28/7/16 · Recerca

Carril smartphone per a vianants amb mòbil?

Pokémon Go ha inundat els carrers els darrers dies, i també les portades informatives. El fenomen provocat pel videojoc, disponible en 35 països i amb més de 35 milions de baixades, s’ha abordat des de múltiples angles: la cotització de Nintendo en borsa; l’addicció que genera; la bretxa generacional en l’ús del videojoc; escenaris de joc; pokeparades i pokedades, entre altres. Sens dubte, però, els accidents i incidents registrats en l’espai públic han centrat l’atenció d’autoritats i mitjans, i posen sobre la taula el debat sobre la seguretat o els perills (segons com s’enfoqui) de caminar mirant el mòbil.
Experts de la UOC aposten per no segregar l'espai públic segons usos i apunten les tecnologies portables (<i>wearables</i>) com a solució per a alleugerir riscos i incidents arran del fenomen Pokémon Go.<br />Foto: Flickr / Theodore Lee (CC)

Experts de la UOC aposten per no segregar l'espai públic segons usos i apunten les tecnologies portables (wearables) com a solució per a alleugerir riscos i incidents arran del fenomen Pokémon Go.
Foto: Flickr / Theodore Lee (CC)

Les autoritats promouen campanyes de seguretat viària per a conscienciar dels riscos d’accident per l’ús del mòbil mentre es condueix. Des de fa uns dies, i arran de l’aparició de Pokémon Go, el focus s’ha ampliat i abraça també els vianants, els quals s’adverteix de la necessitat de respectar les normes de seguretat viària i parar atenció al seu voltant mentre caminen. Fins i tot el Col·legi Professional de Fisioterapeutes de la Comunitat de Madrid ha posat en relleu que estar concentrat mirant el mòbil pot incrementar en un 40% el risc de patir un accident.

I és que milers i milions de persones arreu del món caminen per les ciutats amb la mirada posada en el mòbil. És l’anomenat distracted walking, dumbwalking, zombiewalking o caminant zombi o vianant amb mòbil. Segons un estudi del Pew Research, el 53% dels usuaris de mòbil xoquen o ensopeguen mentre miren el seu dispositiu. I, cada cop més, estampes com aquesta formen part del paisatge urbà.


Nou paisatge urbà

Els vianants amb mòbil o zombiewalkers transformen les imatges de la ciutat. Segons Francesc Núñez, sociòleg de la UOC, «ja fa temps que la virtualitat genera noves dinàmiques socials en la mesura que genera noves formes de relació i interacció i amplifica i potencia les ja existents». En el cas de l’aplicació que fa furor, «som davant d’un joc que combina (no és el primer ni l’últim) l’esfera del món virtual amb l’esfera del món físic, dues esferes on generalment els individus transiten o habiten per separat, però que en aquest cas es combinen».

Núñez afegeix que «segons la seva incidència social caldrà, com sempre passa, generar noves pautes d’ús i de relació amb aquesta nova tecnologia i amb els altres jugadors i amb la resta de persones que s’hi vegin implicades. Noves maneres d’interacció social requereixen noves regles i pautes de comportament i de bona conducta». 


Reptes per a la gestió de la ciutat

Quins reptes comporta en la gestió de la ciutat i la planificació urbanística? Per a Jordi Borja, urbanista i professor de la UOC, a les ciutats «hi ha reptes molt més importants que pensar en jocs de gent ociosa que pertorben la vida quotidiana de la majoria dels ciutadans que van per feina o volen gaudir de les ofertes de la ciutat. És una mena de joc que transmet valors d’individualisme negatiu i de competència gratuïta».

Per a l’expert, opcions com el carril smartphone, que ja és una realitat en alguna ciutat de la Xina, no són la solució. De fet, Borja assegura que «no es poden segregar espais per cada funció o activitat. És més, es tendeix a integrar la mobilitat en els espais públics polivalents, com el tramvia». Davant la nova realitat, «simplement cal sancionar comportaments que comportin risc o molèsties per als altres».


L’impacte dels dispositius portables, clau

Un altre dels interrogants oberts és si la indústria dels dispositius portables podria ser clau per a combatre fenòmens com aquest. En opinió de Xavi Vilajosana, professor dels Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC i investigador de l’IN3, «els dispositius portables poden com a mínim alleugerir els riscos, per exemple, activant vibracions a polseres davant la proximitat d’algun obstacle a la via».

Vilajosana sosté que «el mateix mòbil pot ser l’element central, ja que està dotat de diversos sensors i una càmera frontal i posterior que es poden utilitzar com a sistema de guiatge o assistència en el moviment quan l’usuari mira el mòbil». No obstant això, «aquesta no és l’alternativa més segura» des del punt de vista de la seguretat vial.

Alguns cotxes ja van equipats amb sistemes que deshabiliten les notificacions al mòbil mentre es condueix. «Aquests sistemes es podrien estendre al moviment dels usuaris i per mitjà dels sistemes de mesura inercial dels mòbils es deshabilitarien certes funcions. De la mateixa manera, es podria combinar aquesta informació amb dades de GPS, balises (beacons), etc. que limitarien l’accés o l’execució de certes funcionalitats o aplicacions en situacions de risc», afegeix. 

L’expert subratlla que en el cas específic de la realitat augmentada, «topa en certa manera amb la mobilitat; per tant, tota aplicació que estengui la nostra percepció de la realitat constitueix un risc, com a distracció».

I enginys com les ulleres de Google (Google glasses), «amb les quals podíem explorar l’espai visual proper i el llunyà sense canviar la posició del cap», topen amb l’hàbit, l’ergonomia i la usabilitat de la tecnologia. Encara queda, doncs, un llarg camí per a trobar alternatives segures al zombiewalking.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca