Quins tipus d'amics es fan a l'estiu?
Ara que arriben les vacances, joves i adults estan més oberts a conèixer gent nova. L'estrès i la rutina deixen pas al sol, la platja, a viatges per plaer i altres activitats ocioses. Tot plegat convida a deixar-se sorprendre pels altres: «A l'estiu una major exposició a la vida social propicia l'augment de noves relacions», recorda el sociòleg de la UOC Francesc Núñez. Moltes persones tornen de les vacances parlant de noves «amistats»; però, realment ho són? Què és l'amistat? «Entre totes aquestes coneixences és possible que alguna ho acabi sent, però l'amistat no sorgeix de sobte com pot passar en l'amor», apunta l'expert.Per a Núñez «l'amistat no és un sentiment, és una virtut, és el resultat de l'esforç per a construir aquest tipus de relació amb una persona, per travar dues vides que estaven separades». Aquest exercici vital s'ha de cultivar i nodrir, sempre tractant de no enterbolir la relació. Bàsicament, explica, ha de reunir dos aspectes fonamentals: «en primer lloc, una forta consonància en els judicis respecte al món (el que es pensa, el comportament moral, les simpaties i antipaties, etc.) i, en segon lloc, una benvolença i un afecte-amor recíprocs (voler el millor per a l'altre sense buscar el benefici propi)».
Una llei fonamental, remarca el sociòleg, és que els amics han de ser iguals: «Han d'estar a la teva alçada en tots els sentits. Difícilment pots ser amic d'algú que consideres pitjor que tu (més mesquí, més miserable, més interessat, menys intel·ligent, menys capaç, etc.) o ser amic o bon amic d'algú que creguis que està molt per sobre de tu (en valor, en intel·ligència, en capacitats, etc.)». Com a conseqüència d'aquesta llei, «només les bones persones (de bons sentiments, moralment bones, no extremadament interessades o incapaces de qualsevol tipus de generositat o empatia) poden tenir amics». Entre la gent mancada de noblesa o bondat no hi ha amistat, afegeix, «s'acaben traint».
Tipus de «falses amistats» d'estiu
L'exaltació de les hormones, les necessitats sorgides en viatges, les coneixences en festes, i altres qüestions, fan pensar en diferents tipus d'amistats a l'estiu. Tanmateix, com apunta Núñez, no es pot parlar d'amistats sinó de relacions d'estiu, les quals poden desembocar en el temps en «amistats de veritat». L’expert classifica algunes d’aquestes relacions o «falses amistats» d'estiu en:
-
Amics forçosos o de conveniència. En els viatges es poden compartir converses en un mateix trajecte de bus o de tren per avorriment o per proximitat física. D'altra banda, per exemple, als càmpings o als hotels es poden viure relacions molt cordials i agradables amb gent per resoldre situacions pràctiques com la cura dels fills o altres necessitats quotidianes.
-
Amics de festa. A les nits d'estiu les festes augmenten i per tant hi ha més possibilitats de connectar amb gent. Possiblement algunes persones ens les retrobarem de nou en altres sortides estiuenques.
-
Els coneguts reincidents o «amics d’altres anys». Persones que retrobem d'altres estius i per les quals sentim algun tipus d’atracció o simpatia.
-
«Follamics» d'estiu. Són persones que coneixem i amb les quals podem intimar i intimar molt, però que bàsicament el nostre interès resideix a mantenir-hi relacions eroticosexuals amb elles.
- Els amics dels amics. Per mitjà dels nostres amics tenim l'oportunitat de descobrir altres persones. Pel fet de ser amics dels nostres amics tenen més números de convertir-se en «amics de debò» perquè es compleixen les condicions per poder ser amics.
Consells per a mantenir una bona amistat
Totes aquestes relacions estiuenques si es cultiven de mica de mica poden convertir-se en «amistats de veritat». Ara bé, després d'aconseguir aquest estatus, és important mantenir-lo. El sociòleg dóna cinc claus per a aconseguir-ho:
-
No trair l'amistat, és a dir, no demanar a l'amic que faci res deshonest per tu.
-
Controlar les sotragades emocionals. L'amistat va més enllà de les emocions i els sentiments, és una virtut.
-
Donar més importància als aspectes en què som iguals i als acords aconseguits que no a allò en què som diferents o no hi ha acord.
-
Fer coses junts. Conversar, per exemple. Trobar-se. No importa el temps que passi entretant perquè a l'amistat no li importa gaire el temps.
- Preocupar-te per ell sense pensar en un interès o profit propi. Tractar-se obertament i directa. A l'amistat no li agraden els «subterfugis», les «segones intencions», el «pensava que tu pensaves que jo pensava».
Experts UOC
Contacte de premsa
-
Redacció