com a president del Govern (ni que sigui en funcions): va encorbatat i amb vestit blau, el color corporatiu del seu partit. A més, el seu posat i el somriure que se li dibuixa denota certa seguretat o serenor, ben apropiades per a qualsevol presidenciable. En el cas de Garzón (IU), «el posat és molt estudiat, cosa que li resta naturalitat, però alhora remet al codi d'intel·lectual, d'escriptor o artista, que pot ser ben percebut per al seu públic». Afegeix, a més, que la seva indumentària informal no està allunyada del seu estil habitual. Sobre Rivera (Ciudadanos), Lalueza explica que «tot i la proximitat que ven, per la posició, l'actitud i el somriure, sembla més un actor o un cantant pop que no pas un candidat a la presidència». L'expert destaca com a tret diferencial respecte als altres candidats una mirada cap a l'espectador que l'interpel·la directament.

Pel que fa al candidat dels partits catalans que té un compte d'Instagram, Rufián, queda a un costat de la foto per a donar importància al col·lectiu al qual, suposadament, s'adreça (no és visible a la imatge). La mà alçada cap al públic i protagonista de l'espai central de la foto, diu Lalueza, pot simbolitzar una invitació al diàleg, a establir aliances.


La importància d'una bona descripció

Les descripció de Sánchez fa al·lusió als aspectes acadèmics. El candidat posa en relleu que és professor universitari i doctor en Economia, «fet que pot donar confiança als possibles seguidors pels coneixements que se li suposen», apunta Lalueza. Que sigui doctor pot ser percebut com a molt convenient en un context que encara arrossega els efectes de la forta crisi econòmica viscuda els darrers anys. En el perfil de Rajoy, «s'al·ludeix, en primer terme, a un element incontestable del qual s'ha de presumir: el fet que és president; i en segon terme, a la seva condició de casat i de pare, d'acord amb el que esperen d'ell els seus votants», afirma Pastor.

«El fet que s'acabi d'obrir el compte d'Iglesias @iglesiasturrionpablo fa molt evident que s'ha creat com a instrument 100% electoral pensant en la campanya del 26-J", explica Lalueza. «I això fa pensar que el compte que hi ha a Instagram amb el nom d'usuari @pablo_iglesiasoficial_podemos també era autèntic i era un simple pont cap al compte de Podemos». Com ara Iglesias encapçala la coalició Unidos Podemos, afegeix, han fet un perfil nou que, en la seva descripció, no remet a podemos.info sinó a pabloiglesias.org. I a més, «ara s'obvia que és professor en sintonia amb el fet que la seva campanya sens dubte serà molt més emocional que racional».

Rivera, amb la descripció «You may say that I'm a dreamer, but I'm not the only one», extracte de la cançó Imagine de John Lennon, «es mostra com un candidat de canvi, de fer coses diferents, i de tenir un esperit somiador, cosa que pot encaixar amb el seu públic», remarca Lalueza. El fet que sigui en anglès no ha de significar cap obstacle per al seguidor, atès que és una xarxa on hi predomina un públic força jove i familiaritzat amb aquest idioma.

I fa pocs mesos Rufián no era gaire conegut, i tot i que ara sí que ja ho és, «sobta que en el seu perfil no tingui cap descripció», diu Lalueza; «seria necessari que s'expliqués una mica als altres».


L'estratègia de les consignes textuals

Diversos partits, en el seu perfil d'Instagram, fan servir força sovint les consignes textuals. En aquest sentit, Lalueza al·ludeix a «un ús massa recurrent i inadequat d'aquestes imatges textuals, perquè, a diferència de Facebook i de Twitter, Instagram és una xarxa que ha nascut clarament amb un component visual». Si els partits volen estar de manera estratègica en aquesta plataforma i seguir-ne la lògica comunicativa, «no poden abusar d'aquest tipus de recursos i han d'apostar fermament per un llenguatge visual treballat: la foto és la que ha de transmetre el missatge i no un text retratat».

D'altra banda, cal remarcar que les consignes textuals del compte del PP, a diferència del PSOE, són d'atac directe, i en la majoria de casos contra Pedro Sánchez, titllant-lo, per exemple en algun cas, de «bluf». Tanmateix, no n'hi ha de publicades contra Iglesias. «Això fa patent un escenari desfasat propi del bipartidisme, d'un únic enemic per batre, però ignorar Iglesias, en aquest sentit, també pot amagar una estratègia orientada a no voler donar-li cap protagonisme», interpreta Lalueza. Cal remarcar que aquestes consignes negatives les trobem en el perfil del PP i no en el perfil del candidat, «potser per fer el posat de “poli dolent” i del “poli bo”», afegeix.