4 de cada 10 espanyols juga a videojocs

Avui, gairebé el 40% dels espanyols són gamers. «Els videojocs han impactat en un públic més gran; el seu consum és més casual, afavorit pels mòbils», afirma Jordi Sánchez-Navarro, investigador del grup GAME de la UOC.

El perfil del jugador s'ha ampliat gràcies al gran ventall de plataformes i tipus de jocs nous, explica Daniel Aranda, investigador del grup i professor de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC. Precisament, tal com mostra l'estudi d'AEVI 2015, els últims anys les dones s'han aficionat a aquesta mena de lleure, i s'han convertit en el 45% dels jugadors. Igualment, s'han ampliat les franges d'edat: avui hi ha més adults i de més edat que juguen. Així, a Espanya, el 37% dels adults de 35 a 44 anys i el 16% de la població de 45 a 64 anys són videojugadors, molt per sobre de les xifres d'anys anteriors.

Si no hi aprens, no jugues

«Jugar és una activitat que reforça els vincles socials i la pròpia autoestima», afirmen els investigadors de GAME, en l’últim informe del grup de recerca. En aquesta línia, Aranda considera que aprendre és un requisit bàsic per al jugador per a jugar. «Els videojocs ens proposen reptes, tenen la capacitat de fomentar la concentració, l'interès pel descobriment i l'afany per millorar les nostres competències», explica.

«L'augment de les capacitats i competències analítiques, reflexives i creatives dels jugadors» és una d'aquestes competències. De fet, el 50% dels pares considerava que els videojocs fomentaven la creativitat dels infants. Els investigadors de la UOC exemplifiquen algunes de les habilitats i capacitats que aporten:

• Impulsen el pensament estratègic dels jugadors: saber triar entre les diverses alternatives.
• Milloren la resolució de problemes mitjançant la reflexió i la negociació.
• Augmenten la capacitat de concentració.
• Promouen la memòria en la recopilació d'informació del joc, els personatges i els objectius.
• Perfeccionen la planificació i la capacitat de gestionar els recursos propis.
• Desenvolupen l'adaptació dels jugadors a contextos canviants.
• Treballen la flexibilitat en la presa de decisions: saber prioritzar les millores i objectius futurs.
• Incrementen la implicació en els reptes i objectius i l'esforç i l'afany per complir-los.

No obstant això, «es continua reduint el món del videojoc a perfils de jugadors estereotipats quan ja no hi ha un perfil estàndard. Hi ha un gran desconeixement dels videojocs», diu Sánchez-Navarro. Considera que socialment i mediàticament «es tendeix a destacar dos tipus de relats amb els videojocs: o bé que els jocs tenen tota mena de bondats o bé que són plens de riscos i perills per als joves».

Per a Aranda, «el primordial no és atacar o defensar els videojocs sinó entendre el que jugar a videojocs significa fora d'estereotips positius o negatius».

Les comunitats de videojugadors: jugadors que no estan sols

«Jugar ens permet millorar les habilitats i competències digitals amb les comunitats de jugadors i fans», afirma Aranda. Per a aquest expert, s'afavoreix la participació col·laborativa mitjançant aquestes comunitats on un se socialitza i al mateix temps es generen xarxes d'intercanvi d'informació o espais de discussió, espais en els quals s'intercanvien material, pistes, trucs o contrasenyes, la qual cosa s'anomena el «contrajoc» o counterplay.

«Trencar les regles és una cosa que no paralitza el joc; al contrari: hi afegeix dimensions de complexitat, emoció i gaudi», opina Aranda. De fet, la majoria de videojocs incorporen en el disseny elements que permeten obtenir avantatges, estiguin amagats o impliquin explorar determinades vies, com ara per mitjà de codis de trucs (cheat codes), codis distribuïts en revistes o webs, nivells amagats o habilitats secretes. «Aquests elements ofereixen als jugadors més possibilitats; conèixer-los i fer-los servir augmenta la competència del jugador atès li aporta prestigi entre la comunitat», afirma.

«Acceptem que el joc tradicional és una eina bàsica d'aprenentatge cultural i social; acceptem, doncs, que el videojoc és un instrument educatiu consubstancial i inseparable de la nostra societat digital», conclou Aranda.