Repetir curs és evitable

Segons dades de l'OCDE, a Espanya fins a un 34% dels alumnes repeteix algun curs abans d'acabar l'ESO, percentatge que queda lluny de la mitjana dels altres països que formen part de l'organisme, que és del 13%. La mateixa organització, a més, ja va donar un toc d'alerta en un informe publicat el 2012 als països favorables a aquesta fórmula, que assegurava que és «més costosa i no millora els resultats educatius».

Deixant a part Espanya, també és obligatori repetir curs quan l'alumne no assoleix el nivell a França, Alemanya o els EUA. La decisió, a més, la pren unilateralment l'escola. Tot el contrari passa a Finlàndia o Anglaterra, on la repetició és voluntària. «A Finlàndia ho fan en circumstàncies molt excepcionals, i la decisió es pren sempre conjuntament entre el claustre de professors, la família i el mateix alumne, mentre que a Anglaterra l'escola no pot sol·licitar que l'estudiant repeteixi si els pares s'hi oposen», matisa Guàrdia.

Tenint en compte, doncs, aquests resultats, els tres experts de la UOC consultats coincideixen en l'opinió que repetir curs amb la mateixa metodologia no resol res. «Per a l'estudiant és una acumulació de fracassos, que el porten a la frustració i, a vegades, a la rebel·lió contra l'estudi», apunten Duart i Guàrdia.


Els perills de repetir curs

Cabrera, a més, alerta que la repetició de curs té conseqüències en els àmbits social, personal i educatiu de l'alumne. En el primer, perquè se'l separa del seu grup d'amics i d'edat. «Això el pot angoixar per la pèrdua que significa en el seu dia a dia i, encara més, si hi ha una manca d'adaptació al grup nou o li costa fer amics nous», puntualitza. En l'àmbit personal, perquè l'estudiant pot patir una disminució de la seva autoestima, ja que es tendeix a culpabilitzar-lo d'aquesta situació. «Tot plegat afecta el concepte que té l'alumne d'ell mateix perquè des de l'escola, la família o els amics se li transmet que és ell qui ha fracassat». I finalment en l'àmbit educatiu, perquè molts docents infravaloren el repetidor i, per tant, rebaixen les expectatives envers ell, fet que afecta el seu rendiment. «Encara que durant l'any de repetició millorin els resultats, solen ser nens que són estigmatitzats durant la seva trajectòria acadèmica», afegeix Cabrera.

En aquest context s'ha de tenir en compte, a més, que un nombre important dels repetidors ve de famílies amb un nivell socioeconòmic o cultural baix. «Repetir curs fa que les diferències que ells mateixos viuen encara s'eixamplin més i, de retruc, provoquin un efecte negatiu i generin més desigualtat i desconfiança en les possibilitats de superació d'un mateix», afegeix Guàrdia.

Davant d'aquesta situació, doncs, aquests experts recomanen que, en lloc de la repetició de curs, s'aposti per una personalització de l'aprenentatge. En aquest sentit –explica Duart– cal mesurar cada alumne segons les seves possibilitats. Guàrdia afegeix que, malgrat que d'entrada aquesta metodologia sembli més costosa perquè demana més reforç, dedicació i atenció per part de l'escola, diversos estudis demostren que és més car per al sistema educatiu fer repetir curs que no pas impulsar aquest tipus de treball.


Repetició només en casos excepcionals

Tal com passa a Finlàndia o Anglaterra, aquests experts només defensen la repetició de curs en casos «molt concrets». «Hi pot haver alumnes en qui el problema recaigui en el nivell de maduresa o en qui el seguiment del curs estigui condicionat per alguna mena de discapacitat o dificultat d'aprenentatge que els faci anar amb una mica de retard», explica Guàrdia. En aquests casos –afegeix– l'escola, amb el suport dels psicopedagogs, els mestres i la família, pot plantejar la repetició de curs. Cabrera afegeix, però, que cal que escola i pares ho visquin com un repte positiu i no com un càstig al nen. «Si la repetició de curs provoca una disminució de les expectatives educatives de mestres i pares envers el nen, afectarà el rendiment de l'alumne. En canvi, una actitud positiva i compartida farà que l'alumne ho visqui com un procés beneficiós», conclou.