25/7/16 · Estudis d'Economia i Empresa

Com ensenyar economia avui?

La crisi econòmica desencadenada el 2008 va posar en circulació molts conceptes que la majoria de la població desconeixia fins al moment: prima de risc, préstec tòxic, subprime, depreciació. Són exemples d’alguns termes que van passar a formar part del nostre glossari gràcies als mitjans de comunicació i als economistes, molts dels quals van rebre una atenció mediàtica que mai no haurien sospitat.
Foto: Flickr / bourgeoisbee (CC)

Foto: Flickr / bourgeoisbee (CC)

Però la crisi també va servir per a reflexionar sobre l’ensenyament de l’economia. Com era possible que els economistes i els grans organismes financers fossin incapaços de preveure el terratrèmol que s’aproximava? És una de les reflexions que ens ha deixat la crisi. Molts experts han posat el focus en les escoles d’economia i molts reivindiquen més pluralitat en l’ensenyament de l’economia. Com s’ensenya avui dia economia en les principals facultats occidentals? Quin model i quina metodologia s’empren? L’economia que s’imparteix és prou ètica i té en compte els grans canvis sociopolítics globals?


Els models econòmics no són capaços d’explicar la realitat econòmica?

El darrer número de la revista Oikonomics dedica un monogràfic a reflexionar sobre el debat de l’ensenyament de l’economia en què dóna veu a diferents experts en la matèria. La majoria coincideix en el diagnòstic: l’escola neoclàssica, línia de pensament predominant en els plans d’estudi d’economia, no mostra una visió prou completa per a explicar la complexa realitat econòmica. Elisenda Paluzie, degana dels Estudis d’Economia i Empresa de la UB, sosté que «els manuals d’economia continuen plantejant qüestions com si els últims 20 anys no haguessin existit».

«Qüestions com la globalització, les desigualtats creixents, la concentració de la riquesa i del poder econòmic, l’existència de la pobresa i de la fam, l’ascens dels països emergents, els cicles i les crisis econòmiques han desaparegut de l’objecte d’estudi de l’economia», assenyala Carlos Berzosa, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid.

«L’escola neoclàssica basada en l’anàlisi marginalista percep l’individu com a homo œconomicus» explica Carolina Hintzmann, directora del programa del grau d’Economia de la UOC. «El considera un subjecte racional que pren decisions amb informació perfecta amb l’objectiu de maximitzar la satisfacció de les seves preferències». Aquest és un model que ha imperat des del segle xix i que ara «es qüestiona per la seva manca d’interacció amb altres disciplines i amb el context social, i per la seva rigidesa metodològica» adverteix l’experta.


Moviment estudiantil per a canviar la manera d’ensenyar economia

«Com a resposta va néixer el col·lectiu Post-Crash Economics Society, originat a Manchester l’any 2012 i que posa en qüestió els ensenyaments anteriors», explica Ramón Ribera, economista de la UOC. Aquest moviment denunciava la manca d’eines per a entendre la crisi econòmica i el món econòmic en general. Es van posar en marxa campanyes i projectes de formació al marge dels cursos de la universitat. L’abril del 2014 es va presentar al món el manifest fundacional de l’ISIPE. Sota aquestes sigles, 42 associacions d'estudiants d’economia de més de 19 països posaven sobre la taula la necessitat d’entendre que no solament l’economia estava en crisi, sinó també la manera d’ensenyar-la.


The CORE Project: una nova proposta per a ensenyar economia

Una de les principals iniciatives contestatàries ha arribat amb The CORE Project, projecte que se centra en l'evolució de l’economia i que vol incorporar nous punts de vista multidisciplinaris en el seu ensenyament, com l’economia del comportament, incloure en l’anàlisi l’ètica i facilitar la col·laboració entre psicòlegs i economistes. «Aquest plantejament incorpora elements nous, com les interaccions socials, el medi ambient, la desigualtat, la propietat i el poder, o l’anàlisi de la crisi actual. També incideix en l’anàlisi de les institucions, ja que identifica el context institucional d’un país com un factor determinant per a l’activitat econòmica», explica Paluzie.


Aprendre economia avui

«Tot i que no són poques les veus prominents i les institucions que denuncien la falta d’adequació pel que fa les aptituds dels nous professionals, a Catalunya no ha tingut tot el ressò que es voldria; de moment hi ha hagut pocs canvis» afirma Hintzmann. Tanmateix, el fet d’intentar adequar aquesta disciplina a les múltiples visions de la realitat «comporta que les universitats es comencin a plantejar una revisió dels seus plans docents amb l’objectiu d’introduir un major pluralisme i interdisciplinarietat».

«Cal posar l’accent en l’anomenada economia digital i del coneixement», afirma Hintzmann, i també «atendre i orientar pedagògicament cap a la capacitació per a abordar els problemes del coneixement i l’ocupabilitat de les persones, el creixement econòmic, la competitivitat de les empreses i els territoris, la desigualtat, la sostenibilitat i el benestar de la societat». Estudis com el grau d’Economia o el màster universitari d’Anàlisi de l’entorn econòmic de la UOC preveuen molts dels aspectes del nou paradigma econòmic i de la seva complexitat.

Des de diferents branques de les Ciències Socials que fan frontera amb l’economia (la sociologia, la politologia, les relacions internacionals, la geografia, el periodisme...), el màster d’Anàlisi de l’entorn econòmic vol brindar la capacitat d’analitzar els diferents actors (empreses, institucions, consumidors, ciutadans...) per a ser capaç d’avaluar la dinàmica d’una realitat socioeconòmica altament complexa i canviant.

«L’economia és una disciplina viva i és per això que ha d’evolucionar juntament amb la realitat», afirma Hintzmann, directora del nou grau d’Economia de la UOC. I més quan té un paper fonamental en les nostres vides i el nostre dia a dia i continua sent la novena titulació amb més estabilitat.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits