1/8/16 · Estudis d'Economia i Empresa

Els hipsters trien zones perifèriques de les ciutats com a destinació turística

Fugen de les zones turístiques per excel·lència, eviten el turisme de masses, els agraden els barris sense atractius turístics i les zones urbanes menys conegudes, busquen experiències culturals, gastronòmiques, artístiques i socials... Són els joves urbanites de classe mitjana, els anomenats hipsters, que trien barris alternatius de les grans ciutats com a destinació per a les seves vacances i escapades. És el cas de Gràcia i el Raval, a Barcelona; Malasaña i Lavapiés, a Madrid; Kreuzberg, a Berlín, i Pijp, a Amsterdam. Professors de Turisme de la UOC analitzen aquest fenomen.
Foto: Flickr/micadew (CC)

Foto: Flickr/micadew (CC)

«No es tracta d'una tendència nova, sinó que ha existit sempre sota altres formats», posa de relleu Francesc González. I afegeix: «Sempre hi ha hagut turistes a qui agrada més visitar allò que els és més familiar i proper, i d'altres que busquen llocs inèdits i poc visitats». Per tant, els hipsters no són els únics a qui agrada viatjar a llocs i barris poc coneguts de les ciutats, «però resulten un reclam important per a posicionar les ciutats que fomenten aquest tipus de turisme», reconeix el professor de la UOC.


Avantatges de tenir destinacions hipster

Per a l'expert, les ciutats aprofiten aquest fenomen turístic de dues maneres:

  1. «Es diferencien dels competidors aprofitant la imatge d'un grup urbà molt cridaner i que desperta simpaties. Si ens visita la gent cool és que som una ciutat cool». Però alerta que si atenem al nombre de ciutats que s'estan incorporant a aquesta tendència, «potser en un futur proper ja no hi haurà massa lloc per a aquesta diferenciació».

  2. «Descongestionen els centres històrics». Però aquesta mesura per si mateixa «no sembla suficient», alerta González, perquè la gent que va per primer cop a una ciutat «voldrà veure els mateixos atractius. A algú se li acut no visitar la torre Eiffel si visita París per primera vegada?».


Convivència amb els ciutadans

«La convivència entre turistes hipster o els que vagin a barris perifèrics i els residents no s'ha de veure alterada», diu González. En primer lloc, perquè «es tracta de fluxos relativament menors (encara no hi ha una oferta d'allotjament potent en aquests barris), però sobretot perquè la població resident de les ciutats suporta bé les altes densitats demogràfiques i la barreja social».

El professor David Rodríguez alerta que l'arribada de turistes a un barri pot comportar «canvis en l'oferta comercial, més soroll i molèsties i, sobretot, un fort encariment de l'habitatge que posa en risc d'expulsió els veïns amb rendes baixes que viuen de lloguer». I posa Poblenou com a exemple.

«Aquest turisme, però, no acabarà substituint a mitjà termini, ni que sigui parcialment, el perfil de turisme existent», diu Rodríguez. «El que sí seria desitjable és que els esforços per captar nous turistes se centressin sobretot en aquests nous segments de mercat, en detriment de la captació de més turisme "tradicional", que ha estat sovint la tònica dominant durant les darreres dècades», conclou el professor de Turisme de la UOC.


Perfil del turista hipster

«Gent jove, d'origen urbà, de classes mitjanes, amb pautes de consum i gustos vinculats a la creativitat, la cultura i la gastronomia, i que busquen experiències i emocions diferents i adequades al seu estil de vida», explica González. Els agrada la música independent, la moda no convencional (barbes llargues, tatuatges, roba d'època i de segona mà), aliments orgànics i artesanals i porten, en general, estils de vida alternatius.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits