La ment en forma: clau per a l'or olímpic

«Els esportistes d'elit ho són pel seu alt rendiment esportiu, que es produeix quan s'executa un alt rendiment físic, el que es coneix com el jo exterior. Ara bé, en aquest vessant físic té un paper clau l'alt rendiment psicològic, el jo interior», explica Cabero. «Per a aconseguir-lo –afegeix–, cal aplicar totes les eines de la psicologia i, tal com es fa amb el cos, també s'ha entrenar la ment.

Segons la professora de la UOC, els esportistes d'elit tenen trets psicològics similars, però per a treballar-los cadascun d'ells utilitza les seves pròpies fórmules. A tall d'exemple, hi ha estudis que demostren que els més optimistes tenen més possibilitats de millorar les seves marques personals que els que no ho són. «Hi ha moltes tècniques que permeten a l'esportista, per una banda, prendre consciència del que li està passant interiorment i dels efectes que això té en el seu rendiment i, per l'altra, regular-se per dins de manera positiva», explica Cabero. Entre aquestes tècniques hi ha l'autoobservació interior, la gestió ràpida d'allò que no funciona o el control del pensament.

Adversitat i capacitat de resiliència
Durant els Jocs s'ha vist com esportistes que han tingut una infància complicada han sabut gestionar a la perfecció la pressió psicològica. És el cas de la judoka Rafaela Silva –la primera brasilera que ha aconseguit una medalla d'or– o la gimnasta nord-americana Simone Biles. La primera es va criar en una favela i la segona va patir l'abandonament de la seva mare, que era drogoaddicta.

El fet d'haver tingut una infantesa dura, però, fa que suportin millor aquesta pressió? «Una infantesa difícil no fa que els trets psicològics d'aquestes esportistes permetin l'èxit. En aquests casos la seva capacitat de resiliència quan eren petites (la capacitat de resistir a les adversitats traumàtiques sortint-ne reforçades interiorment i amb més fortalesa emocional) els ha ajudat a tenir trets de personalitat resilient», concreta. És a dir, a tenir capacitat d'afrontament, gestió emocional positiva del dolor, actitud assertiva, optimisme, esperança, confiança en un mateix i en la vida, tolerància a la frustració o una bona gestió del dol.

Altres esportistes, però, no tenen tan interioritzats aquests trets de personalitat i davant les dificultats per a suportar la pressió psicològica poden, en els casos més extrems, acabar caient en el dopatge, tal com ha passat amb part de la delegació russa. «Quan un no respecta el codi ètic de l'esport és perquè no pot aconseguir rebaixar les marques o puntuacions», diu l'experta en psicologia emocional.

L'assignatura pendent a l'escola
La psicologia de l'alt rendiment no només s'ha d'entrenar en l'àmbit esportiu. També és clau per a assolir reptes en altres àmbits, com l'acadèmic o l'econòmic. És per això que l'experta fa una crida perquè el sistema educatiu i les administracions impulsin l'aprenentatge d'aquest tipus de psicologia, que té com a objectiu final l'autorealització. «Un país amb gent autorealitzada seria un país amb més riquesa econòmica, més emprenedoria, més creativitat, talent visible i útil, més atreviment i, en definitiva, més feliç», conclou.