Les xarxes socials, l'aparador dels criminals

Segons Tamarit, per a explicar aquests comportaments cal tenir en compte la interacció de diversos fenòmens, com la fascinació per ser presents a les xarxes, els components de personalitat de l’individu o la situació en la qual es troba. «Avui sortir a la xarxa i ser visible és una confirmació que existeixes socialment», puntualitza Tamarit. A la familiaritat i la facilitat d’ús de les xarxes, a més, s’hi afegeix un «efecte de desinhibició» de la persona que actua «en el pla cognitiu». «Hi ha fins i tot qui parla d’un efecte dissociatiu induït per les TIC, de manera que produirien un jo digital –un alter ego– respecte al qual l’individu actua sense tenir en compte les conseqüències dels propis actes», afegeix. Pel que fa als components de personalitat, cal tenir en compte aspectes com la impulsivitat o el narcisisme. «Els individus d’aquest patró poden trobar en les xarxes una via idònia per a exhibir-se», explica. En aquest sentit Armayones assegura que, per molt que sembli una barbaritat, des de la lògica d’una persona que ha fet un acte violent i com a extensió d’aquest mateix acte, el que vol és impactar. «En les xarxes troba aquest espai per a amplificar la seva acció», puntualitza.


L’interès per temes tabús

Aquestes tres notícies van ser de les més llegides o visualitzades en els mitjans de comunicació. L’explicació, segons Tamarit, és que hi ha un interès pel que és «tabú o prohibit». «No hi ha dubte que vídeos com aquests sempre atrauran molta gent, fet que fa que precisament alguns tinguin la temptació

de penjar a les xarxes materials que saben que tindran èxit», afegeix. Armayones manté que la curiositat i el morbo de moltes persones són insaciables. «Des d’un punt de vista evolutiu diuen que ens atrauen les notícies dolentes –agressions, crims, robatoris– perquè d’alguna manera ens poden donar senyals per a aprendre a evitar-les. Els mitjans de comunicació s’han fet ressò de notícies d’aquesta mena i les xarxes socials el que fan és amplificar les tendències ja existents en la societat».


La sensació d’impunitat de les xarxes

Aquests experts asseguren que les persones que cometen delictes per mitjà de la xarxa o els hi difonen actuen, en molts casos, des d’una sensació d’impunitat. «És part de l’efecte de desinhibició. L’individu està sol amb el seu mòbil o ordinador davant la immensitat i la densitat de la xarxa i en aquell moment no nota que algú el vegi. Això el porta a no pensar que algú el pot castigar per això que fa». Però què falla en el camp educatiu perquè es tingui aquesta sensació d’impunitat amb el que es penja a les xarxes? És un tema molt complex, admeten aquests experts. Tots dos defensen que s’ha de fer sensibilització i prevenció formant els infants i adolescents sobre l’ús i els riscs de les noves tecnologies. «No s’ha de treure el peu de l’accelerador en un tema que va molt més ràpid que la capacitat de donar-hi resposta», diu Armayones.

El gran temor, ara, és que aquest tipus d’accions provoqui un efecte crida. En aquest sentit aquests experts deixen clar que no s’ha estudiat prou el tema per a afirmar que això passi. Malgrat això, Tamarit pensa que és possible. «De fet, hi ha estudis que han confirmat que hi ha un efecte crida en les notícies sobre suïcidis o violència de gènere. En això es basen els qui defensen que els mitjans siguin refractaris a informar-ne. La prudència aconsella que es prenguin mesures per a evitar que es pengin aquesta mena d’imatges o que es retirin ràpidament un cop ja s’han penjat, no solament per l’efecte crida sinó també per respecte a les víctimes».