Com serà la cobertura informativa dels Jocs de Rio 2016?

L'esport és per si mateix impactant i fa que l'espectador s'impliqui d'una manera molt intensa i emocionant. Si a això afegim les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, es pot aconseguir que l'experiència de l'espectador sigui gairebé com si estigués al lloc on passen els esdeveniments. Aquesta és una de les claus del periodisme immersiu.

Viure-ho en primera persona

Els Jocs de Rio 2016 són «l'escenari perfecte per a submergir l'espectador en una experiència envolupant que el transporti a un entorn recreat bé amb realitat virtual o bé amb vídeos 360º. En aquest context, cal destacar l'aposta d'NBC, que oferirà, gràcies a l'associació amb Samsung i l'Olympic Broadcasting Services (OBS), transmissions de les cerimònies d'inauguració i cloenda, com també algunes de les competicions, per mitjà de realitat virtual», explica Silvia Martínez-Martínez, directora del màster de Social Media Management i professora del postgrau de Periodisme multimèdia avançat de la UOC.

És una bona manera de valorar els pros i els contres d'aquesta nova via de comunicació, que està condicionada a l'accés a la tecnologia que ens permet gaudir-ne (en aquest cas, el sistema Samsung Gear VR). A més, «posiciona la cadena com a pionera en l'aplicació d'aquest recurs per a informar», diu Martínez-Martínez.

Ampliant el ventall de possibilitats

RTVE no es vol quedar enrere i des del Lab de RTVE.es, en col·laboració amb inMediaStudio, experimentaran amb el periodisme immersiu i l'obriran a una varietat més gran de dispositius. Per exemple, amb una aplicació mòbil que oferirà una sèrie de reportatges amb el títol Vive Río: Heroínas. La idea és «submergir l'espectador en la història i involucrar-lo en una vivència marcada per l'emoció, el sacrifici i l'esforç», descriu Martínez-Martínez. L'estrella d'aquesta app seran els vídeos 360º, que fan possible la visualització de l'escena des de diferents enfocaments i perspectives i aconsegueixen així una sensació més envolupant.

Les xarxes socials i els drets de retransmissió

El social media és un fenomen que ocupa cada vegada un paper més central en les nostres vides i en la manera de comunicar-nos i veure el món, també informativament. El live streaming, per exemple, és cada vegada més popular, amb aplicacions com Periscope o Meerkat.

Però els negocis són els negocis i això implica que a la cobertura informativa per les xarxes socials s'imposin una sèrie de normatives que, en aquest cas, publica el Comitè Olímpic Internacional. «En les Normes d'accés a la informació es detalla exhaustivament, per exemple, l'ús que es pot fer de les imatges en la redacció de les notícies en què s'informi sobre l'esdeveniment. Amb això es protegeix els titulars dels drets de retransmissió dels Jocs, que fan grans desemborsaments per poder oferir aquests continguts», explica Martínez-Martínez.

A Espanya

Aquí, el titular d'aquests drets és RTVE. Adquirir-los ha significat un important impacte en els seus pressupostos; a això cal sumar el que representa econòmicament tenir periodistes acreditats en els Jocs i disposar d'experts que expliquin al detall el que ocorre en les competicions.

Les normes

Per això, les normes delimiten de diferents maneres què pot fer qui no sigui titular dels drets de retransmissió. Per exemple, en les Normes d'accés a la informació es prohibeix fer ús del material i editar-lo de manera que es pugui reproduir en forma de GIF animats o Vines, entre altres.

En les Directrius del COI sobre mitjans socials i digitals, com explica Martínez-Martínez, «es prohibeix expressament que el personal acreditat pugui compartir vídeo o àudio registrat a les instal·lacions olímpiques», i tampoc no es podran utilitzar allí dins aplicacions com Periscope o Meerkat.

No obstant això, en la fotografia no hi ha tantes restriccions d'ús. «Es podran publicar en aquests entorns per a ús personal, quedant expressament exclòs l'ús comercial d'aquestes imatges fixes», explica Martínez-Martínez.

Antecedents en els Jocs de Londres 2012

Però això no és completament nou, en els Jocs de Londres del 2012 ja es van imposar certes restriccions, sobretot en allò que tenia a veure amb les xarxes socials. «Els diferents comitès olímpics nacionals van anar publicant o marcant algunes limitacions per a l'ús d'aquestes fotos per part, per exemple, d'atletes i esportistes desplaçats», explica Martínez-Martínez.

Controvèrsies

En l'era de les noves tecnologies, en què els dispositius mòbils i la connexió a internet ens obren moltíssimes portes, sembla contradictori que el Comitè dels Jocs Olímpics s'obstini a imposar tantes restriccions sobre aquest tema. Segons afirma Martínez-Martínez, «posa en relleu la voluntat de preservar un model de negoci que reporta importants ingressos i que cada vegada es concentra en menys mans». Un exemple clar d'això és l'acord aconseguit entre el COI i Discovery Communications (Eurosport), pel qual s'estableix que fins al 2024 aquest mitjà anirà adquirint els drets en exclusiva, tant de televisió com de retransmissió multiplataforma per a tot Europa. La conseqüència serà que, a poc a poc, s'aniran concentrant en Discovery Communications totes les possibilitats de cobertura en directe a Europa, limitant molt –només mitjançant subllicències– que altres mitjans puguin compartir privilegis.