Una recerca de la UOC identifica quinze propostes per a millorar la formació dels docents

Edul@b és un grup d'investigació sobre educació i tecnologia -reconegut i consolidat- coordinat per la professora Montse Guitert, que aquest setembre ha rebut la distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat pel lideratge exercit en la formació en línia sobre competències digitals en l'entorn universitari i el seu impacte en la ciutadania.

Segons aquests dos investigadors cada vegada hi ha més docents que utilitzen el potencial que ofereix internet i les xarxes socials per a formar-se i trobar eines per a aplicar després a classe. «Aprenem a partir del conjunt de contextos d'activitats, recursos i relacions que tenim a disposició i podem activar. És el que es coneix com a ecologia de l'aprenentatge», expliquen Sangrà i Guitert. El projecte identifica, en quinze aspectes, quines són les millors pràctiques per a optimar aquestes ecologies d'aprenentatges, que inclouen tant entorns presencials, mixtes i virtuals i que consideren totes les opcions de l’educació formal i no formal.

Tot i que les 15 recomanacions es dirigeixen a tots els actors del procés educatiu, es distribueixen en tres blocs: per a docents, per als centres i per a l’administració.

Per a docents:

1. Conscienciar-se del potencial de la formació no formal i informal per al desenvolupament professional

Als congressos i projectes d'innovació i recerca docent s'aprèn molt, però també s'aprèn mitjançant les oportunitats que es creen en els entorns mediats per la tecnologia de caràcter no formal o, fins i tot, informal. Les interaccions personals entre professors dins o fora del seu propi centre i a la xarxa afavoreixen processos de desenvolupament professional docent. Es demostra que gràcies a les tecnologies es poden mantenir aquestes interaccions professionals més enllà de les mateixes escoles.

2. Ser digitalment competent

A mesura que el coneixement sobre l'ús i l'aplicació de les eines tecnològiques augmenta en cada docent, les oportunitats d'aprenentatge es multipliquen. Encara que l'actualització professional es dugui a terme presencialment i formalment, disposar de més competència digital permet aprofitar més i millor l'ampli ventall de possibilitats que la mediació de la tecnologia ens ofereix.

3. Augmentar la participació en xarxes socials professionals: ser-hi i ser actiu

Hi ha un percentatge de docents que ja es mou a les xarxes socials professionals, però el marge d'augment encara és molt ampli. D'altra banda, els qui desenvolupen a ple rendiment estratègies d'aprofitament de les seves ecologies d'aprenentatge destaquen la importància de ser a les xarxes socials professionals i ser-hi actiu. Sovint es compleix la primera cosa i no tant la segona. Si la veritat és que cada professional té un perfil propi diferent i que en cap cas no s'ha de pretendre l'homogeneïtzació, sí que és cert que més activitat generarà més interacció i, per extensió, més oportunitats d'intercanvi i de generació d'aprenentatges.

4. Fer servir dispositius mòbils per a accedir a la informació i intercanviar-ne

Encara que sembli que és una tendència generalitzada, la veritat és que l'ús que es fa dels dispositius mòbils per a l'actualització professional docent encara és lluny del seu potencial. La possibilitat de superar barreres temporals, que permeti interactuar amb iguals des de qualsevol lloc i difondre i ampliar l'intercanvi d'informació i experiències a qualsevol moment, és un aspecte no gens menyspreable.

5. Conciliar la vida personal actualitzant-se amb l'ús de les TIC

Qualsevol excés corre el risc de convertir-se en una cosa negativa. Tanmateix, val la pena sospesar quan és que l'estalvi de temps per a la comunicació i l'intercanvi professional ens pot permetre conciliar més bé la vida personal. El fet que les ecologies d'aprenentatge, i especialment les que són mediades per la tecnologia, permetin planificar millores d'actualització ens ofereix la possibilitat de disposar de més espai i temps lliure per a la vida privada.

6. Organitzar l'excés d'informació

L'excés d'informació que hi ha és una amenaça per a la selecció adequada dels elements (activitats, recursos i relacions) que formin l'ecologia d'aprenentatge de cadascun. En aquest sentit, has de conèixer bé la teva pròpia ecologia d'aprenentatge: quins són els recursos que valores més, quines són les relacions en què confies més professionalment i quines són les activitats més profitoses per al teu desenvolupament professional docent; en definitiva organitzar bé la nostra pròpia ecologia per a ser més efectius.

7. Gestionar bé el que aprenem informalment

Per la seva pròpia definició, el que fem informalment no és el resultat d'un objectiu conscient: s'esdevé mentre fem altres coses. No podem formalitzar el que és informal perquè perdria tot el sentit, però sí que podem fer-nos una mica més conscients del que ens passa, encara que sigui més tard d'haver-ho fet. La naturalesa mateixa de l'aprenentatge informal imposa als docents trobar una manera per a estructurar la informació i els recursos útils per a desenvolupar-se professionalment. La utilització de marcadors socials o els blogs ens poden ajudar en aquest objectiu.

8. Treure partit de les eines de plataformes de microblogs (microblogging)

L'ús d'eines de generació o difusió de continguts i experiències entre la majoria dels docents de primària és molt limitat. Això provoca que se sàpiga poc del que fan, de les iniciatives que duen a terme i de les reflexions que els susciten les seves pròpies experiències. La promoció i l'augment d'eines de plataformes de microblogs (com Twitter, Pownce, Tumblr o altres) podrien ajudar el professorat a intercanviar experiències i percepcions més fàcilment i disposar d'un ventall més ampli d'opcions per a accedir a recursos que generen oportunitats d'actualització i nou aprenentatge.

Per a centres:

9. Generar comptes de centre

Els centres podrien obrir els seus propis comptes a les seves eines de plataformes de microblogs, de manera que això actuaria de desencadenant perquè els seus propis mestres fessin el que cal per a seguir-se mútuament i projectar enfora les seves activitats i innovacions. Els docents més actius en aquests contextos han posat de manifest que ho consideren una eina que els permet estar al dia i actualitzar la seva formació permanentment.

10. Promoure la cultura de la generació de contingut digital entre els docents

La major part dels docents accepten que fan servir continguts digitals per a actualitzar-se. Això significa que el seu ús és bàsicament passiu. L'alimentació i manteniment d'ecologies d'aprenentatge necessitarà una actualització constant de continguts. Per tant, caldria esperar que, entre la multitud d'experiències que molts docents innovadors —amb tecnologia o sense— duen a terme, aquestes poguessin estar a l'abast d'altres amb més facilitat per a augmentar, mitjançant aquesta difusió, la quantitat i qualitat d'oportunitats d'aprenentatge del col·lectiu.

11. Compartir la reflexió i generar opinió a la xarxa

Atès que a vegades és possible que els mateixos docents no se sentin capaços de començar i mantenir el seu propi blog, on vagin incorporant reflexions educatives i valoracions de les seves experiències, cal pensar en la creació de blogs del centre, on cada docent pugui contribuir amb aportacions o des d'on es puguin indicar els blogs ja existents d'altres mestres o fins i tot d'altres centres. La figura del coach, company que ja té un blog, pot donar suport als primers passos d'un altre col·lega en aquesta iniciativa.

12. Ampliar el ventall dels formadors fora del centre

La majoria dels docents duen a terme la seva actualització presencialment als mateixos centres on exerceixen. Això és positiu, sens dubte, ja que poden disposar d'una formació molt més contextualitzada, que probablement dóna resposta a les necessitats que hi ha en aquests centres. Tanmateix, seria recomanable que el mateix centre oferís als seus docents oportunitats de formació que vagin més enllà del que s'hi esdevé. I no ens referim a l'oferta formativa que hi hagi proporcionada per l'Administració competent, sinó a augmentar el coneixement i valoració d'opcions formatives i actualitzadores generades per altres docents, per altres col·lectius, i valorar les propostes de caràcter no presencial des de la perspectiva de valor per al mateix centre.

Per a l’administració:

13. Animar la creació de continguts digitals oberts i donar-hi suport

En general, els docents són passius davant l'ús dels continguts digitals. Molts adverteixen que fan servir continguts elaborats per l'Administració, per editorials, per experts o, en grau menor, per altres col·legues. No obstant això, admeten que els que han estat elaborats per companys de professió gaudeixen de més credibilitat, atès que solen ser més ben contextualitzats. Un pas més seria promoure l'elaboració de continguts digitals oberts per part dels docents, de manera que alimentessin les ecologies d'aprenentatge de tots els membres del col·lectiu.

14. Establir garanties de qualitat dels recursos i activitats d'aprenentatge

L'augment de recursos disponibles, siguin presencials o digitals, formals o informals, genera habitualment el dubte sobre la qualitat dels continguts o de les oportunitats d'aprenentatge que tenim a l'abast. Els centres, les universitats i les administracions s'han de convertir en nodes de qualitat que proveeixin garanties a tothom qui vol activar qualsevol d'aquestes oportunitats. Seria recomanable començar a establir procediments de reconeixement, validació o auspici que permetessin a qualsevol usuari poder disposar d'una garantia de referència quan facin servir un recurs, participin en una xarxa o duguin a terme una activitat.

15. Avançar en les mesures de reconeixement dels aprenentatges no formals

El que ja acostuma a ser habitual en els processos d'aprenentatge formal també s'hauria de traslladar als aprenentatges adquirits per mitjans no formals o informals. Cal desenvolupar tan aviat com sigui possible mecanismes de reconeixement vàlids perquè aquests aprenentatges puguin formar part del dossier d'aprenentatge personal de cada individu. Encara que la dificultat és evident, és una necessitat que tard o d'hora es convertirà en una obligació.