20/6/16 · Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació

Les mares juguen més als videojocs que els pares

Els videojocs ja no són un joc de nens. El 38,9% dels adults espanyols és videojugador (gamer). Entre els adults, el percentatge de mares que juga a videojocs és més alt (36,9%) que el de les dones sense fills (30,1%). En canvi, entre els homes, els que són pares (42,2%) juguen menys que els que no ho són (47,2%). D'ells, un 26,2% són jugadors habituals i un 12,7%, ocasionals.

«La imatge d'un adolescent reclòs a casa, sense vida social, assegut davant de l'ordinador o del televisor jugant a videojocs no és real», afirma Jordi Sánchez-Navarro, investigador del grup GAME sobre videojocs de la UOC. El 42% de la població espanyola juga a videojocs. És a dir, 15 milions d'usuaris a l'Estat amb multiplicitat de perfils: les dones ja representen el 45% del total i la franja de videojugadors i videojugadores de 30 a 44 anys s'ha ampliat fins al 54,3%. Les dades parlen: a Espanya la indústria del joc va facturar 1.083 milions d'euros, un 8,7% més que l'any anterior, molt per sobre de la recaptació del cinema o la música. Espanya és la quarta potència amb més usuaris, només per darrere de França, Alemanya i el Regne Unit.

No obstant això, «es continua reduint el món del videojoc a perfils de jugadors estereotipats, quan ja no hi ha un perfil estàndard. Hi ha un gran desconeixement dels videojocs», reivindica Jordi Sánchez-Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la UOC. «Els no jugadors desconeixen les diferències en gèneres de jocs i què impliquen aquestes diferències», afirma. L'investigador explica que socialment i mediàticament «es tendeix a destacar dos tipus de relats amb els videojocs: o bé que els jocs tenen tot tipus de bondats, o bé que són plens de riscos i perills per als joves».


El perfil dels videojugadors espanyols

La percepció social dels videojocs també ha canviat. Segons dades de l'Associació Espanyola de Videojocs (AEVI), només un 16,8% dels espanyols considera que és una activitat de nens i adolescents. De fet, tres de cada quatre adults entre 18 i 29 anys juga a videojocs; els segueix la franja de 30 a 44, en la qual el 54,3% afirma ser videojugador. Dels jugadors habituals, prop del 60% són homes, i el 41% de les dones afirma jugar diàriament o diverses vegades per setmana.

Ni tancats ni reclosos. La imatge estereotipada del jugador forma part del passat. Segons un estudi, el 70% dels jugadors duu a terme activitats a l'aire lliure, com passejar, sortir a prendre un cafè o de restaurants, i el 61% practica algun esport. Dels jugadors habituals, el 63,7% té estudis de batxiller o universitaris i dedica als videojocs de mitjana 5,9 hores.

UOC

 

«Els videojocs són una màquina d'aprenentatge»

Segons Daniel Aranda, investigador del grup GAME de la UOC, «el vessant lúdic impregna tots els àmbits de les relacions personals mitjançant la ludificació. Els jocs arriben als negocis, l'empresa o l'educació amb una intensitat desconeguda fins ara». Els videojocs han passat d'inundar comerços i espais publicitaris a ser una eina més per a l'educació, l'empresa i els negocis. No obstant això, es mantenen dos discursos: el que proclama la importància dels aspectes lúdics i del seu potencial innovador i econòmic, i el que critica l'excessiva presència del joc com a amenaça a la productivitat en tots els àmbits de la societat, treball, estudis, relacions personals, etc.

Els professors destaquen, en el seu projecte Ludoteracy, el potencial del joc digital per a l'augment de les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives dels jugadors. Inclouen algunes de les competències que aporten els videojocs:

  • Promouen el pensament estratègic dels jugadors: saber triar entre les diverses alternatives.
  • Milloren la resolució de problemes mitjançant la reflexió i la negociació.
  • Augmenten la capacitat de concentració.
  • Promouen la memòria en la recopilació d'informació del joc, els personatges i els objectius.
  • Milloren la planificació i la capacitat de gestionar els recursos propis.
  • Augmenten l'adaptació dels jugadors a contextos canviants.
  • Treballen la flexibilitat en la presa de decisions: saber prioritzar les millores i els objectius futurs.
  • Augmenten la implicació en els reptes i objectius i l'esforç i l'afany per complir-los.

«El joc digital és bàsicament una màquina d'aprenentatge en la qual el jugador ha de superar un repte a partir d'aprendre quines són les regles del joc», conclou Aranda.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits